En primera instància i per definició, domicili[1] és la circumscripció territorial a on s'assenta una persona.

A partir d'esta definició, també s'entén com domicili o a domicili, a tot tipo de servici que és prestat en el lloc de residència d'una persona.


Eixemples d'ús d'este terme

Demanats a domicili de menjars

Es referix a la situació en la que les persones soliciten al restaurant que duga menjada fins a la seua casa.

A partir de la segona década del XXI, en les taxes de penetració d'Internet superiors al 70% en països industrialisats i 50% en països en via de desenroll, s'ha vist un boom en plataformes de demanats a domicili en llínea, i un gran desenroll de plataformes pròpies per a venda a domicili, pròpiament desenrollades per marques com Domine´s, Pizza Hut, Burger King, McDonald's, etc.

Tradicionalment, els demanats a domicili es realisaven casi exclusivament per via telefònica, pero açò requeria una inversió de temps per part del comerç per a prendre el demanat, respondre dubtes del client, i configurar l'orde per a que fora allistada en la cuina i per a la seua pronta arribada al domicili.


Demanats a domicili de servicis de peluqueries, massages, i apany i pintura d'ungles

En molts països, es presenten casos de persones que soliciten la presència d'un especialiste per a que vaja als seus respectius domicilis a prestar el servici, evitant aixina el desplaçament del client, el cost associat de desplaçament i estacionament, i també obtenint el client major comoditat en una série d'atres aspectes (no hi ha esperes que soportar mentres atres persones són ateses, el client pot usar materials i utensilis propis, cuidant aixina per sí mateixa la calitat i higiene d'ells, etc).


Definició Jurídica

El domicili és, en sentit jurídic, un atribut de la personalitat, que consistix en el lloc a on la (persona física o jurídica) té el seu residència en l'ànim real o presunt de permanéixer en ella.

En un sentit estricte domicili és la circumscripció territorial a on s'assenta una persona, per a l'eixercici de el seu drets i compliment de el seu obligacions.

Per a les persones jurídiques, tant de Dret públic com de Dret privat, el domicili és el local de la seua sèu o àrea territorial a on eixerciten els seus drets i obligacions. Tenint la persona jurídica varis establiments, cada una d'elles serà considerada com a domicili per als actes practicats en cada u d'ells.


Importància del domicili

L'importància del domicili és que fixa la competència territorial del tribunal i la llegislació aplicable (nacional o estrangera). També té importància a l'hora de fer notificacions oficials a una persona, ya que deuen anar dirigides al seu domicili.

El Domicili té importància fonamental, tant en els conflictes de lleis, com en els conflictes de jurisdicció. Ya va poder apreciar-se que en la Teoria de la Nacionalitat; servix per a adquirir-la derivativamente per naturalisació, per a conservar-la en certs països, per a fixar el víncul de les persones jurídiques, originant fins a la pèrdua, per domicili en país estranger. Pero a on verdaderament s'advertix el seu influix, és en la determinació de «la «Llei Personal», aplicable a l'estat i capacitat jurídica, que més avant serà objecte de detingut estudie.

El domicili té importància en el Dret Internacional Privat per les següents raons: És un factor determinant de la Llei Personal, que hui tendix a desplaçar a la Nacionalitat com a fonament d'eixa llei. Ha inspirat els acorts presos en numerosos Congressos i Conferències Internacionals. Aixina els Tractats de Montevideo, subscrits en el Primer Congrés d'eixa ciutat (1888-1889), es varen inspirar en El Principi del Domicili; i el Segon Congrés de Montevideo (1939-1940), que va revisar i va modificar dits Tractats, li va donar encara major amplitut al referit principi.[2]

El domicili és elegit lliurement pel subjecte i és el resultat de la seua determinació i voluntat (llevat les excepcions previstes per les lleis penals i de seguritat pública). Pero, per a l'elecció, no és indispensable una declaració de voluntat. L'establir la sèu principal dels principis negocis i interessos és alguna cosa que, d'ordinari, resulta de fets materials, i no necessàriament de declaracions; i fins a deu dir-se que, si l'establir la sèu no és efectiu, no hi ha constitució de domicili.[3]


Classes de domicili fiscal

  • Voluntari'<nowiki/>o Real: es constituïx voluntàriament per la residència d'un lloc en ànim de permanéixer en est. En dret familiar pot assignar-se-li la denominació de Conjugal.
  • Llegal: el lloc en a on la llei fixa la seua residència per a l'eixercici dels seus drets i el compliment de les seues obligacions, encara que de fet no estiga allí present.
  • Contractual o Convencional: el que la persona fixa en el seu contractes. Poden designar un domicili especial per al compliment de les obligacions que estos originen o per a determinar el tribunal competent en raó del territori.
  • Múltiple: si una persona viu alternativament o té ocupacions habituals en varis llocs, la llegislació dels països habitualment la considera domiciliada en qualsevol d'ells; pero si es tracta d'actes que tenen relació especial en un lloc determinat, est serà el domicili de la persona.
  • Processal: És el d'elecció entre el real, llegal i convencional per a complir obligacions que sorgixquen d'una sola declaració unilateral de voluntat, o quan en un juí ho senyale, sense ser el seu, per a rebre notificacions i tota classe de citacions.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 3 de febrero de 2014. Consultat el 23 de enero de 2014.
  3. ↑ ROJINA VILLEGAS RAFAEL. Derecho Civil Mexicano. Ed. Porrua p. 486 México 1999.

Enllaços externs