Alboraya
Alboraya es un municipi de la provincia de Valencia en la Comunitat Valenciana, España, pertenix a la comarca de l' Horta Nort, que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'Horta valenciana, de fet se le definix com "El portal de l'horta". Es, tras Burjassot, la segona ciutat de la comarca de l'Horta Nort, per població.
Geografía
El terme municipal conserva amplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tengut esta terra. A medida que passen els anys, l'extensió d'horta se va reduint, degut a la pressió urbanística. La designació de la ciutat de Valéncia com ciutat sede de la Copa Amèrica 2007, ha supost un desenrollament important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, degut a la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i la actual situació de sus tres polígons industrials han tengut com a conseqüència que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes hagen fixat les sues bases de operacions per a l'event deportiu en esta població.
Pero, donat a eses grans zones de regadiu, el terme se dividí en huit partides: Calvet, Dessamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Miracle, Savoya y Vera.
Se pot accedir a esta localitat a través de la línea 3 de Metro Valéncia en dos estacions en la població, Palmaret y Alboraya, i en la llínia 70 de la Empresa Municipal de Transportes de Valéncia, EMT, en el barri de La Patacona lleva la Llínia 31 de la EMT i en un futur arribarà el tramvia, al barri de Port Saplaya arriben los autobusos grocs, por la empresa AVSA que ixen de Valéncia.
El Ajuntament oferix al poble un servici local de autobús, que recorre los núcleus de població de Alboraya, unint el poble en Patacona i Port Saplaya els set dies de la semana, en una freqüència de una hora cada viage.
Localitats limitrofs
Almácera pel nord-oest, Meliana pel nort, Tabernes Blanques per l'oest i Valéncia pel sud. Totes de la provincia de Valencia.
Historia
Alqueria musulmana que el rei Jaume I otorgà al bisbe de Osca, Vidal de Canyelles. Teresa Gil de Vidaura, consegui la propietat mediant una permuta de terres en dit bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de Jaume de Jérica, fill seu i del rei Jaume II. En l'any 1331, passà a mans de Gilbert de Zanoguera, qui fundà el senyoriu. Durant el sigle XV, passà a poder de la Corona. Al seu terme, se troba el despoblat de Rafelterras.
L'iglesia fon construida el sigle XV baix la advocacio de Santa Maria. Junt al Barranc de Carraixet s'alçà una ermita dedicada a la Verge Maria dels Desamparats; el seu primer edifici data de l'any 1414 i fon ordenada construir pel Consell General de Valéncia l'any 1400, per tal de consagrar els cementeris aon eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual es de nova planta.
La principal activitat es l'agricola, i el cultiu més important es el de la chufa, que ha fet famosa l' orchata d'Alboraya.
El reconte poblacional de l'any 1646 oferix un comput de 88 cases; Cavanilles sifra la poblacio, l'any 1794, en 560 veins; a mijans de sigle XIX Madoz apunta la quantitat de 3.301 habitants; Sanchis Sivera, l'any 1922 dona noticia de 4.265.
Administracio
Les eleccions de maig de 2003 donaren l'alcaldia per majoria absoluta al PP (9 regidors); obtingueren tambe representacio el PSOE (3), SIA (Si Alboraya, 2), UV (1), BLOC-EV (1) i l'Entesa (1).
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Enrique Ruiz Peris | n/d |
| 1983 - 1987 | Joan Josep Barres Paulo | n/d |
| 1987 - 1991 | Francisco Pastor Gimeno | n/d |
| 1991 - 1995 | Joan Josep Barres Paulo | n/d |
| 1995 - 1999 | Joan Josep Barres Paulo | n/d |
| 1999 - 2003 | Manuel Álvaro Manzano | n/d |
| 2003 - 2007 | Manuel Álvaro Manzano | n/d |
| 2007 - 2011 | Manuel Álvaro Manzano | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
La poblacio ha creixcut molt en els ultims anys; aixina, en l'any 1986 vivien 11.267 persones, l'any 2002 la sifra havia pujat hasda els 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de 2001 que sabien parlar valencià. Conta en una poblacio de 21.263 habitants en 2006.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4.700 | 4.807 | 5.712 | 6.124 | 6.749 | 6.885 | 8.073 | 9.126 | 10.727 | 11.687 | 16.943 | 20.514 | 21.263 |
Economia
L'activitat economica de la poblacio se distribuix de la següent manera (senyes de 1994): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'industria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construccio.
