Idioma andoque
L'andoque és una llengua indígena americana parlada per uns pocs centenars d'indígenes andoques en el curs del riu Caquetá en Colòmbia, i actualment en decliu sobre número de parlants per l'expansió del espanyol i per atres motius que engloben a totes les llengües natives.[1][2][3]
En 2000 es va censar que hi havia 610 parlants en l'àrea del riu Anduche,[4] aigües avall d'Araracuara (Amazones, Colòmbia); 50 d'ells eren monolingües en dita llengua. Anteriorment la llengua també s'havia parlat estés per Perú. El 80 % dels parlants parlen fluidamente espanyol.
Parentesc
Generalment es considera que el andoque és una llengua aïllada,[5] encara que certs autors com Kaufman (1994), ha propost que podria estar lejanamente emparentat en les llengües bora-witoto. Més recentment, Jokesky (2016) va trobar clares evidències de que el modern andoque i l'urequena una llengua extinta parlada durant el XIX en la conca del Putumayo estan clramente emparentades.[6] Subisguientemente, Jokelsky va considerar que andoque-urukena podria estar relacionat en les família llingüística duho, proposta pel mateix autor.
Descripció
Fonologia
Vocals
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i î | ɨ | o |
| Miges | i ẽ | ə ə̂ | o õ |
| Oberta | a ã | ʌ ʌ̃ | ɒ |
Són nou vocals orals i sis nassals, que poden registrar to alt o baix.
Consonante
| labial | alveolar | palatal | velar | glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusivas sordes | p | t | k | ʔ | |
| oclusivas sonores | b | d | j (i) | ||
| nassals | m | n | ɲ (ñ) | ||
| fricativas sordes | f | s | h |
Classificadors
El subjecte no apareix com un nom o sustantiu nuet, sino que va acompanyat de marques de gènero o classificadors nominals (que indiquen coses relatives a la geometria). Estos classificadors nominals són:
- animades
- masculines
- presents (-ya-)
- absents (-o-)
- femenines
- presents (-î-)
- absents (-ô-)
- colectvo (-ə-)
- masculines
- inanimades
- bla o ahuecado (-o-)
- rígit o allargat (-o-)
- uns atres (-ʌ-)
Les marques de persona subjecte poden ser o- ("yo"), ha- ("tu"), ka- ("nosatres") kə- ("vostés").
El predicat verbal adjectiu tenen un sufix que concorda en l'índex del subjecte: -ʌ per a animats i blans o ahuecados; -o per a rígit o allargat; -i per als atres. Ademés es marca en prefixos que indiquen modo, direcció o aspecte i infijos de temps. El predicat nominal (lo que alguna cosa és en sí mateixa) no tenen sufix de concordancia ni prefix dinàmic, pero sí poden presentar infijo de temps i modo, com verp. Les demés funcions argumentals (beneficiari, instrumental, locatius) apareixen fòra del verp baix la forma d'índexs sufijados per una marca de cas. Hi ha 11 sufixos casuals.
Epistémicos
Per una atra part l'oració té marques de coneiximent o epistémicos segons l'emissor sap del fet per coneiximent propi, o si per haver-ho sentit d'una atra persona, o be per deducció, etc.
Ademés existix una marca -nokó de focalisació del relat, be siga destacant els protagonistes o indicant el moment cúlmine del relat. En la llengua existixen recursos per a representar l'acció des del punt de vista del subjecte o un atre dels participants, o be des del punt de vista d'un observador exterior.
Vocabulari
Llista Swadesh de l'andoque segons Landaburu (2000):[7]
| N.º | Espanyol | Andoque |
|---|---|---|
| 1. | yo | o-ʔɤ |
| 2. | tu | ha-ʔɤ |
| 3. | nosatres | kẽ-ʔɤ̃ |
| 4. | açò | ʌɲẽ́ |
| 5. | full | -sigauɤ̃ |
| 6. | aquell | ʌdí |
| 7. | ¿quí? | kó-i |
| 8. | ¿qué? | hi-ʌ |
| g. | no | hʌ́ʌ-bã́ |
| 10. | tots | sí-õ-kɤ̃ |
| 11. | molts | hʌ́ʌ-pãã́, ɯ́ɯ-kɤ̃ |
| 12. | llarc | bɤ̃kɤ̃- |
| 13. | un | ʌisidé |
| 14. | dos | ʌ-ʌ́hʌbã́ |
| 15. | gran | ĩʔõ-kɤ̃ |
| 16. | gos | ĩɲõ |
