Expulsió
La expulsió[1] és una sanció que, en la seua accepció habitual, s'aplica als estrangers i que consistix en la devolució al seu país d'orige i prohibició de retornar al territori de l'Estat.
S'aplica sobretot als estrangers en situació d'immigrent (sense papers de residència), pero també es pot aplicar a immigrents que residixquen regularment en el país pero que hagen comés algun delicte en el qual es contemple eixa possibilitat. Igualment, és generalment motiu d'expulsió l'ingerència en assunts polítics interns per part d'un estranger.
Als nacionals normalment no cal aplicar-los dita sanció per les prohibicions de tractats o declaracions internacionals de protecció dels drets humans. No obstant, cap la possibilitat de que els nacionals que varen adquirir la nacionalitat despuix del seu naiximent puguen ser privats de la mateixa per algun motiu.
També pot referir-se a l'expulsió d'un colectiu concret. En eixe cas se sol tractar de sancions administratives o internes que depenen de la regulació de dit colectiu.
Moltes de les expulsions contenen amplis components de neteja ètnica, racisme i/o xenofòbia. Per eixemple, l'expulsió d'alemans despuix de la Segona Guerra Mundial, que va consistir en el confisc dels bens, expulsió i inclús matances dels alemans ètnics o persones d'ascendència alemana que vivien des de feya sigles en atres parts d'Europa, a partir de les invitacions que havien portat a terme els governs d'eixos mateixos llocs en el passat per a que els alemans anaren a poblar-los.
Entre els decrets d'expulsió més importants o destacats de l'història en la península ibèrica podem trobar: