Brandi
El brandi[1] (apòcop de brandewijn, en neerlandés i baix alemà «vi cremat») o brandi[nota 1] és un aguardiente obtingut a través de la destilació del vi,[nota 2] casi sempre en un 36-40 % (fins a un 60 %) de volum d'alcohol, en ser expedit al mercat. A menos que s'afigga un adjectiu complementari —brandy de frutes, brandy de cereals, etc.— es considera fet en vi de raïm.


El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, en la veu «va vindre», definix el «vi de crema» com «el que es destina a la destilació per carir de condicions per al consum».[2] Eixos vins de crema s'exportaven als països de nort pero ya cremats,[nota 3] d'ahí la denominació neerlandesa. La destilació es feya en Espanya. Es dien i criden «holandas», en raó del seu històric principal mercat —Holanda—,[4] a on s'elaboraven i continuen elaborant moltes i molt acreditades begudes alcohòliques. La llei 25/1970 de 2 de decembre, en les seues definicions establix: «Holandas i aguardiente de vi: l'obtingut per destilació de vins sans en net o en el seu emboliques, que conserven els productes secundaris propis del vi. La graduació alcohòlica de les holandas no serà superior als setanta graus».[5] Les holandas, com la generalitat dels aguardientes, ixen transparents del alambique.
Les holandas són els aguardientes de vi no envellits. Si li les manté durant algun temps en barricas de roure, acaben per oxidarse, adquirint un to marró. Els anglesos es varen aficionar a este producte, pero preferint el brandy vell al brandy jove. D'ahí les sigles V.O., V.S.O.P., X.O. i tota la jerigonza relativa a l'edat dels aguardientes de vi de Cognac. L'O sempre significa Old, «vell». Doyen sembla significar 40 anys; Age d’or, 30; Vénérable, 20, etc. En la denominació Cognac, l'edat del producte és obsesivamente rellevant. Era conegut en els mercats com «Brandy vell de Coñac»; no com Cognac.[6] Els vins de la Charanta no són aptes per a ser ingerits directament com va vindre de taula, per ser fluixos en alcohol i molt àcits. Es varen revelar, en canvi, com a magnífics vins de crema. Sense dubte els més famosos i apreciats. El mereixcut èxit del coñac es deu, ademés, al refinament en l'art de la destilació, basada en cohobar.
El brandy té una etimologia d'eixes cridades d'anada i regrés. Va escomençar com «va vindre cremat» destinat als Països Baixos, per a acabar, una volta envellit, en brandy i últimament en brandy.
El brandy com a denominació de venda
El brandy és una «denominació de venda» regulada per la llegislació comunitària, lo que implica que per a ser comercialisat en eixe nom, deu atindre's a les exigències establides al respecte. Entre eixes exigències es troba la de que la beguda siga obtinguda «de aguardiente de vi».[nota 4] Entre les denominacions geogràfiques espanyoles que s'acullen a la denominació de venda «brandy» es troben Brandy de Jerez i «brandy del Penedés». També s'acullen a la paraula «brandy» —o be «Brandwein», que pot utilisar-se alternativament—.[7] Hugo Asbach va ser qui va començar a denominar el seu aguardiente de vi en la paraula «Brandwein».[8] «Branntwein» va passar a significar aguardiente en general. Aixina s'arreplega hui en els usuals diccionaris alemà-alemà o alemà-espanyol, països com Itàlia, Grècia, Alemània, Àustria i inclús França, en la denominació geogràfica «Brandy français/Brandy de France».
Els famosos aguardientes de vi de Coñac i d'Armañac, en canvi, han preferit acollir-se a la denominació de venda molt més genèrica de «aguardiente de vi», que comprén denominacions geogràfiques molt variades: «Aguardente de vinho Douro», Vinars Vrancea, de Romania i moltes atres de Romania, Bulgària, Portugal i la pròpia França.
D'este règim de denominacions geogràfiques i de venda no se seguix que el Coñac, l'Armañac o el «eau-de-vie de Charentes» no siguen considerats llegalment brandis. Ho són en la mida en que complixen els requisits d'envelliment, grau alcohòlic, etc., establits en el mencionat Anex II, n. 5 del Reglament 110/2008 de 15 de giner. Brandy és una paraula genèrica —no geogràfica— que servix per a designar qualsevol aguardiente de vi, inclosos els que són preferentment coneguts per la seua denominació geogràfica. És contrari al mencionat reglament restringir l'ús d'una paraula genèrica a un determinat territori, encara que eixa delimitació siga negativa. De fet varen anar precisament els de Cognac els primers que varen començar a cridar-se en la paraula ing lesa brandy. Cosa distinta és que, per a evitar confusions en els brandis espanyols i d'atres països o regions de França, els de Coñac no es presenten com brandis. Tant Alexis Lichine[9] com Emmanuel i Madeline Greenberg,[10] senten el criteri de que tot Cognac és brandy; pero no tot brandy és Cognac.
No pot adoptar, en canvi, el nom geogràfic de Cognac o «coñac» cap aguardiente de vi espanyol o francés que no procedixca d'eixa concreta regió determinada —que té el seu mapa, com totes les denominacions geogràfiques registrades—, sítia en l'oest de França. Per lo mateix, tampoc està llegalment admés que una beguda alcohòlica es presente com «brandy del Panadés» o com «eau-de-vie du Penèdes», si no procedix de la corresponent regió determinada per a eixe tipo de beguda. Les indicacions geogràfiques estan llegalment protegides quan determinada calitat, reputació o atres característiques d'eixa beguda són imputables fonamentalment al seu orige geogràfic.
En el mencionat reglament comunitari 110/2008 de 15 de giner també es contemplen els denominacions de venda «brandy de cereals», fet en cereals,[11]<nowiki></ref></nowiki> i «raisin brandy», fet en extracte de panses fermentades alcohólicamente. En estar adjetivada la paraula brandy, especificant la matèria primera, cap dubte es presenta entorn a la naturalea del producte.
Història
L'orige de el brandy no es té molt clar. Brebajes d'alcohol concentrats es varen conéixer en la Grècia i Roma antigues, i poden tindre una història encara més antiga, des de l'antiga Babilonia. El brandy, com es coneix hui, va aparéixer en el XII i es va fer popular en el XIV.
Inicialment el vi era destilat com un mètoto de conservació per a fer més fàcil el seu transport als comerciants. L'intenció era agregar de nou l'aigua separada de el brandy en la destilació, poc abans del seu consum. Despuix es va descobrir que si s'almagasenava en barrils de fusta, el producte resultant es millorava considerablement comparat en el vi original.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Plantilla:Cita diccionario
- ↑ Coromines, Joan (1990). Breve diccionario etimológico de la lengua castellana, Madrid: Editorial Gredos. ISBN 84-249-1332-9.
- ↑ Delgado, 2007, pp. 41-42.
- ↑ (5 de diciembre de 1970).«Ley 25/1970, de 2 de diciembre, de Estatuto de la Viña, del Vino y de los Alcoholes».Boletín Oficial del Estado.
- ↑ Lichine, 1987, p. 239.
- ↑ 7,0 7,1 Parlamento Europeo i Consejo de la Unión Europea, 2008. Anexo II, sección 5
- ↑ Brown, 1996, p. 106.
- ↑ Lichine, 1987, p. 199.
- ↑ Greenberg i Greenberg, 1983, p. 50.
- ↑ Parlamento Europeo i Consejo de la Unión Europea, 2008. Anexo II, sección 3
Enllaços externs
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>