Calasetta

Calasetta (en sardo: Calç' 'i sedda) és un municipio de Itàlia de 2.851 habitants en la Província de Sulcis Iglesiente, regió de Sardenya. Està ubicat en la isla de Sant'Antioco, que es comunica a terra per mig d'un istmo i un pont construït pels cartagineses.

En el centre històric de la localitat són típiques les cases baixes pintades de blanc.

Història

L'orige del nom és encara incert. En idioma sardo, sedda significa silla de montar, la qual podria fer referència a l'aspecte que tindria el territori des del punt més alt de la localitat (la part atrassera de la cadira de montar) fins a la plaja (part central de la cadira). No obstant, també s'ha sugerit que podria tindre el seu orige en l'expressió Cala della bolet (cala de la seda), pel biso.

Origen del nombre

El territori de Calasetta té orígens antics. Calasetta en la regió es confirma la presència de l'home primitiu en el seu negoci i la cultura, com pot vore's en la presència del jaciment arqueològic de la Domus de Janas de Tupei, (Domus de Janas en idioma sardo significa "Casa de les Fades"), que són coves de pedra utilisats com a funcions sepulcrales, prenuragic, que daten de 1500 a. C. La Domus de Janas de Tupei, cámara mortuoria, més o menys en la forma d'una creu (tamany:..4.50 m x 2.50 m), i va prolongar en una cela (tamany: 3 m. x 2 m.), és en el cim d'un tossal, i va ser utilisat com la tomba, a on varen ser descoberts fragments de terracota, una daga de bronze, un bol d'argila i numerosos fragments d'un llançador.^{cita requerida} Per al periodo següent, en les campanyes de Calasetta es troba que hi ha alguns restants de nuragas i nurágicos. Destaca per la següent nuragas important, colocat en un tossal o montícul (en dialecte calasettano: pot): Bricco Bricco delle Piane Li Piane o; (en un tossal de 24 m.) Bricco Scarperino (dalt a 48 m.) i bricco Sisineddu o Poggio Sisineddu (superior a 40 m.). Estan presents en les campanyes del país també successius assentaments dels fenicios, púnicos i romanos, com ho demostren les troballes. En la localitat de Tupei que ha detectat presència fenicia en vàries gravacions en una roca traquítica, cridat la Sedda de Antiogu Selis, i atres talles de pedra en un cim rocós (49 m d'alt.) En la localitat de Sisineddu. A 50 metros de Bricco Scarperino es va trobar la mitat del sarcòfec púnica i de l'orige romà (tamany:... 1 m. x 0.50 m x 0.50 m). En la localitat principal d'és Campu Scia Maìn i no es varen trobar les següents troballes romanes (tots en negre obsidiana): colps, punta de llança, raspadors i numerosos cúteres, en fragments de les vasijas del fanc. A 15 metros de el Riu Tupei es varen trobar els restants d'un antic edifici romà, en una paret principal (a lo llarc de 10 m.), Dos seccions de les parets laterals i una paret de separació. Estes parets estan construïdes en menuts blocs de toba units pel morter i 50 cm de gruixa. Més com els restants d'un tossal propenc.

Períodos Posteriores

En el período judicial i la Edad Media està atestada sense presència en calasettano la vivenda permanent en el territori, que, no obstant, és atés pels habitants de la propenca població de les regates, la corrent Sant'Antioco, que eixercix les activitats agro-pastoral en la terra es va convertir en una part més última del municipio de Calasetta. Durant el domini español, es presenta l'enquesta, en 1572, a lo llarc de la costa i la costa calasettano pel capità Iglésies, Don Marco Antonio Camos, que descriu en el seu Relació de Totes Les Costes Marítimes del Regne de Cerdenya, el llocs òptims per a la construcció de les torres costeras i el lloc de l'observació per al guàrdia, en centinelas armats, d'acort en les prescripcions ordenades en 1572-1573 pel rei Felipe II de España per a patrullar a lo llarc de la costa de Cerdenya.

El asentamiento de Tabarchino

La població de Calasetta és un enclave lingüístico tabarchino (la població parla esta variant de la lengua ligur), aixina com també ho és Carloforte, situada en la propenca Isla de San Pietro; esta peculiaritat cultural és deguda a la colonisació i la fundació del poble per una colónia de ligures procedents de les costes de Túnez.

A mitan del XVI un grup de Ligúria, va començar a partir de Pegli (barri de la metròpolis de Génova) a l'esquerra de la menuda illa de Tabarka prop de la costa de Tunis, en l'estela de la Lomellini, la família Genovense conspicua, que havia segut una concessió en el lloc, practicar el comerç i la peixca de coral.

A mitan del sigle de XVII, havent aplegat a ser la peixca del coral menys rendable, i es varen agravar les relacions en els tunecinos, els colon es varen fugir a Tunis i varen obtindre del Rei de Cerdenya concessions per a formar assentaments; la primera, en 1738, en la isla de San Pietro en l'establiment de Carloforte, a continuació, Calasetta en una part casi deshabitat de l'Illa de Sant'Antioco.

