Febrer

Febrer en Les molt riques hores del Duc de Berry , principis sigle XV

Febrer és el segon més de l'any en el calendari gregorià i té 28 dies els anys normals i 29 els anys bisexts. En molt rares ocasions hi ha hagut un 30 de febrer, produït be en la conversió del calendari julià al gregorià, be en l'adopció d'un calendari revolucionari que tots els mesos tenien 30 dies.

Fon nomenat aixina en honor a les Februa en les Lupercals, el festival de la purificació en l'Antiga Roma: Els sabins celebraven una festa anual de purificació que cridaven februa (de februum, una espècie de correja), en una data que hui s'identifica com el 15 de febrer. Posteriorment a la fundació de Roma i al posterior sorgiment de l'Imperi Romà, l'urbs dominant amprà el nom de les festes 'februas' per a designar el més en que estes tenien lloc, que llavors era l'últim de l'any.

La pedra de febrer és l'amatista, i la seua flor, la violeta.

Refranys valencians

• Febrer, febreret, sèt capes i un barret.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Febrero de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Febrer.
• «Febrer». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).