Gefjun

Gefjun ("dadora"; també Gefjon, Gefyon, Gefn) era, en la mitologia escandinava, una vident i deesa, un membre d'abdós, els Vanir i dels Æsir.

Erro al crear miniatura:

Estàtua en Copenhague de Gefjun en el seu llaurat tirat pels seus quatre fills transformats.

Totes les dònes que morien vérgens eren enviades als seus salons, i per açò era caracterisada com una deesa de la virtut, no obstant també era considerada una deesa de la fertilitat.

Ademés, "Gefn" és un dels noms alternatius de Freyja, la deesa nòrdica de la procreació. És enterament concebible que Gefjun siga merament un aspecte d'ella, de la mateixa manera que Morrigan (en la mitologia celta) té multiplicitat d'aspectes.

Estava associada en el llaurat, les vérgens i la bona sòrt. Les chicones que morien vérgens es tornaven les seues siervo en l'atra vida.

El seu espós era el rei Skjöld, fill d'Odín (en nòrdic antic, Oðinn). Molts llegendaris reis danesos alegaven ser descendents d'ella.

El rei Suec Gylfi li havia promés tanta terra com poguera llaurar en una nit, i ella va transformar als seus quatre fills en bous i va prendre terra suficient com per a crear l'illa danesa de Selandia, deixant en el seu lloc el llac suec Vänern. Esta llegenda és commemorada per la Font Gefjun de bronze en Copenhague, esculpida per Anders Bundgaard en 1908.