El Coropuna és un complex estratovolcánico d'aproximadament 1000 km² de la cordillera Ampato dels Andes, al sur de Perú, localisat en el districte de Viraco, província de Castella i en el districte de Salamanca (Condesuyos), província de Condesuyos del departament de Arequipa. En una altitut de 6425 m s. n. m., és el volcà més alt de Perú i la tercera major elevació del país, despuix del Huascarán de 6768 m s. n. m. i el Yerupajá de 6634 m s. n. m.

Coropuna

Etimologia

El nom Coropuna significa «reflex en el replanell» en quechua.

Una atra versió diu que el seu nom significa «montanya dorada».[1]

Descripció

Està format per un edifici volcànic de sis cons i tres colades de lava d'época Holocena.[2] En l'actualitat, els seus cims estan coberts per un sistema glaciar de 50 km² en vàries decenes de llengües glaciars que descendixen per les seues ales, de forma radial.[3]

Està sustentat per una estructura del Plioceno Inferior, parcialment desmantellada, de forma troncocónica, compresa entre els 4200 i els 5000 metros d'altitut. Sobre esta estructura basal, a lo llarc del Plioceno Superior i el Pleistoceno, les successives erupció volcàniques han anat superponent materials fins a formar un conjunt de sis edificis coalescentes les culminació dels quals superen, en molts casos, els 6000 metros d'altitut.[4][5]

Va ser un dels centres rituals del Tawantinsuyu, que cridant-ho huaca, ho «adoraven» (ofrenes andinas de reciprocitat) per la seua eminència i hermosura, és mencionat per Garcilaso de la Vega i atres cronistes com una de les huacas més importants del Condesuyo; inclús se sap d'un santuari en restants de ceràmica i un cos en el cim que va ser dinamitado per uns saquejadors, i que provablement es va tractar del ritual Capacocha.[6]

Durant molt temps pel seu volum i proximitat a la mar, els navegants lo avizoraban i creïen que era la montanya més alta del continent. Per a comprovar eixa creència i pels restants arqueològics existents en les seues afores Hiram Bingham (difusor mundial de Machu Picchu), ho va explorar en l'any 1911.[7]

Referències

  1. ↑ «Nevat Coropuna». Archivat des de l'original, el 30 de setembre de 2018. Consultat el 2 de juliol de 2017.
  2. ↑ Úbeda, J. (2011): L'impacte del canvi climàtic en els glaciars del complex volcànic Nevat Coropuna (Cordillera Occidental dels Andes Centrals). Universitat Complutense de Madrit.
  3. ↑ García Gutiérrez, Eduardo Evolució Glaciar del quadrant noroest del Nevat Coropuna. Treball final de Màster Master en Tecnologies de l'Informació Geogràfica Universitat Complutense de Madrit Juny, 2013, Pág. 11
  4. ↑ Úbeda, 2011
  5. ↑ García Gutiérrez, Eduardo, Ibíd.
  6. ↑ Garcilaso de la Vega Inca, Comentaris Reals, Editorial Mercurio, Primer Tom, Primera Edició, Lima. Pág. 139
  7. ↑ Diari Evolució dirigit per Felipe S. Roses, de Pampacolca, des de 1916, archiu de la Municipalitat Distrital de Pampacolca, Castella, Arequipa