Cooperació
La cooperació[1] és el resultat d'una estratègia aplicada a l'objectiu, desenrollat per grups de persones o institucions que compartixen un mateix interés o objectiu. En este procés generalment s'ampren métodos colaboratius i associatius que faciliten la consecució de la meta comuna. Per eixemple, quan un grup de persones s'associen per a obtindre aliments a preus més baixos, l'estratègia per a este objectiu, és formar una cooperativa de consum en a on cada associat té el benefici de l'aporte dels demés.

La cooperació depén de la competitivitat de cada individu, cada individu deu aportar a la societat i el benefici que obté depén de l'utilitat de el seu aporte, açò al mateix temps és conegut com a reciprocitat.
La cooperació ha segut estudiada des de diferents camps disciplinaris, entre uns atres: les matemàtiques, les ciències polítiques, la biologia, l'ecologia, l'antropologia.
Des de l'Ecologia s'establix que correspon a una relació interna específica de colaboració per a l'obtenció d'un objectiu comú d'una població, com la protecció o la cacera. Entenent-se població com el conjunt d'individus d'una mateixa espècie, ubicada en un àrea determinada. S'han sugerit varis mecanismes per a explicar l'aparició de la cooperació entre humans i en sistemes naturals.
Teoria de la cooperació
Desenrollada per Robert Axelrod, Martin Nowak i atres investigadors, està fundada en l'investigació d'individus que perseguixen el seu interés personal, sense l'existència d'una autoritat central que obligue a cada cual a cooperar en els demés. La raó de supondre que es busca el benefici propi, és que tal hipòtesis permet examinar el difícil cas de que la cooperació no estiga completament basada en la preocupació pels demés o en el benestar del grup en el seu conjunt.
El dilema del presoner
El dilema del presoner és un joc que demostra la forma en que la cooperació està supeditada a mecanismes per a alcançar un objectiu propi o un de comú. Inclús quan tots els membres d'un grup es beneficiaren de la cooperació, a voltes el propi interés pot no necessàriament conduir a eixe ben comú. El dilema del presoner ha segut objecte d'estudi en diverses àrees teòriques i experimentals, incloent el còmput evolutiu, l'economia i ciències socials, aixina com les neurociencias.
Curiosament, est i atres resultats en economia experimental, mostren que els humans freqüentment actuen de forma més cooperativa de lo que dictaria el simple interés personal. El dilema del presoner repetit en el temps fa que la "no cooperació" es castigue d'una manera més severa i que el cas contrari, és dir, l'intenció o acció de cooperar, es premie més de lo que podria sugerir el problema original. S'ha sugerit que este és un possible mecanisme per a explicar l'evolució d'emocions complexes i comportament social en animals superiors. En humans que juguen el dilema del presoner en versió iterada, en enterar-se dels resultats d'una ronda s'induïx una série de senyals cerebrals, algunes de les quals inclús indiquen qué tan ràpidament es cooperarà en reciprocitat a la ronda següent.[2]
Hi ha quatre condicions essencials que tendixen a ser necessàries per a que sorgixca un comportament cooperatiu entre dos individus:
- Una superposició de desijos.
- Una probabilitat de futures trobades en el mateix individu.
- Recorts positius d'anteriors trobades en eixe individu.
- Un valor associat en futurs resultats.
Cooperació i competició
La cooperació és l'antítesis de la competició, no obstant, pot donar-se el cas que un grup s'organise sobre la base de la cooperació entre els seus membres, pero en la finalitat de competir en atres grups.
A nivell social, la cooperació humana pot prendre la forma de cooperativa o alternativament, negocis tradicionals. Molta gent recolza l'idea de que la cooperació és la forma ideal de gestió dels assunts humans, no obstant, certes formes de cooperació són considerades ilegals en numerosos països. No solament en el cas trivial de persones o grups que cooperen per a la comissió de delictes, sino també des de la perspectiva del comerç, en el cas d'activitats de cooperació per a alterar l'accés a recursos o el seu preu. Per eixemple, el Cartell i Economia.
Martin Nowak i els seus colegues han estudiat intensament el sorgiment de la cooperació en la [biologia evolutiva] en numeroses situacions. Les seues simulacions matemàtiques els han permés demostrar que, en certes condicions, la cooperació sorgix com una estratègia evolutiva ventajosa. Eixes condicions estan lligades als costs i beneficis de la cooperació. Per eixemple, H. Ohtsuki i M. Nowak varen provar que en una ret social, a on cada individu tracta d'imitar a l'encert als individus més exitosos en els que té relació, si k és el número d'individus en els que un atre està relacionat en promig, c el cost promig de cooperar i b el benefici promig obtingut de cada individu cooperador, l'estratègia de cooperació es torna dominant quan:[3]
<math>frac{b}{c} > k</math>
L'efecte de mercat
Alguns models han analisat l'efecte del mercat sobre l'estratègia cooperativa i s'ha trobat que en moltes situacions existix una relació inversa entre l'eficiència, obtenint un recurs concret i la cantitat d'eixe recurs que un pot obtindre de forma activa. En esta situació, li resulta més rendable a cada individu o entitat especialisar-se en produir un recurs concret i obtindre els demés recursos per mig de comerç. Esta situació és la situació general subjacent despuix del principi de la ventaja comparativa, usada freqüentment com un principi que explicaria les ventages del comerç. Esta situació pot aplicar-se a entorns en dos o més productors de forma independent, o en competència en un atre productor o conjunt de productors.
L'efecte de mercat també s'aprecia en sistemes naturals. Existix numerosos eixemples en el món dels simis, els peixos netejadors, entre atres espècies. Com a eixemple senzill i aplicat a societats humanes, tindríem models basats en comerç internacional. Per eixemple, el mercat del petròleu. Els països àraps controlen la producció de grans cantitats de petròleu, pero necessiten tecnologia de països occidentals per a poder extraure-ho. La solució passa per la cooperació a través del comerç.
Vore també
- Respal mutu
- Ben comú (economia política)
- Colaboració
- Compartir
- Economia del dò
- Reciprocitat
- Solidaritat (sociologia)
- Treball en equip
Referències
- ↑
- ↑ Cervantes Constantino, Garat, Nicolaisen, Paz, Martínez-Montes, Kessel, Cabana, and Gradin(2020).«Neural processing of iterated prisoner’s dilemma outcomes indicates next-round choice and speed to reciprocate cooperation».
- ↑ Ohtsuki, H., Hauert, C., Lieberman, E., & Nowak, M. A. (2006). "A simple rule for the evolution of cooperation on graphs and social networks". Nature, 441(7092), pp. 502-505.
Bibliografia
- L'evolució de la cooperació, Robert Axelrod. Basic Books. <small>ISBN 0-465-02121-2</small>.
- El gen egoiste, Richard Dawkins (1990). Segona edició —inclou dos capítuls sobre l'evolució de la cooperació—. <small>ISBN 0-19-286092-5</small>.
- The Seven Challenges: A Workbook and Reader About Communicating More Cooperatively. Dennis Rivers. Quarta edició, 2005 —tracta la cooperació com un conjunt d'habilitats que poden millorar-se—.