L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Antoni Margil de Jesús

Retarat anònim del sigle XVIII

Antoni Margil de Jesús O.F.M. (Valencia, 18 d'agost de 1657 - † Mèxic,6 d'agost de 1726) fon un franciscà valencià, missioner i evangelisador d'Amèrica, fundador dels Coleges Apostòlics de Propaganda FIDE de Querètaro, Guatemala, i Zacatecas. Fon conegut com el flare dels peus penats, pels més de 10.000 quilómetros, que feu a peu per a obrir el Camí de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat), i que conecta la Ciutat de Mèxic en la ciutat texana Sant Antoni.

Margil, un sigle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que més quilómetros recorreu en totes les Índies. En Nicaragua escrigué una "Gramàtica de la llengua Tzotzil". Despuix de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gràcies a la seua oratòria conseguí la llibertat).

Feu totes les seues correries apostòliques a peu descalç i no més en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes.

Referixen els seus biógrafs que per a atraure's als indis i conquistar les seues animes per a Deu, se servia de la música, per a la que tenia aptituts especials, cantant ell mateix i ensenyant als indis a cantar lloades a Deu, salms i l'Alabat, lletra i música que havia compost ell mateix.


BiografiaEditar

El seu nom de pila era Agapit Margil Ros. Fon batejat en l'iglésia dels Sants Joans de Valéncia (Espanya), els seus pares se cridaven Joan Margil i Esperança Ros. Entrà en l'orde franciscana als 18 anys, en el convent de la Corona de Valéncia. Fon ordenat sacerdot en l'any 1682 i abans de marchar de missioner a Amèrica, en març de 1683, residí en els convents d'Onda i Dénia.

Missió en AmèricaEditar

Partí de Cadis a finals del més de març de l'any 1683 junt en atres companyers de l'Orde franciscana, despuix de visitar en Valéncia a sa mare i el que fon el seu primer convent, el de la Corona. El viage fon de setanta i quatre dies de penosa travessia en borrasques que portaven al perill de naufragi de la seua embarcació, fins que el 6 de juny de l'any 1683 aplegà al port de Veracruz, que terminava de ser saquejat pel pirata nomenat Lorencillo. Als pocs dies escomençà la seua ruta evangelisadora. Partí caminant per orde del prelat portant el Breviari, un bacul i un Crucifix, confiant en la Providencia divina.

Els primers pobles en els que sermonà foren els que trobava en el camí fins el convent de la Santissima Creu de Queretaro, no pergué ocasió de difondre la paraula.

Querétaro fon el primer centre de la seua activitat; des d'allí escomençà una increible etapa missionera itinerant, a peu, a l'estil franciscà instaurat en Mèxic 150 anys abans per Fray Martí de Valéncia, i durant més de deu anys recorreu des del citat Mèxic, Guatemala, Hundures, Nicaragua i Costa Rica. Més de 40.000 persones reberen el batisme del pare Margil.

Sermonaven per parelles, i quan aplegaven als pobles, entraven esquàlits i mal vestits pero cantant, alegres i en la creu alçada; això provocava que les gents eixiren a rebre'ls maravellades i escoltaren les seues paraules.

Gran devot de la Passió del Crist i de la Mare de Deu, per les poblacions que passava difonia l'Ave Maria i les estacions del Via Crucis, i a on els semblava, seguint una costum dels missioners, alçaven una creu tan gran com podien.

Yucatán, Ciutat RealEditar

De Queretaro partí cap a Yucatán, sermonant per tota la zona. Posteriorment marchà a Tabasco. De camí a Ciutat Real, en el poble de Tustia, emmalaltiren greument els dos flares, aplegant al punt de rebre Antoni l'Extrema Unció. Finalment, de forma miraculosa, sanaren i al poc seguiren el seu camí cap a Ciutat Real, a on sermonaren un temps per a dirigir-se més tart a Guatemala, recorrent la costa sur durant mesos.

Costa RicaEditar

Aplegaren al sur de Costa Rica en l'any 1688 Margil i el seu companyer, un flare nomenat Melchor. Se toparen en uns indis nomenats Talamasncas, organisats en vàries tribus. Eren indis antropòfecs que feen sacrificis humans.

Els dos flares patiren tortures i estigueren pròxims a perdre la vida; foren rebuts a sagetades i en colps d'estral pero eixiren indemnes. En atra ocasió passaren tres dies de genolls sense menjar ni beure custodiats pels indis, pero sense dubte un dels moments més complicats fon quan foren amarrats a un fust dins d'una foguera. Finalment els dos missioners conseguiren el seu objectiu i convertiren als indis.

Fundaren en la zona més d'una dotzena de missions.

Segons varis informes enviats pel Bisbe de Nicaragua, foren més de 40.000 els indis que acolliren la Fe cristiana.

Fra Antoni fundà missions franciscanes en Sant Lluïs Potosí, Zacatecas, Saltillo i Monterey en Mèxic.

Missió en TexasEditar

En lo que hui és Estats Units fundaria una missió en Sabines, seguint el Riu de Nort fins a Texas. Seguidament despuix d'haver-se lliurat de la trobada en els natius fundaria les missions del Sant Esperit i Sant Josep en el territori de Texas.

Últims viagesEditar

Morí en el Convent de Sant Francesc de Mèxic. En l'any 1836 foren declarades heròiques les virtuts del Venerable serf de Deu Fra Antoni Margil de Jesús, reposa en la ciutat de Mèxic.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Iraburu, José María (2003). Hechos de los apóstoles de América (3ª edición). Pamplona: Fundación Gratis Date. p. 558. ISBN 84-87903-36-3
  • Marian T. Horvat. Ven. Antonio Margil of Jesus: apostle of New Spain and Texas
  • Ribes, Vicente. Presencia valenciana en estados Unidos (siglos XVI – XIX) Biblioteca valenciana, 2002
  • Ríos, Eduardo. Vida de fray Antonio Margil de Jesús, apóstol de América. México; 1941

Enllaços externsEditar

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Antoni_Margil_de_Jesús&oldid=362448»