Anasyrma

Anasyrma (o també anasyrmos i anasirma) és un terme grec que aludix al gest d'alçar-se la falda o el kilt. S'usa en relació en certs ritos religiosos, l'erotisme i les bromes lascives (vore per eixemple Baubo), aixina com per a descriure les corresponents obres d'art. No té relació en els gests físics típics del exhibicionisme, puix estos tenen l'objectiu implícit d'excitar sexualment al exhibicionista, mentres el anasyrma es fa solament pel seu efecte sobre els espectadors.

Anasyrma

Anasyrma per a esglayar al dimoni (ilustració de Charles Eisen para Li Diable de Papefiguière de Jean de la Fontaine).

El anasyrma pot ser una exposició deliberadament provocativa dels genitals o les anques nuetes. Un famós eixemple d'açò últim és la Venus Calipigia (‘Venus de belles anques’). En moltes tradicions este gest té també un caràcter apotropaico, com una burla cap a un enemic sobrenatural.

Antiguetat grega

Autor anònim. Hermafrodito publicat en Marjon van der Meulen, Còpies de Rubens despuix de l'antiguetat, Londres, 1995, III, fig.123. Es tracta d'una còpia d'un dibuix perdut de Rubens.

Les bromes i obscenidades rituals eren comunes en els cults de Deméter i Dioniso, i apareixen en la celebració dels misteriutoros eleusinos, relacionats en estes divinitats. El mitógrafo Apolodoro diu que la broma de Yambe era la raó despuix de la pràctica de les bromes rituals en les tesmofories, festes celebrades en honor de Deméter i Perséfone, pero en atres versions del mit de la primera, la deesa és rebuda per una dòna anomenada Baubo, qui li fa riure en descobrir-se, en el gest ritual del anasyrma. Un grup de estatuillas de Priene, una ciutat grega de la costa este d'Àsia Menor, solen identificar-se com figuritas «Baubo», i representen el cos femení com la cara unida en la part baixa de l'abdomen, de forma pareguda als falos decorats en ulls, boca i a voltes cames que apareixen en vasijas pintades i també en estatuillas de l'época.

Bibliografia

• (1997).«Anasyrma und Götterhochzeit. Ein orientalisches Motiv im nacharchaischen Etrurien».Tubinga:

Més informació

• «Skirting the Issue: Machiavelli's Caterina Sforza».53(3)

687–712.

• «Demeter, Baubo, Iacchus, and a Redactor».40(3)

294–301.

• Säflund, Gösta (1963). Aphrodite Kallipygos (Stockholm studies in classical archaeology), Estocolm: Almqvist & Wiksell.
• Stoichita, Victor I.; Coderch, Anna Maria (1999). Goya: The Last Carnival, Reaktion Books, p. 118. ISBN 1861890451.

• Thomson De Grummond (2006). Etruscan Myth, Sacred History, and Legend, University of Pennsylvania Museum Publication. ISBN 1931707863.
• (1982).«Cultic models of the female: rites of Dionysus and Demeter».(15)

129–54.