Aqua Virgo

Aqua Virgo va ser un dels 11 aqüeductes que proveïen a l'antiga ciutat de Roma. L'aqüeducte va caure en desús en la decadència de l'Imperi romà, pero li'l va restaurar completament casi un mileni despuix, durant el Renaixença, prenent la seua forma actual com el Acqua Vergine.

Aqua Virgo

Història

Marco Agripa va finalisar la construcció del Aqua Virgo el 9 de juny de 19 a. C., durant el regnat del emperador Augusto. La seua font es troba junt a l'octau mojón de la via Colatina, a uns 3 km de la via Prenestina. Segons una llegenda transmesa per Frontino, uns soldats sedientos varen demanar aigua a una jove, qui els va indicar el camí cap al manantial que després va proveir a l'aqüeducte. Aqua Virgo va rebre el seu nom per la jove.

L'entrada de servici del ducto de Acqua Vergine, en Via del Nazareno

A lo llarc dels seus més de 20 km de llongitut, l'aqüeducte tenia un decliu de sol 4 m per a aplegar a Roma en mig del Campus Martius. Durant el seu apogeu, l'aqüeducte podia proveir més de 100 000 metros cúbics diaris d'aigua. L'aqüeducte corria baix terra en casi tota la seua llongitut. Procopio afirma que en 537, mentres sitiaven Roma, els godos varen tractar d'utilisar este canal subterràneu com a passera secret per a invadir Roma.

Despuix de la deterioració que va sofrir despuix de la caiguda de l'Imperi romà, Aqua Virgo va ser reparat pel papa Adriano I en el VIII. Despuix de la seua completa restauració i les exhaustives tasques de remodelaje des del seu orige fins als seus punts d'eixida entre els tossals de Pincio i Quirinal i dins del Camp Marzio, el papa Nicolás V ho va consagrar com Acqua Vergine en 1453.

El 13 de juny de 2007, va ser danyat per una obra de construcció.