Francisco I. Madero

Francisco Ignacio Madero González (Parres de la Font, Coahuila; 30 d'octubre de 1873 - Ciutat de Mèxic, 22 de febrer de 1913), conegut com Francisco I. Madero i malnomenat com «l'Apòstol de la Democràcia», va anar un empresari, polític i escritor mexicà que es va eixercitar com president de Mèxic del 6 de novembre de 1911 fins al 19 de febrer de 1913 quan va ser derrocat i assessinat en un colp d'Estat militar conegut com la Decena Tràgica.

Francisco I. Madero

Va ser un dels més prominents ideòlecs i líders de la Revolució mexicana, i va conseguir derrocar a Porfirio Díaz i unificar de modo temporal vàries forces democràtiques i antiporfiristas. Madero és un considerat un personage fonamental en l'història de Mèxic i símbol de democràcia, no reelecció, llibertat política i justícia social. El seu llegat es basa en la defensa del sufragi universal i la prohibició de la reelecció de governants per a evitar les dictadures.

Biografia

Francisco Ignacio Madero va nàixer en la facenda de “El Rosari” en Parres, Coahuila, el 30 d'octubre de 1873. El seu yayo patern va ser Evaristo Madero, governador de Coahuila i propietari de numeroses facendes, mines, bancs, etc. Va estudiar en el colege jesuïta de Sant Joan Nepomuceno de Saltillo. En 1886 va partir a les Culver Academies d'Indiana, despuix a Baltimore, a on va fer estudis d'agricultura; despuix l'escola preparatòria en elycée Hoche de Versalles, i estudis de peritaje mercantil en l'École dones hautes études commercials (HEC) de París, i al fi en el departament d'agricultura de l'Universitat de Califòrnia en Berkeley. En 1893 retorna a Coahuila i s'encarrega d'administrar una de les facendes del seu pare.

Matrimoni

Va iniciar el seu festeig en Sara Pérez Romero per l'any de 1897. Varen contraure matrimoni en 1903; primer en una cerimònia civil, celebrada el 26 de giner en la capital mexicana. Despuix, la cerimònia religiosa va ser el dia 27, en la capella del palau arzobispal del segon carrer de Sant Dumenge. va ser presidida per l'arquebisbe Pròsper María i Alarcón i Sánchez de la Barquera. El convit es va oferir en l'Hotel Reforma. La seua llar ho varen fixar en Sant Pedro de les Colónies, en l'estat de Coahuila. Madero i Sara Pérez Romero no varen tindre fills. A l'any següent funda el partit democràtic independent, que s'oponia a la reelecció del Governador de Coahuila Miguel Cárdenas.

Carrera política

Erro al crear miniatura:

Manifest a la Nació (1910), de Francisco I. Madero.

En 1905 va tindre contacte en la Junta Organisadora del Partit Lliberal Mexicà, a la qual va recolzar en lo econòmic per al recomençament de l'edició del periòdic Regeneració. No obstant, va retirar el seu respal al Partit Lliberal Mexicà per les diferències ideològiques en Ricardo Flores Magón. En 1908 va publicar el seu polèmic llibre La successió presidencial en 1910, en el que va expondre les principals qüestions polítiques que inquietaven al país, el qual va tindre molt èxit.

Moviment Antirreeleccionista i candidat a la presidència

Vore també: Eleccions federals de Mèxic de 1910

Francisco I. Madero donant un discurs durant la seua campanya presidencial per a les eleccions de 1910, a on el seu contrincant a véncer era el president Porfirio Díaz, qui ya governava Mèxic des de 1876.

En 1909 va fundar el Partit Nacional Antirreeleccionista, opost Porfirio Díaz que ocupava la presidència de la nació des de 1876 despuix de derrocar a Sebastián Lerdo de Tejada, en un paréntesis de quatre anys 1880 a 1884 en el que el president va ser Manuel González Flores. Elegit candidat a la presidència per dit partit, i despuix d'alcançar un alt nivell de popularitat en les eleccions de 1910, Madero va ser encarcerat per orde del govern en Sant Luis Potosí, baix els càrrecs de conat de rebelió i ultrage a les autoritats.

Revolució Mexicana

Vore també: Pla de Sant Luis

El 20 de novembre de 1910 va decidir iniciar la Revolució mexicana en Pedres Negres, Coahuila, pero per la poca força que va conseguir reunir, va partir cap a Ciutat Juárez, Chihuahua, per a complir el seu objectiu. Despuix va ser lliberat per l'advocat Pedro Antonio dels Sants Rivera. Va conseguir escapar cap a Estats Units i des de Sant Antonio, Texas, va promulgar el Pla de Sant Luis, una cridada a les armes firmada en Sant Luis Potosí que, en elema Sufragi Efectiu No Reelecció, per fi causaria la renúncia del president Porfirio Díaz en 1911, seguida d'una guerra civil de dèu anys en la que moririen més d'un milló de mexicans.

Vore també

• Revolució mexicana
• Marcha de la Llealtat
• Maderisme

Bibliografia

• (2014) De la caiguda de Madero a l'ascens de Carranza, 1.ª edició, Institut Nacional d'Estudis Històrics de les Revolucions de Mèxic, pp. 47-58. ISBN 978-607-9419-02-8.
• CUMBERLAND, Charles C. (1999). Madero i la Revolució Mexicana. Sigle XXI Editors.
• (2005) [1], Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. ISBN 970-32-0685-9.
• (2013) Cada qui morirà pel seu costat. Una història militar de la decena tràgica, 1.ª edició, Edicions Era. ISBN 978-607-445-212-9.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPau Sánchez2006">Pau Sánchez (2006). [2], Facultat de Contaduría i Administració, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. ISBN 970-32-3710-X.