L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ford Motor Company

Revisió de 18:15 30 abr 2015 per Sempreval (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
Logotip Ford
Ford T

Ford Motor Company (a sovint nomenada simplement Ford o Ford's) és una empresa multinacional d'Estats Units constructora d'automòvils en base en Dearborn, Míchigan, Estats Units. Fon fundada en el 16 de juny de 1903 per Henry Ford en Detroit, Míchigan. Segons la revista Fortune, DaimlerChrysler i Toyota Motor superaren a Ford situant-se com el segon i tercer grup de constructors d'automòvils mundial en més ingressos en 2004 respectivament. Durant molts anys Ford fon el número dos global per darrere de General Motors. Ford continua següent una de les 500 més grans corporacions per ingressos.

Ford Motor Company abarca també Volvo, Mercury, Lincoln i Mazda.

En l'actualitat Ford té plantes de producció en molts països del mon, i crea automòvils per a diferents països basant-se en els gusts locals.

Actualment oferix dos models híbrits, el Ford C-Max i el Ford Escape.

Història

Ford fon fundada en 1903 en 28.000 dólars aportats per dotze inversors, entre els que s'incloïa el soci que li dona nom a la companyia, Henry Ford, llavors contava en 40 anys d'edat. En els seus primers anys, Ford produïa uns pocs coches per dia en la seua fàbrica en l'avinguda Mack en Detroit, Míchigan. Grups de dos o tres hòmens treballaven en cada automòvil utilisant components fabricats en atres companyies. Poc a poc, Ford Motor Company continuaria creixent fins a ser una de les companyies més grans i lucratives del mon desenrollant, aixina com també una de les companyies més grans dirigides per una família: la família Ford ha mantingut el control de la companyia durant casi 100 anys. Ford fon una de les empreses que conseguí sobreviure a la Gran Depressió dels anys 30.

En 1908, la Companyia Ford llançà el model Ford T, del qual la primera unitat fon construïda en la Planta Manufacturera de Piquette. La companyia tingué que traslladar poc despuix les seues instalacions de producció a la Planta de Highland Park, més gran que l'anterior, per a poder satisfer la demanda del nou model T. Cap a 1913, la companyia havia desenrollat totes les tècniques bàsiques de la llínea de producció i producció en massa. Ford crea la primera llínea de producció mòvil del mon eixe any, la qual reduí el temps de ensamblage del chassis de 12 hores i mija a 100 minuts. El primer model dissenyat i realisat per a Europa fon el Ford Y 8 HP.

El Model T

El Ford T aparegué en el mercat l'1 d'octubre de 1908 i presentava una gran cantitat d'innovacions. Per eixemple, tenia el volant a l'esquerra, següent açò algo que la gran majoria de les atres companyies pronte copiaren. Tot el motor i la transmissió anaven tancats, els quatre cilindres estaven encaixats en un bloc sòlit i la suspensió funcionava a través dos molls semi-elíptics. L'automòvil era molt senzill de conduir i, més important, molt barat i fàcil de reparar. Era tan barat que, en un cost de 825 dólars estatunidencs en 1908 (el preu caïa cada any), per a 1920 la gran majoria de conductors havien deprés a conduir en el Ford T.

El proyecte consistia en fabricar automòvils senzills i barats destinats al consum massiu de la família mija estatunidenca. Fins llavors l'automòvil havia sigut un objecte de fabricació artesanal i de cost prohibitiu, destinat a un públic molt llimitat. Ford posa l'automòvil a l'alcanç de les classes miges, introduint-lo en l'era del consum en massa.

Ford també se preocupà d'instaurar una publicitat massiva en Detroit, assegurant-se de que en cada diari apareixeren histories i anuncis sobre el seu nou producte. El seu sistema de concessionaris locals permeté que l'automòvil estiguera disponible en cada ciutat d'EE.UU. Per la seua part, els concessionaris (empresaris independents) anaren enriquint-se i ajudaren a publicitar l'idea mateixa de l'automovilisme, començant a desenrollar-se els clubs automovilístics per a ajudar als conductors i per a eixir més allà de la ciutat. Ford estava encantat de vendre als grangers, que miraven el vehícul com un invent més per a ajudar-los en el seu treball.

Les vendes se dispararen. Durant varios anys s'anaren batent els propis recorts de l'any anterior. Les vendes sobrepassaren els 250.000 vehículs en 1914. Per la seua part, sempre a la caça de la reducció de costs i major eficiència, Ford introduí en les seues plantes en 1913 les cintes d'ensamblage mòvils, que permetien un increment enorme de la producció. Dit método, inspirat en el modo de treball dels matadors de Detroit, consistia en instalar una cadena de montage a base de correges de transmissió i guies de deslizamiento que anaven desplaçant automàticament el chassis de l'automòvil fins als llocs on successius grups d'operaris realisaven en ell les tasques encomanades, fins a que el coche estiguera completament acabat. El sistema de peçes intercanviables, assagat des de molt abans en fàbriques estatunidenques d'armes i rellonges, abaratia la producció i les reparacions per la via de l'estandarisació del producte.