Patrimoni i Arquitectura
thumb|Ermita del Miracle dels Peixets
Alboraya conserva encara el sabor tipic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar ademes un front coster de quasi quatre quilometros de llargaria, en dos nucleus residencials o barris separats per la desembocadura del Barranc del Carraixet: Port Saplaya i Patacona. El primer te un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels calits ocres i siens, els blaus i els roses palits, utilisats tradicionalment en la pintura de las vivendes i el segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residencia, abdos barris en excelents plages.
Del seu patrimoni monumental destacarem l'iglesia parroquial de l'Asuncio de Nostra Senyora (sigle XVIII) d'estil barroc i orige medieval, que junt en la casa abadia formen una poma. La frontera es de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals, la nau central presenta volta de mig cano, tenint la casa abadia raere a l'esguerda. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites com la del Santisim Cristo de les Almes, en la desapareguda masia de Vilanova, cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Santo; l'ermita del Sagrat Cor de Jesus (Rectoret), en la masia del Rector, sense culte; l'ermita de Santa Barbara (recentement restaurada), en el barri del mateix nom; l'ermita de Sant Cristobal proxima al poligon industrial, i en la desembocadura del Barranc del Carraixet l'ermita del Miracle dels Peixets, d'estil neogotic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ojivals i sostre a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceramic en l'alusio al milacre supossadament ocorregut en Juliol de l'any 1348 en eixe mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni historic artistic, ric en escultures, pintures, retaules, ceramiques.
L'arquitectura civil de Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals de sigle XIX i principis del sigle XX, aixina com les alqueries morisques i cases d'horta (Alqueria d'El Machistre, aon se troba el museu de la Chufa i de l'Orchata), testimoni de un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceramics d'orige devocional. Tenim que destacar el denominat "Pont del Moro" de 5m d'ample per 8 de llarc, que salvava la sequia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Arago, la Casa del Comte de Zanoguera, en plena plaça del poble.
Cultura
Persones celebres d'Alboraya
- En Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraya, 1654 - Segovia 1725). Militar que encapçalà la rebelio valenciana contra Felip V durant la guerra de sucesio al front dels "Maulets".
- Don Vicent Coret, clarinetista, que arribà a ser director del Conservatori de Musica de Ginebra.
- Don Cristofol Coret i Peris fon Doctor en teologia i sacerdot (1682-1760). Ensenyà llati en Valéncia i fon beneficiat de la parroquia de Sant Marti. Deixà obres com Dialecs del Docto Lluis Vives, etc.
- Dominic Pare Lluis Navarro (1788-1846), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer cura retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasio francesa fon desterrat a França per haver procurat alçar l'espirit nacional contra l'invasor. Societat Ateneu Musical del Port, u dels fundadors fon el Pare Lluis Navarro, primer cura retor de Nostra Senyora del Rosari,
- El pintor Don Cristofol Valero, (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a Roma per estudis, fon u dels fundadors de l'Academia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocacio de Santa Barbara, aon arribà a ser director. En 1754 presentà la seua obra Mentor aconsellant a Telemaco abans de la seua lluita en Adrasto que se conserva en la Real Academia de Sant Fernando de Madrit i que constituix una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'epoca, en esta academia de Sant Fernando fon membre honorari i en 1768 fon director de l'Academia de Sant Carles de Valéncia.
- Don Juliol Just Gimeno Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976. Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II Republica fon Ministre d'Obres Publiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governacio (1947? - 1949), Ministre d'Accio en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i Emigracio (1960? - 1962) i Ministre d'Emigracio i Interior (1962 - 1976). Exiliat en França durant l'ocupacio alemana, va estar en la preso i internat en un camp de concentracio. Fon traductor en els organismes internacionals depenents de l'ONU.
- Sr. Ferran Giner Gil, “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la cantera del Valéncia CF debutant en el primer equip uns dies abans de complir els dihuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Gijo aon jugà dos discretes temporades).
Una vegada finalisat el seu compromis en el club asturia i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hercules CF de segona divisio aon tampoc oferi un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisio B. Alli se retirà com jugador passant a formar part del cos tecnic, i internacional en la seleccio espanyola en onze ocasions.
- Sra. Remedios Ros Frechina ha sigut una figura important del teatre alborayense. En un llibre explica les seues vivencies de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX.
- Els germans Josep i Enrique Gimeno, fundaren la primera horchateria d'Alboraya, la Chocolateria Gimeno, en lo carre r Cabanyal, hui desapareguda.
