La hiperstena és un mineral del grup dels silicat, subgrup inosilicatos i dins d'ells pertany als piroxenos. És un silicat de ferro i magnesi. Es troba en forma massiva lamelar o en cristals molt facetados de lluentor metàlica, de color pardo violáceo.

Hiperstena

És un element intermig ferromagnésico de la série de solució sòlida que el seu extrem en magnesi és l'enstatita (Mg2Si2O6) i l'extrem en ferro és la ferrosilita (Fe2Si2O6). Un atre mineral intermig d'esta série és la broncita, que es diferencia de la hiperstena en que té més magnesi ((Mg, Fe)2Si2O6).[1][2]

Hui dia està desacreditat com a mineral[3] puix es considera més be que tota la série són varietats de enstatita, encara que seguix apareixent en molts tractats de mineralogia. El seu nom deriva del grec hiper i steno, que signifiquen per damunt i fort, en alusió a que té més durea que l'hornblenda, mineral en el que a sovint es confon. Sinònims molt poc usats en espanyol són germarita, hiperita o szaboita.

Ambient de formació

Apareix en els gabros, pegmatitas i de les andesitas. És el principal component de la hiperstenita, una roca eruptiva granuda.

També pot aparéixer com a mineral secundari en roques metamòrfiques del tipo dels gneisos cordieríticos.

Minerals associats a la hiperstena en freqüència són: olivino, biotita, cuarzo, labradorita i granate almandino.

Localisació, extracció i us

Hi ha jaciments notables en Nova York (EE. UU.) i Labrador (Canadà). En Espanya s'ha trobat abundant en el Cap de Gata (Almeria).

No té cap us, a banda de l'interés científic i coleccionístico.


Referències

  1. ↑ Tarantino, S.C., Domeneghetti, M.C., Carpenter, M.A., Shaw, C.J.S., and Tazzoli, V. (2002a) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: I. A macroscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 525-536.
  2. ↑ Tarantino, S.C., Boffa Ballaran, T., Carpenter, M.A., Domeneghetti, M.C., and Tazzoli, V. (2002b) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: II A microscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 537-547.
  3. ↑ Mineralogical Magazine 52 (1988), 535.