Edat contemporànea
L'edat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la Revolució Francesa l'any (1789) i que arriba fins a la nostra actualitat. Tanmateix, cal tenir en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llinial, sinó complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de globalisació accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.
| Història humana |
|---|
| ↑ abans de l'Homo (Pliocé) |
|
|
|
|
|
|
| ↓Futur |
Cal tenir en conte que este periodo té dins seu subdivisions, com els canvis de segles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; este últim com a referent d'un periodo, Món actual que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo aliè al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veiem com existix una atre manera de nomenar el periodo actual a través del concepte modern tot enllaçant des del Renaixement fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, només dividida per la pròpia Revolució Anglesa el 1688 (un segle abans de la francesa).
Políticament, sorgix una nova ideologia, el comunisme i les seues branques socialistes, arran de l'aparició del proletariat com a classe social. És l'época dels totalitarismes, de la guerra mundial i no sols entre zones propenques i dels genocidis des de l'Estat, pero també de noves democràcies arreu, de la Declaració dels drets humans i d'organisacions internacionals com la ONU o la Unió Europea.
El capitalisme s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada cop més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i així es parla de Primer i Tercer Món segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.
Els mijos de comunicació de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la publicitat o el cine. Diferents moviments rebugen esta imposició, sovint aliats ab grups antiglobalisació. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'ecologisme. A la vegada, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el declivi dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars van ser fins i tot les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); així com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per la humanitat.