Andesita
L'andesita és una roca ígnea volcànica de composició intermija.[1] La seua composició mineral comprén generalment plagioclasa i varis minerals ferromagnésicos com piroxeno, biotita i hornblenda.[2][3] També pot haver cantitats menors de sanidina i cuarzo.[2][3] Els minerals més grans com la plagioclasa solen ser visibles a simple vista mentres que la matriu sol estar composta de grans minerals fins o vidre.[2] el magma andesítico és el magma més ric en aigua encara que al erupcionar es pert esta aigua com a vapor.[4] Si el magma andesítico cristalisa en profunditat es forma l'equivalent plutónico de la andesita que és la diorita.[3] En este cas l'aigua passa a formar part d'anfíbols, mineral que és escàs en la andesita.[4]
Despuix del basalt, la andesita és la roca volcànica més comuna de la Terra.[5] El nom andesita deriva de la seua ocurrència en Andes encara que yacer a lo llarc del Cinturó de Fòc del Pacífic[2] i en atres localitats com Trondheim en Noruega[3] i en Islàndia,[6] aixina com les formacions del Cap de Gata, en Almeria, Espanya.[7] Junt en el basalt és una de les roques més comunes de la corfa de Mart.[8]
La paraula andesita va ser usada per primera volta en 1836 per Leopold von Buch per a referir-se a «traquites» andinas que en lloc de contindre sanidina i hornblenda posseïen albita i hornblenda.[9]
Mineralogia i química
Les andesita es poden classificar en tres tipos: les dacites, les andesita en hornblenda i biotita, i les andesita en piroxeno.[2] Les dacita són andesita en quars i a voltes no són considerades andesita si no una família aparte.[2] Les andesita en piroxeno són les més comunes de totes. Són més obscures, denses i máfiques que les atres varietats.[2] Mineralógicamente es denomina andesita basàltica a aquelles andesita que posseïxen minerals ferromagnésicos típics del basalt, com l'olivino, pero posseïxen feldespat en composicions químiques típiques de les andesita.[10] l'Unió Internacional de Ciències Geològiques recomana la classificació de les andesita basáltiques per mig de la seua química en el diagrama TAS.[10]
Una composició química típica de les andesita expressada en percentage de massa d'òxits és:
| SiO2 | TiO2 | A el2O3 | Fe2O3 | LLEIG | MnO | MgO | CaO | Na2O | K2O | P2O5 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58,70 | 0,88 | 17,24 | 3,31 | 4,09 | 0,14 | 3,37 | 6,88 | 3,53 | 1,64 | 0,21 |
Els números són promijos de 2600 anàlisis d'andesita.[11]
Referències
- ↑ andesita [1] archivat en Wayback Machine., Espasa. Revisat el 10 d'octubre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 andesite, Encyclopedia Britannica Academic Edition. Revisat el 10 d'octubre de 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 andesitt Store norske leksikon. Revisat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ 4,0 4,1 Hall, Anthony. 1993. Igneous Petrology. Tercera edició.
- ↑ Gill, Robin, 2010. Igneous rocks and magmatic processes. Pág. 162.
- ↑ I. S. E. Carmichael«The Petrology of Thingmuli, a Tertiary Volcano in Eastern Iceland».Journal of Petrology.5(3)
- 435-460.Consultat el 21 de juliol de 2010.
- ↑ http://www.almediam.org/reportajes/CABO_DE_GATA_RESERVA_DE_LA_BIOSFERA_01.htm
- ↑ Cousins, C. R. and Crawford, I. A., 2011, «Volcano-Isse Interaction as a Microbial Habitat on Earth and Mars». Astrobiology, Vol.11 No.7.
- ↑ Young, Davis .A. 2003 Mind over Magma: the story of igneous petrology. Princeton University Press. Pág. 109.
- ↑ 10,0 10,1 Li, Maitre (ed.). 2002. A classification of Igneous Rocks: Recomendations of the International Union of Geological Sciences Subcommission on the Systematics of Igneous Rocks.
- ↑ Li Maitre, R. W. (1976). The chemical variability of some common igneous rocks. Journal of Petrology. 17:589–637.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Andesita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.