Castell de Chirel
El castell de Chirel és una fortalea situada en el municipi valencià de Corts de Pallás.[1]
El castell està protegit baix la declaració de be d'interés cultural en còdic 46.19.099-004 i anotació ministerial RI-51-0010804 de data 16 de juny de 2002.[1] A pesar d'això, està inclós en la Llista roja de patrimoni en perill que realisa l'associació Hispania Nostra.[2]
Descripció
editarEstà construït sobre una chicoteta elevació anomenada molga del Cinto del Castell.[3] El castell està edificat adaptant-se totalment a l'orografia del terreny, que és molt peñascoso i flanquejat per goles,[3] presentant aixina una planta triangular i una excelent situació per al seu defensa.[1]
L'accés al castell era complex ya que es devia salvar un pas elevat d'aproximadament un metro en un arc que en la seua part exterior era apuntat, pero en la part interior era de mig punt, que donava a un vestíbul que en un lateral conectava en el passadiç existent entre la doble muralla. Este tipo d'entrada es repetia per a accedir a la torre de vigilància. El castell tenia una finalitat defensiva, lo que queda de manifest tant en la tècnica constructiva com en elements tals com saeteras, pretils i aspilleras, o l'existència d'un dels seus costats d'un fos. Ademés existixen dos torreones en els extrems oriental i occidental que completaven la defensa del recint. Un d'ells té planta trapezoidal i varis nivells d'altura, encara que en l'actualitat està derruït per dins. L'atre era de planta quadrada i posseïx encara dos nivells, el primer conserva encara el seu volta de canó fabricada seguint la tècnic de la rajola a roll, mentres que el segon nivell ha perdut la techumbre.[1]
Pese a la ruïna, encara s'observa el doble recint amurallado, l'aljibe i la torre major.[3]
Història
editarYa que el castell va tindre la seua importància durant el tumult d'Al-Azraq, pot afirmar-se que el seu orige és àrap, sent posteriorment millorat en l'aplegada dels cristians a la zona. Es menciona en 1349 en una orde sobre l'abastiment d'aliments a certes fortalees.[1] Per les tècniques constructives i els materials amprats per a l'edificació del mateix, tals com sellars en les portes d'entrada o escuts i dovelas, es pot considerar plausible que durant el XV es portaren a terme les primeres reconstrucció del castell de Chirel.[1]
L'història de la zona, en la que es va viure la persistència dels moriscos a residir en ella, tant despuix de la conquista com despuix de l'orde de la seua expulsió en 1609, va donar lloc a conflictes armats tant contra les tropes reals, com en els pobladors cristians que es veen acossats i amenaçats pels moriscos, lo que repercutia negativament en el comerç existent en eixe moment en la zona. Pese a això les tropes governamentals varen utilisar el castell com a centre de les operacions en les accions contra les guerrilles dels moriscos sublevats en la Molga de Corts, cosa que va permetre donar per finalisat el conflicte en menys d'un any. El final del conflicte va provocar l'inici de la decadència del castell (com també li va succeir a atres castells propencs), en perdre importància la seua ubicació, lo que junt a l'escassea de població en eixe territori va dur al seu abandó i en això a la seua ruïna.[3]
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Secció 1a. Béns d'interés cultural - Generalitat Valenciana». www. ceice. gva. es. Consultat el 2021-03-13.
- ↑ «Valéncia | Llista Roja del Patrimoni». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2011. Consultat el 2021-03-13.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Castell de Chirel, Corts de Pallás, Corts de Pallás, Valéncia/Valéncia, Comunitat Valenciana». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2014. Consultat el 2021-03-13.
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Chirel.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Chirel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.