Riu Magre
| Magre | ||
| ||
| Llongitut: | 130 km. | |
| Altura del naiximent: | 1100 msnm. | |
| Cabal mig: | 0,91 m³/s | |
| Superfície conca: | 1.543,7 km² | |
| Conca hidrogràfica: | Confederació Hidrogràfica del Xúquer | |
| Països que travessa: | Espanya | |
| Desembocadura: | Xúquer | |
| Ample desembocadura: | 50 m. | |
El riu Magre, d'uns 130 km de llongitut, és un afluent del riu Xúquer.Tot el seu curs discorre per la província de Valéncia. La seua conca medix 1.543,7 km². Passa per les localitats valencianes d'Utiel, Requena, Real de Montroy, Montroy, Llombay, Alfarp, Carlet i Algemesí i te un cabal relativament escàs i irregular.
Conca superior
El riu Magre naix al nort d'Utiel a uns 1.100 msnm, en el nom de Rambla de la Torre, en la divisòria d'aigües en la conca del riu Cabriel, la qual marca els llímits entre les províncies de Conca i Valéncia. A pocs quilómetros del seu naiximent forma una espècie de vall ampli i d'escassa pendent relativa. Se tracta d'una depressió tectònica de nort a sur que enllaça en la depressió d'Ayora al sur del riu Xúquer. Abans d'aplegar a la ciutat d'Utiel rep pel seu marge dret al riu Mare, que te un cabal casi sempre superior al de la pròpia Rambla de la Torre, encara que és de menor llongitut. El riu Mare naix prop de Camporrobles, a l'oest de la Serra de Bicuerca, la qual travessa d'oest a est prop de la població de Capdet de las Fonts, el seu nom explica la raó del major cabal relatiu del riu Mare: se tracta de la presencia de manals associats a les falles que marquen la depressió tectònica en sentit nort a sur i que recorre en la seua major part la carretera N-330 entre Almansa i Terol. En la confluència dels dos rius citats, a uns 725 metros d'altitut, podem fixar el verdader naiximent del riu Magre, ya que a partir d'ací és on comença a tindre este nom. Fins Requena té una direcció nort a sur, pero comença en dita ciutat una curva cap a l'est, eixint de la depressió o Plana d'Utiel i encaixant-se en una profunda passera entre les Serres de les Cabrillasi de Martés.
Conca mija
La conca mija del riu Magre se caracterisa per un fort desnivell, encara que escalonat, en trets en que els meandres encaixats s'alternen en breus planures aluvials àmpliament utilisades en l'agricultura, de rec en les seues vores i de secà en la zona vitivinícola de Torís. Uns 5 km després de la passera citada, se troba el pantà de Forata, en el terme municipal de Yàtova, travessant Parage Natural Municipal de Tabarla, declarat com tal per la Generalitat Valenciana el 30 de giner del 2007. Després rep per la seua esquerra el riu de Bunyol, un dels seus afluents més importants i al passar entre Real de Montroy i Montroy presenta una forta curva cap al sur, travessant uns relleus calcàreus orientats d'oest a est, a lo llarc d'una chicoteta passera d'uns dos o tres km de llongitut, en algunes manifestacions kárstiques com camps de lapiaz i coves, com la Cova Fumà, on s'inicien les sequies principals per mig d'un assut, que després se subdividixen per a regar els termes municipals de Catadau, Llombay, Alfarp, Carlet i Alginet.
Conca inferior
Al aplegar a Llombay, s'obri en un ampli vall i en un llit ample i anteriorment ple de grava, lo que indica el caràcter torrencial de la seua conca. L'amplària del seu llit alcança 289 m en el punt on el transvase Xúquer-Turia travessa el riu Magre mentres que el pont de la carretera d'Alginet (carretera de la Creu Negra), en Carlet, té uns 220 m aproximadament. Esta gran amplària de la mare nos confirma el poder erosiu del riu i el gran poder d'acumulació que ha realisat en el punt on s'alcança la part baixa del seu curs, al perdre part de la seua velocitat i al disminuir la seua competència, es dir, la seua capacitat d'arrastrar sediments. És en esta part on se confirma el nom que rep el riu de Rambla d'Algemesí. Després de rodejar per l'oest i el sur Algemesí (ciutat que ha sofrit prou inundacions en temps històrics degudes a les creixcudes del riu Magre), corre en forma paralela al riu Xúquer (pel dic natural que formà el propi Xúquer en el seu marge esquerre) a lo llarc d'un quilómetro, desembocant en este riu a través d'un canal artificial d'uns 50 metros d'amplària. El pantà de Forata i les sequies que alimenta han modificat el caràcter torrencial del riu, per lo que l'antic llit cobert per roques de gran tamany i grava s'ha suavisat al anar omplint-se en sediments més fins.
Notes històriques
Per les seues característiques geogràfiques, el vall del riu Magre mai fon una ruta natural homogénea en tota la seua extensió. Eixa heterogeneïtat és lo que explica el fet de que, a pesar de ser un riu relativament curt, haja rebut molts noms en temps històrics: riu Juanes, Magre, Alcalá i Rambla d'Algemesí. El nom de rambla, encara que se referix principalment a la conca baixa, senyala el seu caràcter torrencial.
Referències
- Antonio José Cavanilles. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia . Tom I, pp 163-168, p. 188. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Río_Magro de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.