Factor tisular
El factor tisular, també denominat factor tisular de tromboplastina o factor III, és una glicoproteína de membrana,[1] present en els fibroblastos de la paret dels gots sanguíneus i en atres cèlules (per eixemple, els monocits).
En condicions fisiològiques, el factor tisular està absent en les cèlules endoteliales i per tant no expost al contacte en la sanc. No obstant, quan es produïx el trencament d'un got sanguíneu, per eixemple a conseqüència d'una ferida, el factor tisular dels fibroblastos entra en contacte en la sanc, i ademés s'expressa en les cèlules endoteliales i en els monocits. El contacte del factor tisular en la sanc és el succés que desencadena la cascada de coagulació per la via extrínseca, un procés per mig del qual el trombo o coàgul primari, format per l'agregació de les plaquetes sanguínees i el fibrinógeno plasmático, es convertix en un coàgul secundari.[2]
El factor tisular (FT) és un receptor de membrana en alta afinitat per al factor VII.[3][4] L'unió receptor-lligant es produïx utilisant calcio com a pont, i és un event autocatalítico, que talla el Factor VII (proconvertina), en la coagulació in viu, generant Factor III/Factor VII activat (convertina). Est inicia la via extrínseca de la coagulació. En la coagulació en el laboratori, el factor III/Factor VIIa activa a la seua volta el Factor X, per ad açò es precisa el cofactor V activat. FXa activa el factor II (la protrombina), convertint-ho en trombina, que hidroliza parcialment el fibrinógeno present en el coàgul primari, convertint-ho en fibrina. La fibrina polimeriza de forma espontànea, per mig d'enllaços covalente creuats, lo que estabilisa el coàgul.
Històricament, la tromboplastina era un compost de laboratori, derivat de la placenta, que s'utilisava per a ensajar el temps de protrombina (temps PT). La tromboplastina, en sí mateixa, podia activar la via extrínseca de coagulació. Quan es manipulava en el laboratori, es podia generar un derivat, que es denominava tromboplastina parcial, que s'utilisava per a medir la via intrínseca. Este test es denomina aPTT (les sigles en anglés de temps parcial de tromboplastina activada). La tromboplastina conté fosfolípits i factor tisular, abdós necessaris per a l'activació de la via extrínseca. No obstant, la tromboplastina parcial conté només fosfolípits, sense factor tisular: este no és necessari per a activar la via intrínseca.
Referències
- ↑ «Entrez Gene: F3 coagulation factor III (thromboplastin, tissue factor)».
- ↑ Kumar, MBBS, MD, FRCPath (2009). «Ch.4 Haemodynamic diseases», Saunders (Elsevier) (ed.). Robbins & Cotran Pathologic Basis of Disease, 8.ª edició.
- ↑ «Probing the interface between factor Xa and tissue factor in the quaternary complex tissue factor-factor VIIa-factor Xa-tissue factor pathway inhibitor».Eur. J. Biochem..Alemània:270(12)
- 2576–82.ISSN 0014-2956.
- ↑ «Structure of extracellular tissue factor complexed with factor VIIa inhibited with a BPTI mutant».J. Mol. Biol..Anglaterra:285(5)
- 2089–104.ISSN 0022-2836.doi:10.1006/jmbi.1998.2452.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Factor tisular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.