Videoportero
El videoportero (segons l'Ortografia de la RAE és incorrecte escriure vídeo porter) és un sistema autònom que servix per a gestionar les cridades que es fan en la porta d'un edifici (siga complex residencial, vivenda unifamiliar, centres de treball, etc), controlant l'accés al mateix per mig de la comunicació audiovisual entre l'interior i l'exterior a través d'un circuit tancat de televisió (cctv).[1] La característica principal del videoportero és que permet que la persona que ocupa l'interior identifique la visita, podent, si ho desija (i solament si ho desija), entaular una conversació i/o obrir la porta per a permetre l'accés de la persona que ha cridat.[2][3]
L'equip
El videoportero es compon d'elements en el carrer i en la vivenda: una placa en l'exterior, un abrepuertas elèctric i un monitor per a l'interior. La placa exterior o placa de carrer és un panel que s'instala junt a la porta de l'entrada i en el que s'integren distints elements preparats per al seu us en qualsevol circumstància climàtica: un o varis pulsadores per a realisar la cridada a l'interior (habitualment un per vivenda), una microcámara adaptada per a visió nocturna que capta l'image de la persona que crida, un micròfon que arreplega la seua veu i un altaveu que reproduïx, en el carrer, la veu de qui ocupa l'interior.
El monitor de videoportero, que s'instala en l'interior, consta d'una pantalla en la que es visualisa l'image de la persona que ha cridat, micròfon i auricular per a la conversació i un pulsador que permet accionar el abrepuertas. La comunicació que s'establix és totalment dúplex, de sentit doble. El abrepuertas elèctric és el dispositiu que s'instala en la pany de la porta per a que, accionat des de l'interior de l'edifici, alce el pestillo afranquint d'eixe modo el pas al visitant.
Variants habituals de l'equip
Hi ha múltiples variants sobre este format bàsic. Ademés de les plaques de carrer en un pulsador per vivenda, és possible trobar unes atres que conten en un teclat numèric: en eixe cas, adaptat per a grans grups residencials, les vivendes s'identifiquen per còdics. Unes atres incorporen plaques informatives estàtiques o inclús pantalles chicotetes per a guiar als usuaris o per a facilitar l'us a persones en discapacitat. En el monitor de videoportero és possible trobar models en un auricular similar al d'un teléfon junt a atres denominats «mans lliures». Hi ha també monitors en memòries, que almagasenen una image cada volta que algú crida a la porta, i videopoteros en pantalla tàctil, per eixemple.
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Juan Carlos Martín, Instalacions de telecomunicacions. Tècniques bàsiques. Editex.
- ↑ Juan Carlos Calloni, Porters elèctrics, videoporteros, porters electrònics. Buenos Aires, Nobuko, 2004.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Videoportero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.