Cultura Hacilar

La cultura Hacilar o cultura de Hacilar va ser una cultura prehistòrica que es va desenrollar en la península d'Anatolia (Turquia). En les seues etapes primerenques de desenroll es remonta fins a aproximadament el 7040 a. C. Els restants arqueològics indiquen que el lloc va ser abandonat i reocupado en més d'una ocasió.

Hacilar Höyük (comunament abreviat com Hacilar) és el nom modern del jaciment arqueològic, situat a uns 25 km de la ciutat moderna de Burdur.

Arqueologia

Hacilar va existir i va desaparéixer durant la prehistòria. Lo que quedava de Hacilar era un montícul d'uns 5 m d'altura i uns 150 m d'ample en la planura i es va mantindre aixina fins a 1956. En eixe any, un mestre local va presentar la loma a l'arqueòlec britànic James Mellaart. Les excavacions de Hacilar varen escomençar baix la direcció de Mellaart a l'any següent i varen continuar fins a 1960. Els artefactes arqueològics recuperats durant l'excavació es troben actualment en el Museu de les Civilisacions de Anatolia, en Ankara.

Característiques

S'han trobat fins a 11 nivells estratigráficos. La part més antiga, Neolític acerámico, està datada en el VIII mileni a. C. A el VI mileni a. C. se li assignen nou nivells, el més antic en ceràmica, casi en la seua totalitat, sense decorar. El nivell VI, que es remonta al 5600 a. C., és el més interessant. Es varen trobar nou edificis, agrupats al voltant d'una plaça, fets d'atobó. Els mijos de subsistència varen ser l'agricultura, principalment (espelta, escanda, blat harinero, ordi, pésols i veza), i la cría d'animals, trobant-se ossos de ganado vacú, porcs, ovelles, cabres i gossos. La ceràmica és simple, encara que alguns eixemplars representen animals. Destaquen numeroses figures nuetes femenines en argila, que possiblement representaren a alguna divinitat.

Atres nivells posteriors contenen ceràmica pintada. Els gots estan decorats en dissenys geomètrics a partir de llavors. En el nivell II (c. 5300 a. C.), el poble va ser fortificado i tenia un chicotet temple. L'assentament del nivell I, que data d'anys posteriors al 5000 a. C., diferix significativament de les capes anteriors, per lo que es creu que va haver nouvinguts que es varen establir ací. El lloc està ara fortament fortificado. La ceràmica té una alta calitat i generalment està pintada en roig sobre fondo crema en motius geomètrics o figures estilisades com a pardals o caps de bou (en el calcolítico). Inclús la ceràmica pot tindre forma zoomorfa, i seria la primera d'este tipo trobada en Anatolia.

Arquitectura

En el periodo precerámico, existien edificis en el típic revoque del sol, pintat i aplicat segons s'ha vist en Jericó. Baixe alguns sols s'han trobat cràneus sense esquelets, com en atres llocs del Oriente Pròxim, possiblement un indici de cult als seus antepassats, pero el cementeri principal, estava fora del llogaret.

Les seues cases, en habitacions rectangulars, en pati, que sembla que tindrien la seua entrada pel sostre, se situaven al voltant de places o carrerons, a diferència d'atres cultures en les que està emparentada, com la de Catal Huyuk. També sembla estar emparentada en les cultures Cukurkent i Mersin.

Cada vivenda estava construïda sobre una base de pedra per a protegir-la contra el dany per aigua. Les parets eren de fusta i atobó o rajola de fanc, en argamasa de calç. Voltons de fusta sostindrien una coberta plana. És provable que estes cases tingueren un pis superior de fusta.

Els interiors tenien un acabament pla en algeps i es pintaven en escasses ocasions. En el temps es varen fer canvis en les vivendes, trobant-se en les mateixes pedres de mà per a moldre, morters i braseros. També varen realisar buits en les parets per a utilisar-los com tacas o alacenas. La cuina estava separada de la sala principal i els nivells superiors varen ser varen utilisar com a graners i/o tallers.

Predecessor: Caçadors-recolectors	Prehistòria en Anatolia Periodo 3 7600 a. C.-6600 a. C.	Successor: Çatal Höyük
		Successor: Suberde

Vore també

Bibliografia

James Mellaart. Excavations at Hacilar. University Press, Edinburgh 1970:
- Excavations at Hacilar (= British Institute of Archaeology, Ankara. Occasional publications, Nr. 9). ISBN 0-85224-067-8.
- Excavations at Hacilar. Plates and figures (= British Institute of Archaeology, Ankara. Occasional publications, Nr. 10). ISBN 0-85224-170-4.

Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura Hacilar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.