L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Indústria tèxtil


L'indústria textil és el sector de l'indústria dedicat a la producció de fibres —fibra natural i sintètica—, hilados, telas i productes relacionats en la confecció de roba. Encara que des del punt de vista tècnic és un sector diferent, en les estadístiques econòmiques se sol incloure l'indústria del calcer com a part de l'indústria textil.[1]

Indústria tèxtil

Els materials textils —fibres, fils, telas i roba— són productes de consum massiu, raó per la que l'indústria textil i de la confecció genera gran cantitat d'ocupacions directes i indirectes, tenint un pes important en l'economia mundial i una forta incidència sobre l'ocupació i la taxa de desocupació en els països a on s'instala. És un dels sectors industrials més controvertits, tant en la definició de tractats comercials internacionals com pel seu tradicional incompliment de certes condicions laborals i salarials mínimes i el seu constant deslocalisació.[2]

Les fàbriques textils és el lloc a on es desenrolla el treball i elaboració dels distints materials. Inicialment el treball es realisa per dònes en els seus domicilis, despuix en tallers més o menys adequats i finalment en instalacions fabriles per a l'elaboració de hilaturas i confecció de penyores. En l'actualitat en Amèrica Llatina es denominen maquiladoras.[3]

Història de l'indústria textil

La manufactura textil - fibrilla natural

Vore també: Manufactura, teler, i fibra natural

La manufactura textil és una producció econòmica bens i consistix en la transformació de matèries primeres, en un principi fibra natural —lli, cànem, cotó, llana, seda, cuiro, etc.—, en productes textils manufacturados, productes elaborats o productes terminats per al seu distribució i consum —hilaturas, telas, vestit i calcer—. Les tasques fonamentals són el treball de neteja i preparació de fibres tant vegetals com a animals, l'hilado —hilandería—, la tejeduría —utilisant el teler— aixina com la tintoreria i atres acabaments. Finalment si es prepara el vestit es necessitarà el seu confecció

L'indústria textil en la revolució industrial

Artícul principal → Revolució Industrial.


En el curs de la revolució tècnica i industrial que es va registrar en numeroses nacions durant la terminació de el XVIII i el primer quarto de el XIX va haver una gran aplicació a l'indústria de noves màquines i del vapor com a element motor i es varen amprar noves tècniques en totes les esferes de l'activitat humana, també es varen fabricar les primeres màquines per a teixir com el teler mecànic, invent del clerc anglés Edmund Cartwright.

Cap al final de el XVII en Anglaterra, l'indústria tradicional es va vore alvançada i ràpidament reglotada en importància per una nova branca textil; el cotó, importat llavors de l'Índia. El mercat del cotó havia alcançat tal magnitut que no podia ser satisfet únicament per les importacions. La producció nacional es va establir fonamentalment en Mánchester, a on la humitat del seu clima impedia que les fibres es feren dures i trencadices.


En un principi els métodos varen ser els mateixos que eren ya amprats pels treballadors manuals. El rendiment resultava tan pobre i la necessitat d'una millora tècnica es va fer tan aguda que les primeres invencions varen aparéixer des de mediats de el XVIII, encara que no varen anar encara molt aplicades.

En 1733, John Kay va inventar la llançadora volant, que permetia que es teixira a mà molt més ràpit. L'indústria del cotó va adoptar la llançadora de Kay, a partir de 1760. En 1738, Samuel Crompton es va patentar la primera Mule Jenny, una màquina de hilar sense els dits, segons definia el seu propi autor. L'intensificació de la mecanisació va adquirir un ritme cada volta més ràpit en l'indústria textil anglesa. El desenroll tècnic textil va eixercir també la seua influència en branques anexes com les del blanqueig, el tenyida l'impressió. La substitució de l'energia humana per la maquinària va favorir l'extensió del sistema fabril en les hilaturas. Des de que es varen inventar les primeres màquines de hilar va haver industrials que les varen instalar agrupats en grans edificis pròxims a fonts d'energia hidràulica. En l'invenció de la màquina d'aigua este sistema es va estendre encara més.

