Facció[1] (del llatí, factio, derivat de factum, supino de facere, fer), ademés del seu significat anatòmic (qualsevol de les parts que componen el conjunt del rostre humà), és una divisió dins d'un grup polític o una cort noble (utilisant-se també les expressions bandería, bando o fracció política o nobiliaria, en cada cas). Quan el terme s'ampra en contexts de gresca, rebelió o tumult, o inclús d'insurgencia, guerrilla o guerra civil, sol designar a un moviment social de base més àmplia (parcialitat de la gent amotinada o rebelada; cada una de les subdivisions del grup principal, cap o foc de l'insurrecció).[2]

Faccioso és el que seguix a una facció, especialment un rebel armat.[3] Existix alguna confusió paronímica entre "faccioso" i fasciste, aixina com entre "facció" i fascio.[4]

U dels Episodis Nacionals de Benito Pérez Galdós du el títul de Un faccioso més i alguns flares menys.[5]

Les característiques de la política faccional o de faccions (faccionalisme) són presentades habitualment de forma pijorativa, com "baixa política", pròpia de "politicastros", front a la "alta política" pròpia dels "verdaders polítics" o estadistes.[6] Atres térmens confluyentes, en major o menor intenció pijorativa, són el sectarisme (especialment en qüestions religioses, pero també polítiques) i el particularisme (estamental, territorial, religiós, etc.)

No hi ha una diferència ev idente entre faccions polítiques i atres agrupacions de caràcter informal, com les famílies polítiques o les "corrents" i "tendències" internes dins d'un partit polític o d'un govern ("caçoles"). En anterioritat a l'establiment del sistema de partits, la dinàmica interna dels clubs polítics era fins a cert punt similar (grups polítics de la Revolució francesa); i en posterioritat a això, fenomens similars són el clientelisme polític i el denominat caciquisme.


Referències


Enllaços externs