| 17. | chic | oʔ-pãã́-ɲé-ʌ |
| 18. | dòna | tuʔi |
| 19. | home | ʝoʔhʌ |
| 20. | peix | bei |
| 21. | pardal | hiʌɸo |
| 22. | poll | táʔsi |
| 23. | coa | -dɤ̃ta |
| 24. | arbre | kɤ̃́ʔɤ̃dɤ |
| 25. | llavor | -tapi |
| 26. | raïl | -ɲeko |
| 27. | corfa | -tasi |
| 28. | pell | -tasi |
| 29. | carn | -ɤ̃ta |
| 30. | sanc | -duʔs |
| 31. | os | -tadɤ̃ |
| 32. | grassa | kẽɤ̃i |
| 33. | ou | -hádɤ |
| 34. | banya | -si |
| 35. | ploma | -ɲiɸʌ |
| 36. | parat | taɲi- |
| 37. | cabell | ka-tai ʌka-be |
| 38. | cap | -tai |
| 39. | orella | -bei |
| 40. | ull | -ʔákʌ |
| 41. | nas | -pɤta |
| 42. | boca | -ɸi |
| 43. | dent | -kódi |
| 44. | llengua | -sodɤ̃ |
| 45. | genoll | -kodoi |
| 46. | garra, ungla | -sikopɤ |
| 47. | peu | -dʌka |
| 48. | mà | -dobi |
| 49. | ventre | -tura |
| 50. | coll | -ɲekɤ̃́i |
| 51. | sens | -ɲeé |
| 52. | cor | -pĩ́tu |
| 53. | fege | -tu |
| 54. | beure | -kóʔ- |
| 55. | menjar | -baʔi- |
| 56. | mossegar | -ʝo- |
| 57. | vore | -do- |
| 58. | sentir | -tó- |
| 59. | saber | -do- |
| 60. | dormir | -pʌ- |
| 61. | morir | ĩ-hʌ́ʌ- |
| 62. | matar | -buʔ- |
| 63. | nadar | -ɲṍẽi- |
| 64. | volar | -bu- |
| 65. | anar, caminar | -tá- |
| 66. | vindre | dona-ɤ̃- |
| 67. | gitat | es-aɲi- |
| 68. | donar | -ĩ- |
| 69. | assentat | ʝi-ɸɤʌ́-aɲi- |
| 70. | dir | -kɤ̃-/-ẽʔ- |
| 71. | sol | ĩɒ̃ |
| 72. | lluna | pódɤɤ̃ |
| 73 | estrela | ɸʌʔko |
| 74. | aigua | dúʔo |
| 75 | pluja | dɤ-i |
| 76. | pedra | ɸisi |
| 77. | arena | poʔsɒ̃ɤ̃ |
| 78. | terra | ɲṍʔĩ |
| 79. | núvol | bóasiakʌi dɤ̃kɤ̃ |
| 80. | fum | bóasiakʌi |
| 81. | fòc | ʌʔpa |
| 82. | cendra | pʌtakoi |
| 83. | ardir | -du- |
| 84. | camí | dubɤ, õbɤ |
| 85. | cerro | toʌ́i |
| 86. | roig | peo- |
| 87. | vert | paʝo- |
| 88. | groc | dóɒ- |
| 89. | blanc | poʔté |
| 90. | negre | uo- |
| 91. | nit | hʌʔpʌ́ʌ |
| 92. | calenta | pã- |
| 93. | fret | dõsi-ko- |
| 94. | òmplic | ɸiʔ |
| 95. | nou | pá- |
| 96. | bo | ɸɤɲi- |
| 97. | redó | -tude ('bola') |
| 98. | sec | ʝɒʔɒ- |
| 99. | nom | -tu |
Notes
- ↑ «ethnologue. com/language/ano Andoque» (en en). Ethnologue. Consultat el 2022-08-25.
- ↑ «senalcolombia. tv/cultura/lenguas-indigenas-mas-hablades Les llengües indígenes més parlades en Amèrica» (en es). Senyal Colòmbia. Consultat el 2022-08-25.
- ↑ «infobae. com/america/colombia/2021/02/07/jon-landaburu-el-frances-que-trabaja-por-la-preservacion-de-les-lenguas-natives-en-colombia/ Jon Landaburu, el francés que treballa per la preservació de les llengües natives en Colòmbia» (en és-és). infobae (7 de Febrer de 2021). Consultat el 2022-08-25.
- ↑ Civallero, Edgardoaacademica. org/edgardo. civallero/55. pdf «Glossari de llengües indígenes suramericanes».Universitat Nacional de Còrdova, Argentina.: 49.Consultat el 16-8-2022.
- ↑ Aschmann, 1993
- ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. etnolinguistica. org/tese:jolkesky-2016-arqueoecolinguistica Estudo arqueig-ecolinguístico dones terras tropicais sul-americanes. Ph. D. dissertation, University of Brasília.
- ↑ Landaburu, Jon. 2000. La Llengua Andoque. In González de Pérez, María Stella and Rodríguez de Montes, María Luisa (eds.), Llengües indígenes de Colòmbia: una visió descriptiva, 275-288. Santafé de Bogotà: Institut Car i Cuervo.
Bibliografia
- Aschmann, Richard P. (1993). Proto Witotoan. Publications in linguistics (No. 114). Arlington, TX: SIL & the University of Texas at Arlington.
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www. ethnologue. com).
- Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
- Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. I. Asher (Eds.), Atles of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma andoque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.