Creus de maig

Sant Pasqual Bailó en la Creu de Maig

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig.

Orígens

Religiosament, pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfronta contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria de la que es crega impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).

L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit, que llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc s on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocults i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del segle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants

Països que la celebren

Se celebra en numeroses localitats d'Espanya e Hispanoamèrica:

Espanya

Aguilar del Río Alhama (La Rioja)
Águilas, (pedanía de Calabardina) (Múrcia)
Alboraya (Valencia). Organisa la Junta Local de Germandats de Semana Santa d'Alboraya.
Alcalá la Real (Jaén).
Alhama de Murcia (Múrcia)
Alhaurín el Grande (Màlaga)
Aljucer, Murcia) (Múrcia)
Alicante (en el barri de la Santa Creu)
Almería
Almonaster la Real (província de Huelva)
Almuñécar (Granada)
Armilla (En la província de Granada, l'ajuntament de la ciutat organisa cada 3 de maig un concurs de creus).
Andosilla (Navarra)
Baza (Granada)
Berrocal (Huelva)
Bonares (Huelva)
Breña Alta (Santa Cruz de Tenerife)
Breña Baja (Santa Cruz de Tenerife)
Burriana (Castelló)
Caminreal (Terol)
Cieza (Múrcia)
Ciudad Real En tota la província de Ciudad Real,especialment Campo de Calatrava, Piedrabuena, Campo de Montiel Villanueva de los Infantes.
Coín (Màlaga)
Córdova.
El Madroño (Sevilla)
El Viso del Alcor (Sevilla)
Feria (Badajoz)
Granada
Granja de Rocamora (Alacant)
Guadalcázar (Córdova) (en la Plaça d'Espanya)
Hellín (Albacete)
Huelva
Jaén
Xàbia (Alacant)
La Palma del Condado (Huelva)
Lebrija (Sevilla)
Linares (Jaén)
Lucena del Puerto (Huelva)
Málaga
Martos (Jaén)
Mengíbar (Jaén)
Molinillo (Salamanca)
Montalbán de Córdoba (Córdova)
Montilla (Córdova)
Motril (Granada)
Muchamiel (Alacant)
Piedrabuena (Ciudad Real)
Puente Genil (Córdova)
Paterna (Valéncia) L'1 de maig.
Torrelaguna (Madrit)
Rociana del Condado(Huelva) Cruz de la Calle La Fuente
Santa Cruz de la Palma (Santa Cruz de Tenerife). Ací també es commemora la fundació de la ciutat el 3 de maig de 1493.
Santa Cruz de Tenerife. Ací també es commemora la fundació de la ciutat, el 3 de maig de 1494.
Los Realejos (Santa Cruz de Tenerife) (Barri de la Cruz Santa).
Sevilla
Úbeda (Jaén)
Valéncia
Valencia de Alcántara (Càceres)
Villa de Mazo (Santa Cruz de Tenerife)
Villabrágima (Valladolit)
Villalgordo del Marquesado (Província de Conca)
Villanueva de los Infantes (Ciudad Real)
Morvedre (Valéncia). L'1 de maig.

Equador

Cuenca Festes de la Creu: castells, bandes de música, menjar, etcétera, en el barri de la Creu Verda (Quito, Pichincha), barri Creu del Gual en Conca (Azuay) i Cusubamba (Cotopaxi).

Albada, alluminadors, àngel, jocs pirotècnics, menjar, beguda, mascarats en Chaupicruz (Pichincha), Otavalo i Caranqui (Imbabura). Caminada nocturna cap a les Tres Creus en Chunchi(Chimborazo).

Mèxic

Mèxic: La celebració de la Santa Creu inicia en els albors del sigle XVI, quan el capità Juan de Grijalba va nomenar "Illa de la Santa Creu" a l'illa d'Acuzamil o Cozumel de Quinten Rosegue. En Mèxic és celebrada majorment per gremis involucrats en la construcció, com els obrers. La celebració inicia en la colocació d'una creu, adornada en flors i paper, en una part alta i visible de la construcció (obra). Continua en una festa en menjar típic de la regió, cervesa, tequila, pitera, i atres derivats de la fermentació en el lloc a on es desenrolla l'obra.

En l'estat de Vilafermosa Tabasco en el municipi de huimanguillo conten que fa molts anys es va aparéixer una creu la qual volien tindre-la en el centre de l'estat pero cada vegada que llevaven la creu es tornava al municipi de huimanguillo.

Perú

Veneçuela

Choroní, Estat Aragua: esta celebració és de suma importància i tradició, i tant el poble com els visitants participen en una gran festa.

Guatire, Estat Miranda: La Cruz és la patrona de la ciutat de Guatire. Se li coneix com la Santa Creu de Pacairigua en alusió al riu homònim que travessa la ciutat. És la patrona d'esta ciutat des de la seua formació en el sigle XVII. La image es guarda en el temple Parroquial de Guatire. La festivitat se celebra el 3 de maig.

Guatemala

En este país se celebra el dia de la creu fent colorides i boniques processons de manera simbòlica i respectuosa.

Colòmbia

Departament d'Antiòquia, Caldes, Quindío i Risaralda, pel fet que esta regió està poblada per numeroses famílies d'ascendència vasca, ètnia a la que se li atribuïx la propagació d'esta fe. Este dia, nomenat Dia de la Santa Cruz o Dia dels Mil Jesuses és celebrat per les persones dient el nom de Jesús mil vegades.

També, en el municipi de Funza, pertanyent a la jurisdicció de la diòcessi de Facatativá.