El cuc de Guinea (Dracunculus medinensis) és una espècie de nematodo paràsit de la família Dracunculidae. Els humàs actuen com hospedadores. Va ser inicialment denominat per Linneo com Gordius medinensis.

Dracunculus medinensis

És un paràsit freqüentment trobat en els teixits subcutàneus i en músculs d'humàs, goss, i a voltes en vacús i en equins. El nom mèdic de la malaltia que produïx és dracunculiasis. Causa nòduls cutàneus i subsecuentes úlceres. L'extrem cabal de l'adult femella descolla del cos de l'animal hoste, normalment en les cames, a través d'úlceres, permetent expulsar a l'exterior (en aigua) la seua posada de larves, a on contagiaran a nous hostes.

La chafada genètica del ADN servix per a diferenciar les similarísimas D. medinensis de D. insignis, lo que és important en els esforços per erradicar la dracunculiasis.[1]

Cicle Vital

El cicle de vida va ser dilucidat en 1870, quan el rus Alexei Pavlovich Fedchenko va descobrir que l'hoste intermediari era un crustaci copépodo. El paràsit s'adquirix per ingerir aigua contaminada que conté uns crustacis copédopos del gènero Cyclops infectats de les larves del Dracunculus. Generalment en les regions a on és endèmica la dracunculiasis, els pous contenen cicles infectats puix els individus humans infectats sumergixen les cames per a arreplegar l'aigua. D'esta manera, quan el ser humà pren l'aigua d'estos pous, s'ingerix el crustaci, la larva queda lliure en l'intestí del hospedador i migra cap al teixit subcutàneu, a on es transformarà en adult. Hi ha mascles i femelles que tarden aproximadament 10 dies en alcançar la madurea sexual. Despuix de la copula, la femella migra al teixit subcutàneu de braços, cames i tronc; en general les zones expostes en l'aigua. La femella induïx la formació d'una púpula, que al contacte en l'aigua rebenta i provoca que una part de l'úter del cuc es prolapse i expulse les larves a l'aigua, estes infectaren al crustaci; tancant-se el cicle.

 
Cicle de vida de Dracunculus medinensis.

Referències

  1. ↑ Bimi et al., 2005
511–517.doi:10.1179/136485905X51355.Consultat el 27 de febrer de 2007.