Beatus ille

«Beatus ille» és una expressió llatina que es traduïx com a ‘feliç aquell (que...)’, i en ella es fa referència a la alabanza de la vida senzilla i despresa del camp front a la vida de la ciutat. La temàtica del beatus ille és una de les quatre aspiracions de l'home del Renaixença, que són: el beatus ille, el carpe diem («goja el moment»), el locus amoenus («lloc idílic», idealisació de la realitat) i el tempus fugit («temps que corre») i la consciència d'això.

Fonts

Esta expressió prové d'uns versos del poeta romà Horacio:

Renaixença espanyola

Durant l'humanisme es presta una gran atenció a les cièncias, l'art i la lliteratura. Renaix un sentiment d'optimisme despuix de la destrucció i la mort que es prodigaron durant les últimes décades de l'Edat Mija. Esta destrucció va incloure moltes morts a conseqüència de les plagas que varen assolar casi tota Europa, pero també l'incultura del poble i l'implantació d'una societat feudal que va separar a la gent migeval en tres nivells (la noblea, el clero, i el poble). Durant la Renaixença va sorgir la burguesia (una classe mija), la majoria dels efectes de les plagues havien passat i els llibres i l'educació es varen popularisar a partir de l'invenció de l'imprenta. Durant l'Edat Mija, l'iglésia, el clero i el teocentrisme —l'idea que tot es pot explicar per Deu, varen eixercitar un paper central i dominant sobre la societat civil. El clero, com a depositario d'una cultura clàssica, s'encarregava d'ensenyar al poble tant en l'àmbit de lo diví com de lo humà. La Renaixença es caracterisa principalment pel antropocentrisme— en lloc de Deu com el centre del món, passa a ser l'home el que ocupa eixe lloc. I la gent més educada de la Renaixença no necessitava contar en el clero i l'iglésia tant com en l'Edat Mija.

Beatus ille

Segons alguns crítics, és provable que Horacio no escriguera sino una crítica contra els rics que es retiren solament en teoria al camp, desapegant-se de la riquea terrenal, lo que queda palesa en els quatre últims versos del poema. Pels perills de les ciutats durant l'Edat Mija, la vida senzilla del camp semblava molta més atractiva en la Renaixença. I el nou optimisme que va vindre despuix de la tristor i la mort de l'Edat Mija era una inspiració per a molts autors de la Renaixença. Varen escriure molt d'una vida molt idealizada i celebrada del camp en molt émfasis en la naturalea perfecta i tranquila. També autors de la Renaixença varen combinar elements de la mitologia en els de la realitat del camp. S'utilisen mits dels deus grecolatinos en la poesia del tema del beatus ille. Pero, sobretot, el beatus ille de les obres renaixentistes descriu l'harmonia del camp apartat del caos de la ciutat i de l'Edat Mija.

Eixemples

El tema del beatus ille es pot vore en tots els tipos d'escritura del Renaixença espanyola. La poesia de la Renaixença és molt expressiva i el tema del beatus ille és més marcat en la poesia que en atres obres. Es veu el tema en les obres de Fra Luis de León. El poema «A la vida retirada» compara dos tipos de vida i demostra l'actitut general dels temes renaixentistes.

Enllaços externs

• Poesia de la Renaixença espanyola
• La Renaixença