Hongria
La República d'Hongria o Hongria[1] (en hongarés: Magyar Köztársaság) és un país d'Europa Central que forma part de l'Unió Europea de la qual la seua moneda és el forint. Llimita en Àustria, Eslovàquia, Ucrània, Romania, Sèrbia, Croàcia i Eslovènia. És dita localment Terra dels Magiars. Junt en Polònia, Eslovàquia i República Checa, integra el grup de Visegrád de nacions.
Des de 1989 Hongria és una república parlamentària democràtica i li la considera un país desenrollat. És un destí turístic important, puix atrau a més de dèu millons de visitants tots els anys. El país conta en el major sistema de coves de aigües termals del món, el major llac d'Europa Central, el llac Balató, i les majors praderies naturals del Vell continent, en Hortobágy.
PolíticaEditar
La constitució hongaresa en vigor fins a 2011 va ser adoptada en 1949, i va ser modificada en diverses ocasions, l'última el 23 d'octubre de 1989, quan es va proclamar la República en lloc de la República Popular existent fins llavors. El 18 d'abril de 2011 el Parlament va aprovar una nova constitució.
En l'actualitat, Hongria es definix com una democràcia lliberal parlamentària, en la que l'autoritat residix en el poble i la pràctica del govern es realisa dins del marc d'un estat de dret.
L'orgue suprem del poder és el parlament, o en hongarés Országgyűlés. D'acort en la constitució, cada quatre anys tenen lloc eleccions al parlament per a elegir els 386 diputats segons un sistema mixt; 176 escans són elegits en districtes electorals individuals i 210 segons els vots conseguits per les llistes elaborades pels partits.
El president de la República és elegit cada cinc anys pel parlament. El seu paper és més be representatiu. El primer president despuix de l'arribada de la democràcia va ser l'escritor i traductor Árpád Göncz, que va estar en el càrrec entre el 2 de maig de 1990 i el 4 d'agost del 2000. Des de 2012 el president és János Áder. El Primer Ministre és Viktor Orban des del 29 de maig de 2010.
GeografiaEditar
Hongria ocupa la conca mija del riu Danubi, terra plana formada per les torrentades d'este riu i el seu afluent el Tisza, que és coneguda com planura hongaresa i que s'estén també pel nort de Sèrbia, sur d'Eslovàquia i oest de Romania. A l'oest destaca el llac Balató.
El clima és continental, en hiverns frets, estius càlits i precipitacions miges. En Budapest, la mija de giner és −1,0 °C, la de juliol 21,9 °C i la precipitació anual de 498m.
EconomiaEditar
Hongria contínua demostrant ser una economia de creiximent moderat-alt, com un dels membres més recents de la Unió Europea (des del 2004). El sector privat és responsable de més d'un 80% del PIB. L'inversió estrangera en companyies hongareses és prou comuna, en inversions per un total de més de 23.000 millons de dólars des de 1989.El sector automovilístic està en auge en l'inversió d'empreses tan importants com Audi, Mercedes, GM-Opel, Suzuki, que faran aumentar el seu PIB. La inflació i el desocupació —abdós polítiques prioritàries des de 2001— han disminuït substancialment; no obstant, la taxa de suïcidis permaneix prou alta. Reformes econòmiques com la del sistema de salut, imposts i finançació dels governs locals no han segut conseguides pel present govern. La seua moneda és el Florí hongarés (en hongarés Forint).
ReferènciesEditar
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hongria.
| Països d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||