L'indústria textil també va convertir a Catalunya, a mitan de el XIX, en la principal regió industrial d'Espanya. L'indústria naix a principis de el XVIII, en la producció de teles estampades () impulsada pel Govern per a substituir importacions d'Índia. El hilado s'afig despuix d'introduir tecnologia anglesa a principis de el XIX. L'indústria desapega a partir de la década de 1830 una volta que Gran Bretanya elimina les restriccions a l'emigració de mà d'obra experta (1825) i a l'exportació de maquinària (1842)3 lo que permet a Catalunya importar el sistema fabril i la màquina de vapor.

Sectors textils

Producció de fibres. Les fibres són les matèries primeres bàsiques de tota producció textil, depenent del seu orige, les fibres són generades per l'agricultura, la ganaderia, la química o la petroquimica.

  • Fibra natural i fabricació de fibra sintètica
  • Hilandería. És el procés de convertir les fibres en fils.
  • Tejeduría. És el procés de convertir fils en teles (vore també sarga).
  • Tintoreria i acabaments. Són els processos de teñir i millorar les característiques de fils i teles per mig de processos físics i químics.
  • Confecció. És la fabricació de roba i atres productes textils a partir de teles, fils i accessoris.
  • Alta costura. El sector dedicat a la remuneració d'artículs de lux. Encara que produïx cantitats menors d'artículs, estos són de gran valor i creen les modes que determinen la direcció del mercat.
  • No teixits. Producció de teles directament des de fibres sense passar processos de hilatura i tejeduría.

Teixits tècnics.

Atres sectors econòmics relacionats

ria textil.

Events relacionats en les condicions de treball en l'indústria textil

Alguns dels més importants successos —movilisacions sindicals o desastres— relacionats en l'industrials textil i de la confecció són els següents.

Grans empreses textils mundials

Empreses en acorts internacionals en matèria d'accidents

A raïl del colapse de l'edifici en Savar en 2013 els sindicats i numeroses empreses varen aplegar a acorts per a previndre els accidents i millorar les condicions laborals dels treballadors textils, en la seua majoria dònes.[4][2]

Entre les grans empreses textils i de confecció del món es troben:[5]

Empreses sense acorts internacionals de prevenció d'accidents

Algunes empreses es neguen a la firma d'acorts internacionals sobre prevenció d'accidents; entre elles:[6]

Mèxic

L'indústria textil en Mèxic té una gran importància en l'economia, sent un sector clau degut a que genera ocupació i contribuïx al Producte Intern Brut (PIB). Ampra sobretot a dònes i el model ha permés a Mèxic competir en el mercat internacional. Açò ha segut possible gràcies a baixos salaris i nules o mínimes reivindicacions sindicals —condicions laborals indignes i igualtat salarial inexistent— aixina com nula protecció ambiental. El model a finals de la primera década de el XXI —2009— va entrar en crisis i requeria una renovació que incloguera una competitivitat responsable i un treball decent per als treballadors del sector, sobretot dònes.[8][9][10]

Tailàndia

Tailàndia té una forta presència de l'industrial textil pels baixos costs laborals, l'àmplia força de treball, escasses exigències migambientals, bona localisació en Àsia i cooperació entre el govern del país i el sector privat. L'indústria textil dona ocupació a més d'un milló de persones i conta en 4592 fàbriques en l'àrea d'influència de Bangkok.[11] Generalment les fàbriques són propietat d'empresaris tailandesos que subcontracten en compradors internacionals o de les empreses internacionals més destacades que preferixen tindre les seues pròpies fàbriques. Algunes empreses són propietat dels treballadors com a resposta a les pèssimes condicions de treball. Aixina ocurrre en Dignity Returns i Try Arm.[12]

Bangladés

Moltes multinacionals occidentals utilisen mà d'obra en Bangladés, un dels països més barats del món: 30 euros al més, front als 150 o 200 de China.[13] Quatre dies són suficients per a que el CEO d'una de les cinc marques textils més importants del món guanye lo que una treballadora de la confecció de Bangladés guanyarà durant la seua vida.[14]