Si be se li sol donar el mèrit a Ford per esta idea, les fonts contemporànees indiquen que el concepte i el seu desenroll partí dels empleats Clarence Avery, Peter E. Martin, Charles E. Sorensen i C. H. Wills. Per a 1916 el preu havia caigut a 360 dólars per l'automòvil bàsic, aplegant les vendes a la sifra de 472.000.[1]

Per a 1918 la mitat dels coches en EE.UU. eren el model T de Ford. Ford escrigué en la seua autobiografia que «qualsevol client pot tindre el coche del color que vullga sempre i quant siga negre».[2] Fins a l'invenció de la cadena de ensamblage, en la que el color que s'utilisava era el negre perque tenia un temps de secat més curt, sí que hagué Ford T en atres colors, incloent el roig. El disseny fon ferventment impulsat i defés per Henry Ford, i la seua producció continuà fins a finals de 1927. La producció total final fon de 15.007.034 unitats, récort que se mantingué durant els següents 45 anys.

 
Un dels últims models del Ford T.

La fabricació en cadena, en la que Ford revolucionà l'industria automovilística, era una aposta arriscada, puix només resultaria viable si se trobava una demanda capaç d'absorbir la seua massiva producció; les dimensions del mercat estatunidenc oferien un marc propici, pero ademés Ford evaluà correctament la capacitat adquisitiva de l'home mig estatunidenc a les portes de la societat de consum. Sempre que existira eixa demanda, la fabricació en cadena permetria aforrar pèrdues de temps de treball, al no tindre que desplaçar-se els obrers d'un lloc a atre de la fàbrica, duent fins a l'extrem les recomanacions de «l'organisació científica del treball» de Frederick W. Taylor.

Cada operació quedava compartida en una successió de tarees mecàniques i repetitives, en lo que deixaven de tindre valor les qualificacions tècniques o artesanals dels obrers, i l'industria naixent podia aprofitar millor la ma d'obra sense qualificació dels immigrants que arribaven massivament a EE.UU. cada any. Els costes d'adestrament de la ma d'obra se reduïren, al temps que la desqualificació de la ma d'obra eliminava l'incómoda activitat reivindicativa dels sindicats d'ofici (basats en la qualificació professional dels seus membres), que eren les úniques organisacions sindicals que tenien força en aquella época en EE.UU. Al mateix temps, la direcció de l'empresa adquiria un control estricte sobre el ritme de treball dels obrers, regulat per la velocitat que s'imprimia a la cadena de montage.

En canvi la reducció dels costes permeté a Ford elevar els salaris que oferia als seus treballadors molt per damunt de lo que era normal en l'industria estatunidenca de l'época: en el seu famós salari de cinc dólars diaris s'assegurà una plantilla satisfeta i res conflictiva, a la que podia impondre normes de conducta estrictes dins i fora de la fàbrica, vigilant la seua vida privada a través d'un «Departament de Sociologia». Els treballadors de Ford entraren, gràcies als alts salaris que rabien, en el llindar de les classes miges, convertint-se en consumidors potencials de productes com els automòvils que Ford venia; tota una transformació social s'anava a operar en EE.UU. en l'adopció d'estos métodos empresarials.

En 1918 el president d'EE.UU. Woodrow Wilson demanà personalment a Henry Ford que se presentara a les eleccions al Senat per l'estat de Míchigan com representant del partit demócrata. Encara que la nació se trobava en guerra Ford se mostrà com un polític pacifiste i defensor de la Societat de Nacions. Per lo que en decembre de 1918 Henry Ford passà la presidència de la seus companyia al seu fill, Edsel Ford. Henry, mantingué la seua autoritat sobre les decisions finals i en ocasions modificà alguna de les decisions del seu fill. Henry i Edsel compraren totes les accions que quedaven del resto d'inversors en lo que la propietat absoluta de la companyia quedà en la família.

El Model A i la carrera tardía de Ford

En 1926, la caiguda de vendes del Ford T acabà per convéncer a Henry de que convenia crear un nou model d'automòvil. Henry s'embarcà en el proyecte centrant-se en el disseny del motor, el chassis i atres necessitats mecàniques, mentres deixava el disseny del cos de l'automòvil al seu fill. Edsel també conseguí véncer alguna de les objeccions inicials de son pare i incloure alguns dissenys tècnics com el de la caixa de canvis. El resultat fon el Ford A, que aparegué en decembre de 1927 i fon construït fins a 1931 en una producció total d'uns quatre millons d'automòvils. La companyia adoptà un model de modificacions anuals del producte similar al que se realisa hui en dia.

Models actuals

Comercials

Subsidiàries Corporatives

Seus

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ Lewis 1976, pp. 41-59
  2. ↑ Ford: My Life and Work, capítul 4.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ford_Motor_Company&oldid=82842»