Benito Floro
| Benito Floro Sanz | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Entrenador de fútbol. | ||
| Naiximent: | 2 de juny de 1952 | ||
| Lloc de naiximent: | Gijón, Astúries, Espanya | ||
Benito Floro Sanz (Gijón, Astúries, 2 de juny de 1952) és un entrenador de fútbol espanyol.
Trayectòria deportivaEditar
Encara que Benito Floro és asturià, comença la seua carrera entrenant a equips valencians. Començà la seua carrera quan contava en vintissís anys d'edat, en l'any 1978, dirigint al Silla CF. En 1980 va passar a entrenar al Torrent CF, en qui va conseguir dos ascensos consecutius en 1981 i 1982; va dur a l'equip des de Primera Regional fins a la Tercera Divisió. En la temporada 1983-84 va ocupar el banquet del CD Dénia a on va conseguir, de nou, ascendir a la Tercera Divisió. Despuix d'un pas pel CF Gandia en la temporada 1984-85, va conseguir una nova promoció de categoria en la campanya 1985-86, esta volta colocant a la UD Alzira en Segona Divisió B, despuix de conseguir el campeonat del grup 6 de Tercera. A continuació, va dirigir a l'Ontinyent CF, al CD Olímpic de Xàtiva i al Vilarreal CF, fins que va recalar en l'Albacete Balompié.
En la seua primera temporada al front del club manchec, la 1989-90, va conseguir l'ascens a la Segona Divisió i, en la següent, el va dur per primera volta en la seua història a la màxima categoria del fútbol espanyol. Ya en Primera Divisió, en la campanya 1991-92, va deixar a l'Albacete en la sèptima posició, quedant-se a un sol punt de classificar-se per a disputar la Copa de la UEFA. En juliol de l'any 1992 fon contractat pel Real Madrit CF de Ramón Mendoza, a on va passar casi dos anys —fon cessat en març de 1994— en els que va conquistar una Copa del Rei, una Supercopa d'Espanya i un subcampeonat de Lliga, despuix de cedir el liderat al FC Barcelona en l'última jornada de la temporada 1992-93.
El 8 de setembre de 1994 es va anunciar la seua tornada al banquet de l'Albacete, despuix de la dimissió de Luis Suárez. Va dirigir al conjunt manchec durant un any i mig, fins que va renunciar al càrrec en març de 1996 per la mala racha de resultats que travessava. Per a la temporada 1996-97 fon contractat pel Real Sporting de Gijón, encara que no va aplegar a concloure-la i fon rellevat en abril de l'any 1997 per Miguel Montes despuix d'una derrota davant l'Athletic Club per 4-0. Posteriorment, es va traslladar al Japó per a entrenar al Vissel Kobe entre els mesos de giner i setembre de 1998, moment en que el seu contracte en l'entitat fon rescindit. El seu següent equip fon el CF Monterrey de Mèxic, en qui va conseguir classificar per a disputar la lligueta final en el Torneig d'Estiu 2001, que no havien conseguit des de l'any 1996.
En la temporada 2002-03 es va confirmar la seua tornada al Vilarreal CF catorze anys despuix. Es va proclamar campeó de la Copa Intertoto en l'any 2003, despuix de véncer en la final al SC Heerenveen. Gràcies ad este triumfo, el club castellonenc es va classificar per primera volta en la seua història per a disputar la Copa de la UEFA. Presentà la seua dimissió en febrer de 2004 alegant una falta d'implicació de varis jugadors de la plantilla; va deixar al Vilarreal en l'octava posició, a un punt dels llocs que donaven accés a les competicions europees, i en la ronda de quarts de final de la UEFA.
En la campanya 2004-05 va firmar com a tècnic del RCD Mallorca, encara que només va estar durant huit jornades al front de l'equip en les que va conseguir una victòria, dos empats i cinc derrotes. A finals de l'any 2005 fon nomenat director deportiu del Real Madrit CF, càrrec que va ocupar durant els últims mesos de la primera etapa de Florentino Pérez en la presidència del club pero, per la dimissió d'este, va decidir deixar el seu lloc als futurs elegits en les eleccions. En agost de 2008, va treballar com a comentariste en el canal de televisió Telecinco durant la retransmissió de la Supercopa d'Espanya.
Va retornar als banquets al començament de l'any 2009, quan es va comprometre en el Barcelona SC, de la ciutat equatoriana de Guayaquil, per a les dos següents temporades. No obstant, els seus resultats al front de l'equip —cinc victòries, cinc empats i sèt derrotes— varen posar fi a la seua trayectòria a mitan del mateix any. En giner de 2012, va firmar per una campanya i mija en el Wydad de Casablanca, de la Lliga marroquina. No obstant, el 20 de setembre fon destituït del càrrec.
El 5 de juliol de l'any 2013 fon anunciat oficialment com a entrenador de la selecció canadenca, càrrec que va ocupar fins a setembre de 2016. El 23 de decembre de l'any 2016 fon contractat per a dirigir a la Lliga Deportiva Alajuelense de la Primera Divisió de Costa Rica, del que es va desvincular el 21 d'agost de l'any 2017.