Štip
Štip ([ʃtip] en macedonio: Штип) és una ciutat localisada en l'oest de Macedònia del Nort i sèu administrativa de la municipalitat homònima.
Història
Edat Antiga
És provable que la capital de la casa real de Paeonian estiguera en l'àrea de Astibus (Astivos, Άστιβος en grec antic).[1]
Els peonios estaven situats en la regió a l'oest de la fèrtil de la conca del riu Axios, al voltant dels sigles V i IV a. C. Les dos tribus que vivien a lo llarc del riu Astibo, un estuari de l'Eix, eren els Derrones, nomenats en honor al seu deu de la curació, Darron, i els Laeanos, que varen falcar les seues pròpies monedes pesades com un signe de la seua sobirania seguint l'eixemple de les Ciutats-estat gregues en Chalkidiki. Encara que estes tribus es varen debilitar en gran mida per l'invasió persa del 480 a. C., dirigida pel rei Jerjes I, varen seguir sent un poder formidable i un poble ben organisat, conegut per la producció de les seues monedes excepcionalment pesades en emblemes que inclouen espècimen domesticats de les aurocas salvages. per lo que Paeonia també va ser famosa. Varen ser absorbits per l'imperi macedonio per Alejandro I abans del 360 a. C.[2]
L'àrea en sí es menciona per primera volta en els escrits de l'historiador Polien de el III, que parla d'un riu cridat "Astibo", que hui se supon que és el riu Bregalnica. Polien també afirma que els emperadors de Paeonian varen ser coronats en Astibo. I que li dona el nom antic de la ciutat com hidrónimo del mateix riu.
La primera menció d'un assentament data del regnat de l'emperador romà Tiberio (14-37 d. C.), quan es menciona a Estipeon com un assentament important en la província romana de Paeonia i la segona parada en el camí romà de Stobi a Pautalia.
En el VI, els eslaus varen assaltar els Balcans i varen destruir l'assentament bizantí, i la tribu eslava de sagudats es va instalar permanentment en l'àrea.
En el IX, Cirilo i Metodio varen creuar esta regió i la cristianizaron, camí a Gran Moravia.
Edat Mija
Molts governants varen controlar l'àrea de Štip durant l'Alta Edat Mija.
Štip era part del Primer Imperi búlgar, pero despuix de la victòria bizantina en la Batalla de Clidio en 1014 va caure novament baix el domini bizantí fins al restabliment del Segon Imperi búlgar en 1185.
Des de mediats de el XIII, la ciutat va canviar de mans vàries voltes.
En 1284, el rei serbi Stefan Milutin va conquistar la regió; va mencionar Štip explícitament en 1308 i no va voler cedir-ho als bizantino.[3]
En 1334, l'Iglésia del Sant Arcàngel en Štip, construïda per protosebastos Hrelja que mantenia la regió baix la corona sèrbia, se li va concedir (Metoquión) segons el seu desig a Hilandar, en una carta del rei Stefan Dušan.[4]
La regió va ser anexionada pel Imperi otomà despuix d'un bol en 1385.[5] Era conegut com a Iştip i es va convertir en assent d'un sanjak.
Hi ha poca informació sobre el desenroll de Štip durant el domini otomà que continuaria durant els pròxims cinc sigles, interromput solament durant 1689-1690 quan la ciutat va ser invadida pels austríacs durant dos anys. A finals de el XIX i principis de el XX, Štip era part del Valiato de Kosovo del Imperi otomà.
En 1912, al començ de les Guerres dels Balcans, Štip i les seues afores varen ser ocupades per Bulgària. Pero la derrota de Bulgària pels seus antics aliats de Sèrbia i Grècia, en 1913, va resultar en l'anexió al Regne de Sèrbia. Stip va ser repres/représ per Bulgària des de 1915-18.
Els acontenyiments relacionats en el Regne de Sèrbia varen significar que Štip es va convertir en part del Regne dels serbis, croates i eslovens junt en el restant de Vardar Macedònia.
De 1929 a 1941, Štip va formar part de la Banovina de Vardar del Regne de Yugoslàvia.
El 6 d'abril de 1941, quan Yugoslàvia va ser atacada per l'Alemània nazi, la ciutat va ser bombardejada pels avions alemans que varen desapegar de Bulgària.[6] Durant la Segona Guerra Mundial, les forces búlgares aliades a l'Eix varen ocupar la ciutat fins a principis de setembre de 1944, despuix de lo que va ser presa per les tropes alemanes. Štip va ser repres/représ pel Eixèrcit de Lliberació Nacional de Macedònia i el nou eixèrcit búlgar aliat, que ara forma part de la coalició antieje el 8 de novembre de 1944.[7][8]
Aixina, el 8 de novembre se celebra com el "Dia de la Lliberació" en la ciutat i el municipi de Štip, i és un dia festiu que no funciona.
Geografia
La ciutat s'estenc a lo llarc del riu Bregalnica a una altitut de 300 m sobre el nivell de el mar. Hi ha un monasteri de el XIV i ruïnes d'un castell.
Població
Segons el cens de 2002 la municipalitat de Štip té 47.796 habitants. En la ciutat, ademés de la població macedonios (87.2%) gitanos (4.6%), aromunes (4.3%) i turcs (2.7%).
Personages ilustres
- Aleksandar Balabanow, llingüiste búlgar.
- Kiro Gligorov, primer president de l'independent República de Macedònia del Nort.
- Nikola Kljusev, economiste i polític macedonio.
- Iwan Michajlow, Líder de l'Organisació Interna Revolucionària de Macedònia.
- Liubomir Miletich, llingüiste búlgar.
- Mihail, exlíder de l'iglésia ortodoxa macedonia.
- Aco Šopov, poeta macedonio.
- Dragoslav Sekularac futboliste d'èlit.
Referències
- ↑ A History of Macedònia: Historical geography and prehistory Page 202 ISBN 0-19-814294-3
- ↑ N. G. L. (1991). The Miracle that was Macedònia, Sidgwick & Jackson Ltd, p. 22.
- ↑ Pantelija Slavkov Srećković (1888). Istorija srpskoga naroda: Vreme kraljevstva i carstva (1159-1367), Kraljevsko-srpska drž. štamparija, p. 223.
- ↑ Olga Zirojević (1984). Crkve i manastiri na području Pećke patrijaršije do 1683. godine, Istorijski institut o Beogradu.
- ↑ John V. A. Fine, The Clapix Medieval Balkans: A Critical Survey from the Clapix Twelfth Century to the Ottoman Conquest, University of Michigan Press, 1994, p. 407
- ↑ Dnevnik newspaper [1] archivat en Wayback Machine. Сеќавање на бомбардирањето на Штип en Wayback Machine (archivat el 28 de setembre de 2011).
- ↑ Gordon, Williamson (2004). The Waffen-SS (2) 6. to 10. Divisions, Osprey. ISBN 1-84176-590-2.
- ↑ «City of Shtip». Consultat el 7 de setembre de 2007.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Štip» de Wikipedia en alemà, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.