El Rei, Carlos Manuel III de Sardenya, a càrrec de la Societat dels Sants, aixina: San Mauricio i San Lázaro, que en 1758 havia obtingut un feu la partix noroest del territori de l'illa de Sant'Antioco, la tasca de guiar l'establiment de Calasetta. L'assentament es va decidir formalment en 1770. Entre 1770 i 1771 es va elaborar un pla de desenroll per a Calasetta que més vesprada va ser construït en la cala cridada Cala de Seda que va influir en el nomenament del nou poble de Calasetta. El centre habitat erigir va ser poblada en octubre de 1770 pels primers 130 colon (38 famílies), d'orige ligur, que varen ser transportats pel capità i amo de Giovanni Porcile, Ancilla Domini en el barco a l'illa de Sant'Antioco. En les primeres colónies, dels centres de Túnez: Tabarka i Tunicia, se'ls va donar de la vivenda i el sol, beneficiant-se de l'exenció d'imposts i concessions gratuïtes de terres cultivables, pero també es varen impondre retinguts a abandonar la zona de Calasetta durant alguns anys. L'ubicació del nou poble va ser cuidadosadament estudiat per funcionaris del govern del rei Carlos Manuel III de Cerdenya, en l'implementació de la solució en la vora oposta del nou centre urbà de Carloforte, just en la costa, en una ubicació estratègica prop del trànsit de tonyina.[12]

Piazza Belly, el nombre de uno de los planificadores de la ciudad de Calasetta.

Entre 1773 i 1774 va haver una immigració posterior d'algunes colónies Piemontses, la major part originalment de Carignano (en la Província de Turín), que va terminar en un fallo important en una situació de la salut dura (el país va ser diezmada en els primers anys repetida en les terribles epidèmies), pero encara es produïx una valiosa afluència de tècniques de cultiu de la vinya cultural, desenrollant aixina un curs de coneiximents independents i valioses en la producció agrícola, sobretot en la producció del vino d'alta calitat: el famós Carignan de Sulcis. Les poques persones de Piemont que varen conseguir resistir i sobreviure, no obstant, s'absorbix ràpidament i completament per les comunitats de tabarchina, parlant l'idioma Ligúria, pero mantenint la roba tradicional piamontesa, com és encara evident en el folclore mostra en el trage típic de Calasetta realisat en diferents manifestacions.

La construcció de la ciutat, de l'ingenier militar piamontés Pietro Belly, va començar en dos principals eixos de carreteres ortogonal, que correspon al carrer Roma (anteriorment Via Gran) yper mig de Guglielmo Marconi, els costats dels quals els primers lots es varen fer en la llar i terres de cultiu, en els tipos de vivenda elegits en la defensa de possibles atacs dels pirates. L'assentament inicial, que reproduïx la fortalea romana, tenia les següents dimensions: d'est a oest (que es correspon en el decumano) es desenrollarien en les principals carreteres en una llongitut de 120 trebuchets Piedmont (igual a 370 metros), i cap al nort-Sur (corresponent a el penca o frontiça) durant 60 catapultes (igual a 185 metros); En el seu lloc les rutes secundàries la llongitut era de 36 catapultes (igual a 111 metros). L'aglomeració per lo que va dissenyar un sistema cartesiano caracterisat per blocs regulars i espais rectangulars o quadrades, seguint els dictats dels plans urbans Savoy llavors en voga, a on constava el foc principal (la coincidència intersecció entre les carreteres de dos eixos ortogonals) de la Piazza Municipi (una espècie d'un forat pretoriana), més tarde el nom de Peter Belly. Posteriorment, l'ingenier Giovanni Francesco Daristo va ordenar en 1773 l'expansió de la nova població, el desenroll del sistema de matriu de la pancha de l'ingenier, que es caracterisa pels elements de l'arquitectura domèstica de la costa de Ligúria típic del hept-octocentenario.

En un acort formal, ya firmat en Torí el 29 de novembre de 1767 entre un grup de familiars de caps dels primers habitants de Calasetta i representants del govern, estaven en una espècie d'acort de les primeres normes cíviques de la població calasettana. Ademés, es va decidir que, en presència d'un alcalde del govern de colon de Calasetta seria elegir a tres representants en la base del cens de l'oficina d'un alcalde, el primer i segon conseller, per un periodo d'un any.

La sociedad Calasettana y las comunidades a finales del siglo XVIII hasta la actualidad

Des de finals de 1700 fins a hui calasettana ha mantingut casi un constant d'orige tabarchina dels sistemes de l'organisació social (llenguage i tradicions marineres), mentres Carlisle, pero en la diferència també se someten a l'influència de la cultura sarda de la propenca ciutat de Sant'Antioco. Tot açò ha segut ajudat pel fet de que en Calasetta, no es va aïllar en forma de Carlisle, combinar i, a sovint entrellaçats tradicions culturals Tabarkan en eixes sardines i Sulcis, a pesar de la membresía va manifestar i orgull que sorgix dels vínculs en la Ligúria i el territori genovés en particular. La cultura original de Piemont es va mantindre només en una manera notable en les tècniques de cultiu de la vinya i la producció de vi fi Carignano de Sulcis, que és comercialisat pel celler molt important. Peixca, relacionada en la marítima i les activitats marítimes, i l'agricultura, especialment el cultiu de raïms fins per a la producció de vi, constituïxen l'economia dominant del país acompanyar-se dels servicis turístics importants per a l'estància i els menjars que estan caracterisant més i més Calasetta, i es va establir com a balneari significatiu i important i la residència en el territori i en Sardenya.

El 27 de maig de 2006 Calasetta ha segut reconegut com un honorari común per part de la Província de Génova, en la virtut de les relacions històriques, econòmiques i culturals en la capital de Liguria. També es germana en el Génova Pegli des de 2006.