Cova de Nicanor
La Cova de Nicanor és una antiga cova funerària ubicada en Mont Scopus de Jerusalem, Israel. Entre els osarios descoberts en la cova, un d'ells du una inscripció que menciona a "Nicanor, el fabricant de la porta".[1] La cova es troba en el Jardí Botànic Nacional d'Israel, en els terrenys del campus del Mont Scopus de l'Universitat Hebrea de Jerusalem.



Nicanor pertanyia a una rica família judeua d'Aleixandria. Se li menciona en les obres del historiador Flavio Josefo i en el Talmud, com el donant de les portes de bronze de l'Atri de les Dònes en el Segon Temple de Jerusalem. L'inscripció grega en la seua osario, constituïx un cas poc freqüent d'una troballa arqueològica que confirma fets prèviament coneguts per fonts escrites.
Història
En octubre de 1902, el jardiner de la finca de John Gray Hill en el Mont Scopus, va descobrir un complex de coves funeràries en un camp al nort de la seua casa de hivern.
Com Gray Hill estava en l'estranger en eixe moment, el jardiner va informar del descobriment al cònsul britànic, John Dickson, la filla del qual Gladys Dickson, una arqueòloga aficionada, va inspeccionar la cova i el seu contingut. Varen trobar sèt osarios: sis ordinaris i un en una inscripció bilingüe en hebreu i grec. El jardiner va traure els osaris de la cova i Dickson no va poder determinar la seua posició original en l'interior. Tres dies despuix, R.A. Stewart Macalister, que excavava en Tel Gezer en eixe moment, es va vore obligat a retornar a Jerusalem per un brot de còlera i va poder inspeccionar i autentificar la cova i l'inscripció recent descobertes. La fotografia va ser presentada a Charles Simon Clermont-Ganneau.
A l'any següent, es varen publicar dos artículs en la revista Palestine Exploration Quarterly: l'artícul de Clermont-Ganneau sobre esta i atres inscripcions, i l'informe detallat de Gladys Dickson sobre el complex de la tomba, ilustrat en plans de Macalister. Gray Hill va entregar el osario al Fondo d'Exploració de Palestina, que a la seua volta ho va transferir al Museu Britànic.[2]
El complex consistix de dos coves funeràries a les que es pot accedir des d'un pati rectangular. El pla arquitectònic de la coves, l'estil artístic i les troballes dins d'elles, permeten datar el complex a mitan del I La ceràmica bizantina trobada en el fondo dels pous del pati i dos creus gravades en la paret de la sala principal, demostren que el complex va continuar en us fins al periodo bizantí.
La cova que conté el osario de Nicanor és típica del periodo del Segon Temple. Conté quatre sales funeràries, cada una en una série de casetes. En els passages entre les sales, les depressió rocoses indiquen que les entrades estaven decorades en lloses de pedra, fenomen exclusiu d'esta cova. La segona cova, que consta d'una única sala d'enterrament, s'obri a la dreta, en el costat este del pati.
El osario de Nicanor està gravat en motius geomètrics, en una decoració tosca pintada en color roig en la tapa. Les inscripcions apareixen en un extrem.
Panteó Nacional d'Israel
En 1934, els restants de León Pinsker d'Odessa varen ser tornat a enterrar en la cova Nicanor per iniciativa de Menachem Ussishkin, que prevea un panteó nacional en el Mont Scopus. No obstant, l'única una atra persona enterrada allí va ser Ussishkin mateix, que va morir en 1941. Una parcela per a líders nacionals va ser establida en el Mont Herzl, despuix de la fundació de l'Estat d'Israel en 1948, en part perque el Mont Scopus s'havia convertit en un enclavament israelita rodejat per territori jordà.
Referències
- ↑ Clermont-Ganneau, "Archeological and epigraphic notes on Palestine," Palestine Exploration Fund Quarterly Statement, 1903, pp.125-131; Gladys Dikson, "The tomb of Nicanor of Alexandria," Palestine Exploration Fund Quarterly Statement, 1903, pp.326-332.
- ↑ Nicanor sarcophagus in the British Museum.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Nicanor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.