En abril de 2013, a lo manco 1.135 treballadors textils varen morir en el colapse de la seua fàbrica. Atres accidents mortals deguts a fàbriques insalubres han afectat a Bangladés: en 2005 una fàbrica es va derrocar i va causar la mort de 64 persones. En 2006, una série d'incendis va causar la mort de 85 persones i va ferir a atres 207. En 2010, unes 30 persones varen morir per asfíxia i cremades en dos incendis greus. En 2006, decenes de mils de treballadors es varen movilisar en un dels majors moviments de folga del país, que va afectar a casi totes les 4.000 fàbriques. L'Associació de Fabricants i Exportadors de Penyores de Vestir de Bangladés (BGMEA) utilisa les forces policials per a reprimir la situació. Tres treballadors varen ser assessinats, centenars més varen ser ferits de bala o encarcerats. En 2010, despuix d'un nou moviment de folga, casi 1000 persones varen resultar ferides entre els treballadors com a resultat de la repressió.[13]

Pakistan

L'Indústria textil representa el 70% de les exportacions de Pakistan, pero les condicions de treball dels treballadors són deplorables. Els chicotets tallers de manufactura generalment no firmen contractes de treball, no respecten el salari mínim i a voltes ampren a chiquets. Les violacions de la llegislació laboral també es produïxen entre els principals subcontratistes de marques internacionals, a on els treballadors poden ser colpejats, insultats pels seus superiors o pagats per baix del salari mínim. Les fàbriques no complixen en les normes de seguritat, lo que conduïx a accidents: en 2012, 255 treballadors varen morir en un incendi en una fàbrica de Karachi. En 547 inspectors de treball en Pakistan supervisant les 300.000 fàbriques del país, l'indústria textil està fòra de control. Els treballadors tampoc estan protegits pels sindicats, que estan prohibits en les zones industrials d'exportació. En atres llocs, "els treballadors que participen en la creació de sindicats són víctimes de violència, intimidació, amenaces o acomiadaments".[15]

Perú

Perú basa la seua indústria textil en la producció de cotó en les valls i llana en la zona andina.[16] En la década de 1980, Perú va tindre problemes en l'indústria textil a causa dels drets compensatoris que Estats Units va impondre a determinats productes no essencials.[17]

Veneçuela

L'indústria textil veneçolana va alcançar el seu auge durant les décades de 1970 i 1980, en el context de la política de substitució d'importacions i el creiximent econòmic associat a la “Veneçuela Saudita”. Durant eixe periodo es va consolidar una ret de hilanderías, tejedurías i empreses de confecció que abastien el mercat intern i, en menor mida, exportaven productes elaborats. Companyies com a C.A. Telers de Pal Gran, especialisada en textils per a la llar baixa la marca Ama de Casa; Telers de Maracay, impulsada per la família Zarikian Epremian; i Celanese Veneçuelana, despuix coneguda com Mantex, varen ser referents industrials de l'época. També varen destacar plantes com Sudamtex i fabricants de insumos com Tocome Indústria Textil i Indústries Textils Hai, fundada en 1986. Empresaris com Ernesto Luis Branger, vinculat als Telers de Carabobo, i Esteban Zarikian Epremian en Aragua, varen simbolisar la modernisació del sector. Este ecosistema productiu integrava des de la hilatura i la tejeduría fins a la tintoreria i la confecció, amprant a mils de treballadors i configurant una de les cadenes industrials més actives del país abans de la crisis econòmica de finals dels huitanta.[18][19][20]


