Banda S
La banda S es definix per un estàndart IEEE per a ones de radi en freqüències que van de 2 a 4 GHz, creuant ellímit convencional entre UHF i SHF a 3,0 GHz. És part de la banda de microones del espectre electromagnètic. La banda S és utilisada per radar meteorològic, radar de bucs de superfície i alguns satèlits de comunicacions, especialment els utilisats per la NASA per a comunicar-se en el transbordador espacial i l'Estació Espacial Internacional. La banda curta de radar de 10 cm varia aproximadament d'1,55 a 5,2 GHz. La banda S és utilisada per radar meteorològics, per a transmetre en 4 MHz en 2 bandes per servidor Web per streaming de video i àudio en VIU i retransmetre el servidor Web en Banda C, per a transmetre de capçalera per enllaç internacional de fibra òptica més de 56.000 km i alguns són part de satèlits de comunicacions; viaja entre la senyal de repetidor comparat en banda KU.
Comunicacions per satèlit
En els Estats Units, la FCC va aprovar el servici de ràdio digital d'àudio digital (DARS) basat en satèlits que es transmet en la banda S de 2,31 a 2,36 GHz, actualment utilisat per Sirius XM Ràdio. Més recentment, ha aprovat per a les porcions de la banda S entre 2,0 i 2,2 GHz la creació de rets de servici mòvil per satèlit (MSS) en relació en els Components Terrestres Auxiliars (ATC). En l'actualitat hi ha vàries companyies que intenten desplegar estes rets, incloent ICO Satellite Management i TerreStar. La gama de 2,6 GHz s'utilisa per a China Multimèdia Mobile Broadcasting, una ràdio per satèlit i un estàndar de TV mòvil que, de la mateixa manera que en els sistemes propietaris en els EE. UU., és incompatible en els estàndarts oberts utilisats en el restant del món. En maig de 2009, Inmarsat i Solaris Mobile (una empresa conjunta entre Eutelsat i SES, ara EchoStar Mobile) varen rebre una porció de 2 × 15 MHz de la banda S per la Comissió Europea.[1] Les dos empreses tenen un determini de dos anys per a escomençar a prestar servicis MSS paneuropeos durant 18 anys. Les freqüències assignades són d'1,98 a 2,01 GHz per a les comunicacions Terra-espai i de 2,17 a 2,2 GHz per a les comunicacions espacials a la Terra.[2] El satèlit Eutelsat W2A llançat en abril de 2009 i situat a 10 ° Est és actualment l'únic satèlit en Europa que opera en freqüències de banda S. En alguns països, la banda S s'utilisa per a la televisió per satèlit Direct-to-Home (a diferència de servicis similars en la majoria dels països, que utilisen la banda Ku). La freqüència típicament assignada per a este servici és de 2,52 a 2,67 GHz (LOF 1.570 GHz).
- IndoStar-1 va ser el primer satèlit de comunicacions comercials del món que va utilisar freqüències de banda S per a radiodifusió (sent pioner van der Heyden), que penetren eficientemente en l'atmòsfera i proporcionen transmissions d'alta calitat a antenes de 80 cm de diàmetro chicotet en regions que experimenten fortes pluges com Indonèsia. Un rendiment similar no és econòmicament factible en sistemes de satèlit DTH de banda K o C comparables, ya que es requerix més potència en estes bandes per a penetrar en l'atmòsfera humida.
Atres usos
Equips de ret inalàmbrica compatibles en els estàndarts IEEE 802.11b i 802.11g utilisen la secció de 2,4 GHz de la banda S. Alguns teléfons inalàmbrics digitals funcionen també en esta banda. Els forns de microones funcionen a 2495 o 2450 MHz. Les normes IEEE 802.16a i 802.16i utilisen una part del ranc de freqüències de la banda S; baix els estàndarts WiMAX la majoria dels venedors estan fabricant equips en el ranc de 3,5 GHz. El ranc de freqüència exacta assignat per a este tipo d'us varia d'un país a un atre. En Amèrica del Nort, 2.4-2.483 GHz és una banda ISM utilisada per a dispositius d'espectre no autorisats tals com a teléfons inalàmbrics, auriculars inalàmbrics i remitents de video, entre atres usos d'electrònica de consum, incloent Bluetooth que opera entre 2.402 GHz i 2.480 GHz. Els operadors de radioaficionados i d'aficionats per satèlit tenen dos assignació de banda S, 13 cm (2,4 GHz) i 9 cm (3,4 GHz). Repetidors de televisió aficionats també operen en estes bandes. Els radars de vigilància d'aeroports operen típicament en el ranc de 2700-2900 MHz. Els acceleradors de partícules poden ser alimentats per fonts RF de banda S. Les freqüències es normalisen a 2.998 GHz (Europa) o 2.856 GHz (US).[3]
La ret nacional de radar NEXRAD opera en freqüències de banda S. Abans de l'implementació d'este sistema, les freqüències de la banda C s'usaven comunament per a la vigilància meteorològica.
Comunicacions òptiques banda S
La banda S s'utilisa també en comunicacions òptiques per a referir-se a la gama de llongitut d'ona de 1460 a 1530 nm.
Vore també
Referències
- ↑ European Commission paves the way for European mobile satellite services
- ↑ «Decision No 626/2008/EC of the European Parliament and of the Council of 30 June 2008 on the selection and authorisation of systems providing mobile satellite services (MSS)». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 27 d'abril de 2017.
- ↑ https://www.jlab.org/conferences/FLS2012/talks/Thur/isu_jlab39_fls2012_57_final.PDF
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banda S» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.