Fortalea de San Felipe
La Fortalea de San Felipe és una antiga construcció militar del Imperi espanyol, ubicada en el nort de l'illa de L'Espanyola, en la província de Port Argent, República Dominicana.[1][2]
Història
Ya que la baïa de Puerto Plata és profunda i ben protegida, és ademés la més propenca a Santiago dels Cavallers i del Cibao per a servir de port. Estes condicions varen ser estratègiques per a la construcció de la fortalea que també és coneguda com «El Morro de Sant Felipe».[3]
La seua construcció va ser encarregada pel rei Felipe II d'Espanya, i va ser completada en 1577 per Rengifo d'Angulo, l'alcaide del fort.
La fortalea va funcionar com presó en vàries ocasions i allí va estar el patricio Juan Pablo Duarte en calitat de Pres polític per órdens de Pedro Santana.
Durant la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo varen ser capturats i duts a esta presó Manolo Tavárez Just i Leandro Guzmán, esposos de les germanes Miraval. Abdós varen ser traslladats des de Salcedo fins a Port Argent en l'intenció de que les germanes tingueren que desplaçar-se a un lloc lluntà per a visitar-los, lo que facilitava el pla de fer-les víctimes d'un supost accident, junt al seu chofer Rufino de la Cruz Disla.[4]
El 25 de novembre de 1960, les germanes Mirabal es varen dirigir cap a Port Argent per a visitar als seus esposos. En retornar al seu poble, Salcedo, varen ser interceptades per membres del Servici d'Inteligència Militar (SIM) en l'eixida de Port Argent. Després varen ser conduïdes a una casa campestre a on varen ser brutalment colpejades fins a causar-los la mort.[5][6]
Este crim va generar una forta reacció nacional i internacional, accelerant la caiguda del règim, i sis mesos despuix, el 30 de maig de 1961, es va produir el ajusticiamiento del dictador Rafael Leónidas Trujillo.[7]
Presoners Notables
- General Juan Contreras (1845)
- General Manuel Mora (1845) Febrerista es va destacar en la batalla del 19 de Març. Es va cridar la Gaveta de Mora, fins als dies de l'Ocupació Militar Nortamericana a la cela a on va estar encarcerat i somés a un procediment medieval.[8]
- Juan Pablo Duarte
- Cmte Juan Contreras (1857)
- Governador de Port Argent Juan Francisco Sánchez (1878) (a) Papí, fill del patricio Francisco del Rosario Sánchez[9]
- Governador d'Azua Valentí Pérez (1879). Va passar per Port Argent, passager del vapor espanyol Manuela, va ser encarcerat pel governador Federico Lithgow.[10]
- General Cirilo dels Sants (a) Guayubín (1903)
- Eugenio Deschamps (1886), vicepresident de la República Dominicana i la seua esposa Balbina Chávez Calderón.[11]
Referències
- ↑ «Fortalea Colonial Sant Felipe una estructura militar convertida en museu». Port Argent Digital. Consultat el 2023-01-29.
- ↑ «La fortalea Sant Felipe complix 431 anys» (en es). listindiario.com. Consultat el 2025-04-25.
- ↑ «Museu Fortalea Sant Felipe | MUSEOSRD» (en és). museosrd.gob.do. Consultat el 2025-04-25.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-04-25 (en és-ES).
- ↑ «Fortalea Sant Felipe de Port Argent» (en és). De Port Argent TV. Consultat el 2025-04-25.
- ↑ «Turistes visiten Fortalea Sant Felipe» (en és). El Nacional. Consultat el 2025-04-25.
- ↑ «Museu Fortalea Sant Felipe celebrarà esta fi de semana la denominada “Nit Llarga de Museus”» (en és). El Nou Diari (República Dominicana). Consultat el 2025-04-25.
- ↑ Martínez (1971). Diccionari Biogràfic-Històric Dominicà 1821-1930, p. 329.
- ↑ Martinez (1971). Diccionari Biogràfic-Històric Dominicà 1821-1930, pp. 454.
- ↑ Martinez (1971). Diccionari Biogràfic-Històric Dominicà 1821-1930, Sant Dumenge, República Dominicana: Editora de la UASD, p. 385.
- ↑ Martínez (1971). Diccionari Biogràfic-Històric Dominicà, (1921-1930), Sant Dumenge: Editora UASD, p. p. 142.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fortaleza de San Felipe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.