Cantó de Vaud
El cantó de Vaud (VD, oficialment en francés Canton de Vaud; en alemán: Kanton Waadt; en italià Canton Vau; en retorromanche Chantun Vad; del llatí Pagus Valdensis o Pagus Waldensis) és un cantó suís la capital del qual és Lausana. El gentilici d'este cantó és valdense (en francés: vaudois), per lo que també es pot denominar cantó valdense. El cantó de Vaud és el més gran i poblat de la Romandía.
Etimologia
El nom Vaud provindria del terme germànic wald- que significa “bosc”. La menció més antiga d'este topònim apareix en la forma Pagus Valdensis, que es traduïx com a “País de Vaud”, en un acte de donació a l'abadia de Saint-Maurice datat el 8 d'octubre de l'any 765.[1][2][3]
La forma francesa Vaud reflectix una evolució fonètica en diftongació del sò /al/ a /au/, mentres que la forma alemana Waadt mostra la monoptongación francoprovenzal d'eixe mateix /au/ cap a /aː/ (com Wôt en francoprovenzal, o Vâd).[4][5]
Per un atre costat, l'hipòtesis que vincula el nom en el llatí valdidum (forma vulgar de Valdum), que significa “forta”, “sòlit” o “poderós” —en referència a un oppidum, una fortalea o una posició defensiva robusta— no conta en respal sòlit des del punt de vista llingüístic ni onomàstic.
Història
Els territoris valdenses varen pertànyer inicialment a Savoya. En 1536 la regió és conquistada per la Ciutat-Estat de Berna que va favorir la reforma protestant començada per Pierre Viret. El 24 de giner de 1798, la regió de Vaud obté la seua independència en ser proclamada cantó suís de la República Helvètica. Despuix del Acta de Mediació de Napoleón Bonaparte en 1803, el 14 d'abril s'adherix oficialment a la Confederació suïssa com cantó independent. En 1815, el Congrés de Viena reconeix l'independència dels territoris de Vaud, Argovia i Turgovia. En 1959, el cantó de Vaud va ser el primer en introduir el vot femení.
Geografia
El cantó de Vaud ocupa la major part de la Suïssa occidental. Les seues fronteres s'estenen des de la vora del llac Lemán fins als del llac de Neuchâtel, aixina com el Jura a l'oest i els Alps en el surest. Llimita al sur en França, cantó de Ginebra i cantó de Valais; al nort en el cantó de Neuchâtel i a l'est en els cantons de Friburgo i Berna.
El territori valdense és banyat per numerosos rius i llac. Entre els principals llac estan el Lemán, Neuchâtel i Murten/Morat. Els rius més importants són l'Orbe, la Broye, la Venoge, la Mentue i l'Aubonne.
Economia
L'economia del cantó de Vaud és prou variada. En el sector primari destaca la producció de vi, llet, formages, entre uns atres. El sector secundari és apalancado per la principal empresa del cantó: Nestlé. El cantó és també sèu de numeroses empreses internacionals, entre les que es troben Logitech, Philip Morris, Bata i Kudelski. Ademés, un número important d'organisacions internacionals tenen la seua sèu en territori valdense. Les més representatives són algunes de les organisacions deportives associades al Comité Olímpic Internacional que tenen la seua sèu en Lausana o les ciutats propenques.
Turisme
El cantó de Vaud té varis atractius turístics importants. La regió més turística és provablement la Riviera valdense, en les ciutats de Montreux i Vevey, en les que els turistes visiten l'estàtua i el museu Charlie Chaplin, l'estàtua de Freddie Mercury o el castell de Chillon. Entre la Riviera i Lausana es troba la regió de Lavaux, donada a conéixer despuix de la seua declaració com patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2007. Atres atractius del cantó són: banys termals de Lavey i Yverdon-els-Bains, les estacions d'esquí dels Diablerets i Leysin. Alguns events importants inclouen el Festival de Jazz de Montreux i Paléo Festival.
Districtes
Els districtes del cantó de Vaud són subdivisions polítiques que reagrupen un cert número de comunes. Estos districtes donen el mapa electoral del cantó. El 17 de juny de 1798, en l'época de la República Helvètica, es va fixar un número de dèsset districtes del cantó de Lemán. En 1803, Napoleón Bonaparte va impondre una nova constitució a Suïssa, i es varen definir aixina dèneu districtes per al cantó de Vaud. Estos varen ser determinats en situacions pràctiques. Per eixemple, la comuna cap del districte no devia quedar a més d'un dia a peu de distància.
En 2003, la nova constitució va impondre la reducció del número de districtes de dotze a dèu. Els nous dèu districtes del cantó no tenen cap atra divisió interna com abans, és dir, que els círculs varen ser suprimits. Ademés, es va fer un nou repartiment de comunes. Aixina, per eixemple, les comunes de l'antic districte de Lausana varen ser separades en tres districtes diferents.
Llista dels nous districtes del cantó de Vaud (2008):
- Districte de Aigle, en capital en Aigle
- Districte de Broye-Vully, en capital en Payerne
- Districte de Gros-de-Vaud, en capital en Echallens
- Districte de Jura-Nord vaudois, en capital en Yverdon-els-Bains
- Districte de Lausana, en capital en Lausana
- Districte de Lavaux-Oron, en capital en Bourg-en-Lavaux
- Districte de Morges, en capital en Morges
- Districte de Nyon, en capital en Nyon
- Districte del Ouest lausannois, en capital en Renens
- Districte de la Riviera-Pays-d'Enhaut, en capital en Vevey
Municipis
- Artícul principal → Municipis del cantó de Vaud.
Hi ha 376 municipis en el cantó.
Política
Eleccions cantonals de Vaud de 2022 | |||||||
| Partit | Vots | % | Escans | +/- | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit Lliberal Radical Suís (PLR) | 42.409 | 28,43 |  1
| ||||
| Partit Socialiste Suís (PS) | 26.887 | 18,02 |  5
| ||||
| Els Verts (Els Verts) | 20.277 | 13,59 | 4
| ||||
| Unió Democràtica de Centre (UDC) | 18.698 | 12,53 | 2
| ||||
| Partit Vert Lliberal (PVL) | 9.361 | 6,27 | 4
| ||||
| Partit Suís del Treball - Solidaritat (PST-SolidaritéS) | 3.564 | 2,39 | = | ||||
| Vaud Lliure | 2.234 | 1,50 | 2
| ||||
| Afluixó Alternatives (Décroissance alternatives) | 1.278 | 0,86 | 1
| ||||
| Solidaritat i Ecologia (Solidarité et Écologie) | 929 | 0,62 | 1
| ||||
Referències
- ↑ Lucienne Hubler, Histoire du Pays de Vaud, Éditions L. E. P. Loisirs et Pédagogie SA, Lausanne, 1991, p. 35, (ISBN 2606005260)
- ↑ Olivier Meuwly (dir.), Histoire vaudoise, Gollion, Infolio et Bibliothèque historique vaudoise, 2015, 560 p. (ISBN 978-2-88474-765-3), p. 147
- ↑ Besson M, « La plus ancienne mention du pays de Vaud », Revue historique vaudoise, 1909, p. 113 (www.e-periodica.ch)
- ↑ Maurice Bossard, Jean-Pierre Chavan: Nos lieux-dits. Toponymie romande. Payot, Lausanne 1990, p. 36, lemma « Vaux ».
- ↑ Französisches Etymologisches Wörterbuch, vol. XVII, p. 486, lemma « wald ».
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cantó de Vaud.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cantón de Vaud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.