Mapa de Cuba de la primera mitat del sigle XVII

La prehistòria de l'illa de Cuba comprén des d'al voltant de l'any 4000 a.C. en l'arribada dels primers aborigens des d'Amèrica del Sur, fins a l'arribada de Cristóbal Colón en l'any 1492. L'història escrita de l'illa comença en la colonisació espanyola que va donar lloc a la Capitania General de Cuba. Cuba es va independisar d'Espanya despuix de la derrota d'esta última en la Guerra hispà-nortamericana. Com a resultat, l'illa va passar a ser controlada pels Estats Units, que despuix d'una intervenció militar, li dona la forma d'una República, encara que en els fets haja seguit depenent d'aquell país fins a la Revolució cubana. Durant la Guerra Freda, Cuba va quedar sumament depenent de l'Unió Soviètica.

Migracions prehispànicas cap a CubaEditar

El registre arqueològic sugerix que Cuba es va poblar per mig de diverses migracions procedents de tant de Norteamèrica, com de Sudamèrica, arqueològicament s'han testimoniat les següents migracions:

  • Primera Migració: 6000 a. C. Des del golf de Mèxic i Norteamèrica. Caçadors paleolítics que venien del Missisippi, la Florida i Bahames darrere del "pereós jagant" Megalocnus rodens, el manatí i uns atres.
  • Segona Migració: 2500 a. C. des de Mesoamèrica i Sudamèrica, especialment els territoris que ocupen Mèxic, Hondures i Veneçuela. Es varen establir en la costa sur de Cuba (Ciènaga de Zapata, illa de Pins i Guanahacabibes). Peixcadors de plataforma i recolectors de llitoral. Usaven gavinets, percutors, morters en closques, picos, etc. Podrien haver tingut una organisació matrillinial i enterraven als seus morts.
  • Tercera Migració: 500 a. C. des de la Florida i la vall del Missisippi. Es varen assentar en Matances i es varen estendre per eixa zona de la costa nort.
  • Quarta Migració: sigle VI d.C. Primera migració de taínos des de les Antilles i es varen ubicar fonamentalment en la zona oriental de Cuba, al voltant de l'actual Banes. Varen introduir la dacsa, la yuca, el tabac i molts utensilis de l'economia agroalfarera. Posseïen rituals i tenien una organisació social.
  • Quinta Migració: Primera mitat del sigle XV d.C. Varen utilisar la mateixa ruta migratòria que els seus antecessors i es varen assentar essencialment en Mayarí. Segons Bartolomé de les Cases, eren els carips, procedents de la costa de Veneçuela, estaven més alvançats i practicaven l'agricultura de la dacsa i la yuca, ademés de la ceràmica, els anteriors varen ser els siboneyes i els més antics pobladors de l'illa varen ser els guanajatabeyes.

Enllaços externsEditar

Commons