Catarrhini
Els catarrinos (Catarrhini, del grec κατά, katá, ‘avall’, i ρινος, rhinós, ‘nas’) són un parvorden de primats simiiformes la principal característica dels quals és tindre els orificis nassals oberts cap a avall i separats per un prim tabic nassal. Ademés tenen treinta y dos dents, anques cobertes per callosidades de colors vius i coa no prensil o que falta. Es denominen en freqüència simis del Vell Món, en contraposició als platirrinos o simis del Nou Món. També se'ls pot cridar mones del vell món (en solament el clado afroeurasiático excloent grups en migració de bassa, sinònim de Propliopithecoidea).[1]
Evolució
editarEls catarrinos (mones del Vell Món) es varen separar dels platirrinos (mones del Nou Món) fa entre trentacinc i quaranta millons d'anys. La divergència entre les dos Superfamilias (cercopitécidos i hominoideos) hauria succeït fa entre vinticinc i trenta millons d'anys, pero no han aparegut fòssils de més de vinticinc millons d'anys per a comprovar-ho; concretament, el cercopitécido més antic conegut és Nsungwepithecus i el hominoideo més antic conegut és Rukwapithecus, abdós trobats en la Formació Nsungwe, en la part occidental del Gran Valle del Rift, en Tanzània.[2]
Respecte als gibones, estos es varen separar dels grans simis, inclosos els humans, fa prop de quinze a dèneu millons d'anys.[3]
Característiques
editarEls catarrinos es distinguixen dels seus cosins platirrinos pels orificis nassals que apunten cap a avall en lloc de cap als costats, també carixen de l'enzima alfa-galactosidasa degut a que ho varen perdre durant la seua evolució, dita enzima sol estar present en atres mamífers inclós atres primats no catarrinos.[4][5]
Els catarrinos presenten ademés visió tricromática, alguna cosa que no presenten els platirrinos que dit tricromatisme està restringit a les femelles degut a que dit gen que permet la visió del roig esta en el cromosoma X,[6] solament Allouata presenta la tricromía en tots els seus membres obtingut de forma convergent.[7]
Classificació
editarEls catarrinos està conformat per vintinou gèneros i 163 espècies vivents.
- Orde Primats[8][9]
- Suborden Strepsirrhini
- Suborden Haplorrhini
- Infraorden Tarsiiformes
- Família Tarsiidae
- Infraorden Simiiformes
- Parvorden Catarrhini
- Superfamilia Cercopithecoidea
- Família Cercopithecidae
- Superfamilia †Dendropithecoidea
- Família †Dendropithecidae
- Superfamilia Hominoidea
- Família Hylobatidae
- Família Hominidae
- Superfamilia †Proconsuloidea
- Família †Proconsulidae
- Superfamilia Cercopithecoidea
- Parvorden Catarrhini
- Infraorden Tarsiiformes
- Superfamilia †Propliopithecoidea[10]
- Família †Propliopithecidae
- Superfamilia †Saadanioidea[10]
- Família †Saadaniidae
- Superfamilia †Propliopithecoidea[10]
- Parvorden Platyrrhini
- Filogénicamente els "mones del Vell Món" en el sentit més ampli és parafilético cap als Platyrrhini per ubicació geogràfica i filogenético (les mones del Nou Món varen tindre ancestros provinents d'Afro-Eurasia),[11][12] per a definir Catarrhini ací es va restringir a un clado que exclou a qualsevol grup en membres anara d'Eurafrasia, quedant en el clado exclusivament Afroeurasiático,[1] equivalent a Propliopithecoidea que és un grup parafilético cap als demés catarrinos. Dendropithecoidea també és parafilético com superfamilia,[13] no obstant estos ya presenten apomorfías notòries com un clado, tenint inclús les fosses nassals apuntant cap a avall que carixen els propliopithecoides, Dendropithecoidea expandida o sensu clapixc no és una superfamilia, sino un clado que inclou als Cercopithecoides i Hominoides. El Propliopitecoide de Taqah és el més basal queda fòra de Propliopithecidae també parafilético.[14]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ 1,0 1,1 «Un primat eosimíido en afinitats del sur d'Àsia en el Paleógeno de l'Amazònia occidental i l'orige de les mones del Nou Món».PNAS.doi:10.1073/pnas.2301338120.
- ↑ (2013).«Palaeontological evidence for an Oligocene divergence between Old World monkeys and apes».Nature.497(7451)
- 611–614.doi:10.1038/nature12161.
- ↑ Carlos G. Schrago, Claudia A. M. Russo. «Timing the Origin of New World Monkeys». Molecular Biology and Evolution. Oxford Journals. Consultat el 18 d'agost de 2012.
- ↑ “Functionally important glycosyltransferase gain and loss during catarrhine primat emergence” (9 de giner 2007). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 104 (2): 559–564. doi:. ISSN 0027-8424. PMID 17194757. Bibcode: 2007PNAS..104..559K.
- ↑ «Did An Ancient Pathogen Reshape Our Cells?» (en en). Public Broadcasting System.
- ↑ Siguen B. Carroll (2006). The Making of the Fittest, W. W. Norton and Company. ISBN 978-0-393-06163-5.
- ↑ Jacobs, G. H. (1996). “Trichromatic colour vision in New World monkeys”. Nature 382 (6587): 156–158. doi:. PMID 8700203. Bibcode: 1996Natur.382..156J.
- ↑ Wilson, Don E. (ed.). [1] (en inglés), Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ «The fossil record of hominoids primats - Proconsuloidea», Hartwig, Walter Carl (ed.). The Primat Fossil Record (en anglés), Cambridge University Press, pp. 314-315.
- ↑ 10,0 10,1 I. S. Zalmout, W. J. Sanders, L. M. MacLatchy, G. F. Gunnell, I. A. Al-Mufarreh, M. A. Ali, A.-A. H. Nasser, A. M. Al-Masari, S. A. Al-Sobhi, A. O. Nadhra, A. H. Matari, J. A. Wilson, P. D. Gingerich.«New Oligocene primat from Saudi Aràbia and the divergence of apes and Old World monkeys».Nature.466
- 360-364.doi:10.1038/nature09094.
- ↑ (2009) «Paleogeography of the South Atlantic: a Route for Primats and Rodents into the New World?», South American Primats, New York: Springer, pp. [2]–68. doi:10.1007/978-0-387-78705-3_3. ISBN 978-0-387-78704-6.
- ↑ Defler, Thomas. «Platyrrhine Monkeys: The Fossil Evidence», History of Terrestrial Mammals in South America (vol. 42), Springer International, pp. 161–184. doi:10.1007/978-3-319-98449-0_8. ISBN 978-3-319-98448-3.
- ↑ “Primitive Old World monkey from the earliest Miocene of Kenya and the evolution of cercopithecoid bilophodonty” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 116 (13): 6051–6056. doi:. PMID 30858323. Bibcode: 2019PNAS..116.6051R.
- ↑ “New adapiform primat fossils from the clapix Eocene of Egypt” . Historical Biology 30 (1–2): 204–226. doi:. ISSN 0891-2963. Bibcode: 2018HBio...30..204S.
Enllaços externs
editar- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catarrhini.
- Wikispecies té un artícul sobre Catarrhini.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catarrhini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.