Hiperstena
La hiperstena és un mineral del grup dels silicat, subgrup inosilicatos i dins d'ells pertany als piroxenos. És un silicat de ferro i magnesi. Es troba en forma massiva lamelar o en cristals molt facetados de lluentor metàlica, de color pardo violáceo.
És un element intermig ferromagnésico de la série de solució sòlida que el seu extrem en magnesi és l'enstatita (Mg2Si2O6) i l'extrem en ferro és la ferrosilita (Fe2Si2O6). Un atre mineral intermig d'esta série és la broncita, que es diferencia de la hiperstena en que té més magnesi ((Mg, Fe)2Si2O6).[1][2]
Hui dia està desacreditat com a mineral[3] puix es considera més be que tota la série són varietats de enstatita, encara que seguix apareixent en molts tractats de mineralogia. El seu nom deriva del grec hiper i steno, que signifiquen per damunt i fort, en alusió a que té més durea que l'hornblenda, mineral en el que a sovint es confon. Sinònims molt poc usats en espanyol són germarita, hiperita o szaboita.
Ambient de formació
Apareix en els gabros, pegmatitas i de les andesitas. És el principal component de la hiperstenita, una roca eruptiva granuda.
També pot aparéixer com a mineral secundari en roques metamòrfiques del tipo dels gneisos cordieríticos.
Minerals associats a la hiperstena en freqüència són: olivino, biotita, cuarzo, labradorita i granate almandino.
Localisació, extracció i us
Hi ha jaciments notables en Nova York (EE. UU.) i Labrador (Canadà). En Espanya s'ha trobat abundant en el Cap de Gata (Almeria).
No té cap us, a banda de l'interés científic i coleccionístico.
Referències
- ↑ Tarantino, S.C., Domeneghetti, M.C., Carpenter, M.A., Shaw, C.J.S., and Tazzoli, V. (2002a) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: I. A macroscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 525-536.
- ↑ Tarantino, S.C., Boffa Ballaran, T., Carpenter, M.A., Domeneghetti, M.C., and Tazzoli, V. (2002b) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: II A microscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 537-547.
- ↑ Mineralogical Magazine 52 (1988), 535.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hiperstena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.