Pinedo
| Pinedo | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | L'Horta de Valencia | |||
| • Partit judicial: | Valéncia | |||
| Ubicació: | 39º25′19″N 0º20′21″O | |||
| • Altitut: | 2 msnm | |||
| Superfície: | 6.515 | |||
| Població: | 2667 | |||
| • Densitat: | 409,36 | |||
| Gentilici: | Blavets | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46012 | |||
| Festes majors: | Tercera semana d'agost | |||
| Alcalde: | Rita Barberá Nolla | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Pinedo és una pedania de Valéncia, situada al sur de la ciutat, en el distrit dels Poblats del Sur.[1] El seu caixco se localisa en la marge sur de la nova desembocadura del riu Turia, rodejat d'horta, arrossars i mar, estant part del seu territori inclos dins del Parc Natural de l'Albufera. Contava en 2667 habitants en l'any 2011.[2]
Historia
Les primeres noticies que se tenen de la zona de Pinedo daten de la conquista de Valencia per Jaume I, ya que en esta zona acamparen els soldats provinents de Tortosa. En recort de la conquista els mateixos soldats erigiren una creu de pedra, que se va coneixer com la Creu de la Conca i donà nom ad esta partida durant varios sigles.[3] No obstant, el Llibre del Repartiment de Valencia no parla de cap alqueria ni lloc d'importància en la zona, i els texts posteriors de viagers i geografs parlen d'un terreny pantanós i erm, de terres incultes i gran insalubritat.[3] En molta provabilitat, esta area no començà a poblar-se fins ben entrat el sigle XVIII, coincidint en el retroces dels llimits de l'Albufera i la cessació de les incursions dels pirates berberescs.
Fins el sigle XIX, Pinedo, llavors dependent del municipi de Russafa, seguia constituint una extensa zona de marjal dedicada en part al cultiu d'arros, escasamente poblada i separada de la plaja per una densa pinada, prolongació de la Devesa del Saler, en la que provablement està l'orige del toponim.[4][5] El nucleu en sí naix entre finals del sigle XVIII i principis del XIX a partir de l'eix nort-sur que conformava la carrera del Riu (aproximadament el que hui ocupa l'autovia del Saler) i atre eix menor perpendicular que enllaçava en la plaja. En 1840 Pinedo contava en 358 habitants i numerosos locals comercials, lo que el convertia en un dels nucleus principals d'esta zona de l'horta. En 1877 Pinedo, junt en el restant del municipi de Russafa, quedaren anexionats a Valencia.[3][5]
En 1940 Pinedo contava ya en 2975 habitants, població que se mantingué fins la decada de 1960, en que la població decau rapidament. Este fet se degue per una part a l'exodo rural, encara que molt més determinant fon la construcció del nou caixer del riu Turia, que dugue la destrucció de bona part de l'horta, un gran numero de vivendes i fins i tot l'iglesia parroquial. No obstant, des de la mitat de la decada de 1970 la població tornà a aumentar, fins alcançar els 2078 habitants en 1986.[3] Son freqüents les troballes arqueologiques submarines en la costa enfront de la localitat, en les que s'han recuperat amfores des de la época romana fins l'Edat Mija, ceps d'ancores i abraçadores de plom. Destaca, no obstant, una escultura en bronze d'Apolo que se trobà el 8 de decembre de 1963.[4]
Demografia
El nucleu, aparegut a finals del sigle XVIII, va creixer rapidament durant el sigle XIX i el XX fins la decada de 1960, en que la població se reduí drasticament degut, principalment, a la construcció del nou caixer del riu Turia.[3] En 2009 contava en 2621 habitants, la majoria dels quals vivien en el nucleu principal.
| Evolucio demografica de Pinedo[3][2] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1840 | 1940 | 1970 | 1981 | 1985 | 2000 | 2005 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | |||||||||
| Poblacio | 358 | 2975 | 1463 | 1883 | 2011 | 2452 | 2549 | 2596 | 2621 | 2616 | 2667 | ||||||||
Politica
Pinedo depen de l'ajuntament de Valencia en consideració de barri del distrit de Poblats del Sur. No obstant, donada la seua condició de poblament rural, conta, d'acort en les lleis estatals i autonomiques pertinents, en un alcalde de barri que s'encomana de velar pel bon funcionament del barri i de les relacions civiques, firmar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, sugerencies, denuncies i reclamacions dels veïns.[6]
Economia
Durant el sigle XIX l'economia se basava en la peixca i el cultiu d'arros i de l'horta guanyada a l'antiga pinada. A partir de la decada de 1970 escomençaren a apareixer locals hostelers ad lo llarc de la costa de Pinedo, aixina com discoteques i atres llocs d'oci, que donaren un important impuls economic a la pedania.[3]
Transports
Per Pinedo circula la CV 500 (Autovía del Saler) que unix la ciutat de Valéncia en El Saler.[7] Està comunicat en Valéncia mediant una llinia de Metrobús i dos llinies de l'EMT, les llinies 14 i 15.
Patrimoni
En el terme de Pinedo se troben algunes de les últimes barraques centenaries de l'horta valenciana. Aixina com dunes d'arena fina, formant ya part del Parc natural de l'Albufera. Destaquen, ademés:
- Iglesia parroquial de Maria Mare de Crist: Se construí en 1975 segons plans de Camil Grau, per a substituir a l'antiga parroquia (de tall tradicional, tart-barroc i classiciste, en torre del tipo valencià quadrangular i en calats cossos de campanes en lo alt), que fon destruida per les obres del nou caixer del riu Turia i que tingue anexa, fins 1942, a l'iglesia de El Palmar.[4] L'obra, totalment funcional i alluntada de la tradició templaria, és de rajola vista, en bona part oscura. Consistix en un ample local cobert per voltons de ferro, a la vista, que sostenen un sostre de molades. Hi ha un batisteri als peus i atre sobre el presbiteri, més acort en les normes conciliars. A l'exterior, la fabrica és de rajola groguenca, en una torre quadrangular en creu superposta.[8]
- Creu de Pinedo: Se tracta d'una creu de pedra d'uns dos metros d'altura, restaurada en la decada de 1990. Hereu de l'antiga Creu de la Conca, s'alça a la vora de la plaja, en l'extrem est del caixco urba.[5]
- Plaja de Pinedo : plaja d'arena fina que llimita al sur en la plaja del Saler, ya dins del parc natural.[4]
Festes
- Falles : del 15 al 19 de març. Hi ha dos comissions falleres, Carrer Mossén J.Conca i Tres Camins.
- Festes de la joventut: tenen lloc en juliol.
- Festa grossa: se celebra en agost.
Referencies
- ↑ «Districte 19. Pobles del Sur Barri 3. Pinedo» (en valencià i espanyol). Oficina d'Estadistica. Ajuntament de Valencia (2009). Consultat el 17 d'octubre de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 «Instituto Nacional d'Estadistica.». Consultat el 19 de juliol de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Merces Alcañiz Moscardó (ed.). (en valencià i espanyol), Ajuntament de Valencia. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «pinedopobles» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 , Editorial Prensa Valenciana.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 , Federico Domenech. ISBN 84-85402-88-X.
- ↑ Merces Alcañiz Moscardó (ed.). (en valencià i espanyol), Ajuntament de Valencia.
- ↑ , Ministerio de Foment. ISBN 84-498-0751-4.
- ↑ «Iglesia parroquial de María, Mare de Crist (Pinedo)» (en espanyol) (html). Ajuntament de Valencia. Consultat el 26 de març de 2010.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinedo.- Ajuntament de Valencia
- Pla de Pinedo en la web de l'ajuntament de Valencia