Dins d'este context, varen tindre un paper rellevant figures com a Perla Aserraf de Sultan i la seua filla Lluna Sultan Aserraf, vinculades al desenroll empresarial del ram textil. Durant la década dels setanta, Perla Aserraf va ampliar les operacions familiars per mig de Chezmel, S.R.L., i en 1984, Lluna Sultan va crear Creacions Pronostic, C.A., per a continuar en les seues creacions textils i enfortir la ret comercial del sector. Els beneficis derivats d'estes empreses varen assentar les bases del patrimoni familiar i varen consolidar la seua presència en l'indústria veneçolana. Lluna Sultan va ser ademés una figura reconeguda dins de la comunitat judeua veneçolana, destacada pel seu compromís filantrópico i participació en activitats socials i culturals. Per la seua banda, Perla Aserraf de Sultan va rebre el 22 d'abril de 1990 l'Orde al Mèrit en el Treball en la seua primera classe, otorgada pel president Carlos Andrés Pérez, en reconeiximent als seus aportes al desenroll industrial del país.[21][22]

Vore també

Referències

  1. ↑ L'indústria textil: història, salut i seguritat, en insst.és
  2. ↑ 2,0 2,1 firmar-les-marques-de-minoristes-el-acort-sobre-seguritat-de-les ¡Ho conseguim! – Alvanç mundial en firmar les marques de minoristes l'Acort sobre seguritat de les fàbriques en Bangladesh, IndustriALL global union, 1&/5/2013
  3. ↑ Cravy, Altha J. (1998). Women and work in Mexico's maquiladoras, pp. 71-73. ISBN 978-0-8476-8886-9.
  4. ↑ Bangladesh: Mànec i El Tall Inglés, Juan Hernández Zubizarreta, naiz, 16/5/2013
  5. ↑ Accord on Fire and Building Safety in Bangladesh, 13/5/2013, en IndustriALL Global Union
  6. ↑ Uniqlo esquiva el pacte per la seguritat en Bangladesh, InfoLibre, 28/5/2013
  7. ↑ «El Uniqlo que pugues en Zara.» 22/3/2104. El País.
  8. ↑ «La crisis i els seus efectes en l'indústria textil i del vestit de Mèxic.» Ret de Solidaritat de la Maquila
  9. ↑ «El dragó chinenc amenaça de nou a l'indústria textil mexicana.» [1] archivat en Wayback Machine. Política i Govern, en wharton.universia.net
  10. ↑ Logycom. «Estat de l'indústria textil en Mèxic». Consultat el 2025-02-20.
  11. ↑ «Subcontratación de la producció textil en Tailàndia».ICEX - Oficina Econòmica i Comercial de l'Embaixada d'Espanya en Bangkok.
    48.Consultat el 20 de juny de 2014.
  12. ↑ «[2]», Periodisme humà. Consultat el 20 de juny de 2014.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Au Bangladesh, unix ouvrière du textile meurt tous els deux jours» (en fr). Basta. Consultat el 19 de decembre de 2018.
  14. ↑ «[3]». Consultat el 19 de decembre de 2018 (en fr).
  15. ↑ «[4]». Consultat el 2025-04-18 (en fr).
  16. ↑ «Clusters de l'indústria en el Perú».Economia.26(51-52)
    197–259.ISSN 2304-4306.doi:10.18800/economia.200301.007.Consultat el 2025-04-18.
  17. ↑ «Política Industrial: noves opcions».Debat.Recolze Comunicacions.IV(20)
    47-52.Consultat el 18 d'abril de 2025.
  18. ↑ «Mantex, molt més que centres comercials».Analítica.Consultat el 2025-10-18.
  19. ↑ «SUDAMTEX. VESTIGIS INDUSTRIALS».Consultat el 2025-10-18.
  20. ↑ «Indústria Textil en Veneçuela: Alguns Progressos Recents».Textils Panamericàs.Consultat el 2025-10-18.
  21. ↑ seues-històries/ocurrio-aqui/telers-pal-gran-en-caricuao/ «Telers Pal Gran en Caricuao».Cambra de comerç de Caracas.Consultat el 2025-10-18.
  22. ↑ «Una passejada per l'història de l'indústria textil veneçolana».Péndola Llatina.Consultat el 2025-10-18.

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Indústria_tèxtil&oldid=1587471»