Dabke

Dabke (en àrap: دبكة, també escrit dabka, dabki, dubki, dabkeh) és una dansa folklòrica llevantina, particularment popular en Líban, Jordània, Palestina, Síria i Iraq. El dabke combina la dansa en círcul i el ball en llínea, i s'interpreta àmpliament en bodes i en atres ocasions en motiu de celebració. En 2023, va ser declarat Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per l'Unesco.

Grup de persones ballant el dabke en Santiago de Chile. En el temps, el dabke s'ha escampat diferents para del món.

Etimologia

L'etimologia de dabke és incerta, pero es creu que deriva de la paraula àrap llevantina dabaka (en àrap : دبكة) que significa «chafar fort» o «fer soroll».

Orige

Segons Youssef Ibrahim Yazbec, un historiador, periodiste i polític libanés, el dabke descendix de danses fenicias de mils d'anys d'antiguetat. Segons els folcloristas palestins Abdul-Latif Barghouthi i Awwad Sa'ud al-'Awwad, els bots amprats en el dabke, poden tindre el seu orige en antics rituals de fertilitat cananeos relacionats en l'agricultura, l'expulsió d'esperits malignes i la protecció de les plantes jóvens.

Una atra teoria és que l'us de pisotones en el dabke va començar com una forma de solidificar els sostres de fanc. La gent calcigava els sostres de les cases per a comprimir el material i evitar que es badara, podent haver evolucionat fins a convertir-se en la forma de ball del dabke modern.

Descripció

Una de les expressions artístiques més importants entre els àraps és la dansa, dins de la qual la dabke és la més característica. Este s'acompanya en complexes coreografies, danses en grup, zapateos (o dabke), palmes i crits.

El dabke és la dansa folklórica de Palestina, Líban, Síria, Iraq i Jordània. Esta es balla tradicionalment durant la primavera, época plujosa, i en els matrimonis en época de collita. La dabke és una dansa jove que requerix energia i força, la qual es realisa en forma de semicírcul, usualment entre 6 i 15 ballarins. A voltes existix entre ells un líder, denominat Al-lawah, qui deu ser una persona graciosa i encantadora.

Música

La música àrap tradicional usada per a este ball es caracterisa per les melodies de forta càrrega emotiva. Els instruments musicals empleats, entre uns atres, són: oud, qanun, darbuka, daff, cistro, platillo digitals o platillo, cítola, zurna, buzuki, nay, etc.

Coreografia

El dabke és un ball en el que els participants, hòmens i dònes, es posen en fila i eixecuten els passos que marca el líder del grup, que es coloca al cap. Es tracta d'un joc de passos, zapateado i bots, estant els ballarins alternativament separats, agarrats de la mà o dels muscles. Este ball s'acompanya de palmes, crits i complicats passos, intentant representar acontenyiments importants de la vida com lo són el naiximent, el matrimoni, etc.

Variants

Dabke

Existixen molts tipos de dabke, els més típics són els denominats Al-Dabke i Al-shamalie. Estes danses s'inicien en una melodia, la qual el Kawil comença a cantar, llavors els ballarins escomencen a moure les seues cames en una forma que és similar a un pas d'una orde militar. Una volta que el Kawil ha terminat de cantar, el líder del grup Al-lawah comença a ballar solament, per lo que tots els ballarins realisen simples moviments fins que el líder del grup observa que ells s'estan movent exactament de la mateixa manera. Una volta que ha succeït açò, ell dona la senyal per a que tots escomencen a ballar.

El dabke nos permet mostrar l'història, la lluita i les aspiracions dels pobles àraps. Té especial importància per al poble palestí, el qual, en absència d'una verdadera sobirania, es recolza en la cultura folklórica per a reafirmar la seua identitat. És aixina com existixen numeroses organisacions que promouen l'activitat cultural en els territoris ocupats i els camps de refugiats, tals com Ibdaa o Bourj-Al-Shamali, com una forma de donar-li una oportunitat als jóvens de demostrar les seues capacitats, el sofriment que viuen dia a dia, els seus somis i aspiracions.

Enllaços externs

• Videos que ensenyen a ballar la Dabke