Edat del Ferro
L'edat del ferro és l'últim periodo principal de la tradicional divisió de les tres edats, establida en el 1820 per Christian Jürgensen (qui establí una classificació segons els materials amprats en cada periodo), sent posterior a l'Edat de Bronze. Actualment el terme ha perdut valor com a etapa històrica, ya que dit terme és tan sols aplicable dins de l'àmbit Europeu. Es dividix el periodo de l'edat del ferro en periodo de la cultura dels túmuls, Periodo de la cultura dels camps d'urnes, periodo de la cultura de Hallstatt i periodo de la cultura de La Tène.
| Història humana |
|---|
| ↑ abans de l'Homo (Pliocé) |
|
|
|
|
|
|
| ↓Futur |
L'edat del ferro es caracterisa per l'utilisació del ferro com el metal, utilisació importada d'orient a través de l'emigració de tribus indoeuropees, que a partir del 1200 a.C. escomençaren a arribar a Europa Occidental. Pareix que no van creuar els Pirineus abans del 900 a.C.
Estos emigrants indoeuropeus, nomenats normalment celtes encara que el poble d'este nom era només u més dels que formaven part dels desplaçats, van arribar en un llarc periodo d'emigracions parcials de grups molt diferents entre ells, encara que conservaven certs elements homogéneus com una serie de llengües indoeuropees i uns hàbits culturals similars.