Un alenall[1], claraboya (paraula provinent del llatí clarus i via[2]), lucerna o lucernario és una finestra o va situada en el sostre o la part superior d'una paret,[3] utilisada per a proporcionar llum a una habitació.[4]

Tragaluz del sigle XV en la volta estrelada de la Capella dels Condestables en la Catedral de Burgos, un dels primers tragaluces dels que es té constància.
Tragaluz en el Centre Cultural Banc do Brasil en Rio de Janeiro.
Gran lucernario en el moll Star Ferry, Hong Kong.
Tragaluz del Palau de Comunicacions, Plaça de Cibeles, Madrit, Espanya.

En situar-se en una teulada, l'allumenament és molt superior a la d'una finestra. A pesar de ser per lo general menut i comprendre un espai pel que pot passar en dificultat una persona, allumena més que una finestra normal i ventila l'ambient.[5] Quan parlem d'una claraboya en una nau gòtica, podem usar el terme claristorio.[2]

També hi ha atres sistemes, com els tubos de llum –que permeten dur llum solar a habitacions– que no estan situats just baixe el sostre.

Una evolució dels tragaluces o claraboyas són els cridats tubos de llum (light pipes o sun tunnels en anglés). El tubo de llum és un captador de la llum solar natural en forma de tubo que la transmet a l'interior d'una vivenda per mig d'un difusor. Sol ser un tubo de metal, per eixemple, d'alumini, i està cobert interiorment per cristals que actuen com a element difusor de la llum.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte, Madrid - España: Akal, p. 48. ISBN 978-84-460-0924-5. Consultat el 9 de mayo de 2015.
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ «Ahorro energético con claraboyas o tragaluces.».
  5. ↑ «Beneficios a la hora de instalar claraboyas en un techo».


Vore també

Enllaços externs