- Don Enric Mestre (1936 - )es un artiste modern de reconeiximent mundial, i membre de l'International Academy of Ceramics, en seu en Ginebra, Suissa. En el seu estudi, en mig de l'horta d'Alboraya, Valéncia, construix escultures ceramiques de forma ininterrompuda des de fa molts anys.
- La triple Sra. Clarita Panach se dedicà al teatre liric en gran exit.
- Don Josep Peris Arago, fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Artes i Oficis i en l'Academia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, aon va obtindre varis premis academics, en 1982 en Sogorb realisa una exposicio , la ciutat li fa un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Circul de Beleas Arts li concedi la Medalla al Merit por la seua vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya lo declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.
- El poeta Don Cristofol Aguilar Hurtado.
- Sr. Don Daniel Tortajada "l’orchater" fon el president del Gremi d’orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda tipica d'Alboraya, falli trajicament en 2001, l'Ajuntament li dedicà una Avinguda aon no hi ha cap vivenda ni baix comercial que rebra correspondencia i un monolit a la seua memoria, declarant-lo fill predilecte en 2002, esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obri la seua primera tenda en 1960 en la seua casa en lo carrer milacre ajudat per la seua muller Carme per a despres obrir l'actual en l'any 1979, en 1982 junt en atres orchaters creen la Denominacio d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de la'Orchata en les Festes Patronals, aon a les 12 del migdia se repartix orchata als passejants, sense voler-lo se converti en una persona emblematica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble .
- Encara quan no siga alborayense de naiximent , ho es d'adopcio. El catedratic d'Historia del Dret i President del Tribunal Constitucional Don Francesc Tomas i Valiente, (Valéncia 8/12/1932 - 14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibanyez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom)) mantingue una estreta relacio en Alboraya des de 1957, convertint-se en un valit embaixador de nostre poble, al que amava. La seua sencillez i humanitat, el seu talant dialogant, la disposicio a escoltar i la seua carrega intelectual, li valgueren el respecte i consideracio del seus veïns, per aixo, al produir-se el seu assessinat, els alborayenses, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com homenage permanent a la seua memoria: la plaça que, presidida por un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Licenciat en Dret en 1955, dos anys despres defengue en la mateixa la seua Tesi Doctoral, obtenint la calificacio de Sobreixent Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposicio la Catedra d'Historia de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en Octubre de eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, aon permaneixque hasda Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autonoma de Madrit, ad escomençaments de 1980 havia entrat en la situacio d'excedencia especial com Professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com membre de l'Institut Internacional d'Historia del Dret Indià (hispano-americà), fon Premi Nacional d'Historia en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Academic de Numero de la Real Academia de l'Historia des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.
Festes locals
Les festes d'Alboraya són conegudes en tota la comarca i a elles acodixen moltissimes persones de tots els pobles proxims. Escomencen el primer fi de semana de juliol i s'estenen a lo llarc de tota la semana següent, celebrant-se varies activitats de gran interes religios, cultural i ludic.
Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festivitat del Corpus Christi fóra de l'Octava, concretament el dumenge anterior al 10 de juliol, festivitat de San Cristofol, patro de la localitat.
Entorn a les festes majors s'organisa una gran feria, en la presencia dels grups culturals de la poblacio.
Pero aixo es a soles el principi. El calendari festiu d'Alboraya es un dels més complets de la comarca de l'Horta Nort. Són coneguts i admirats per tota la comarca les Provessons de Semana Santa com la Provesso de les Palmes del dumenge de Ramos, els actes oficials del Dijous i Divendres Sant, el Via Crucis de l'Horta, el Dilluns Sant, portant el Cristo de les Almes des de la seua Ermita en plena Horta hasda el Temple Parroquial i el Sant Encontre del Dumenge de Resurreccio.
Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristofol" el primer dumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecostes a l'ermita del "Miracle dels Peixets”.
Les Fogueres de Sant Joan inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el cami cap les Festes Mayors d'Alboraya, que te lloc voltant del 10 de juliol, en honor al patro Sant Cristofol i al Corpus Christi.
Estes festes estiuejals són el resultat de la concentracio de varies festes locals en una semana ludico-festiva, aon els actes religiosos provessons del Corpus, Sant Roc (en la bendicio del rollo i el ciri), Verge de l'Assuncio, Sant Cristofol (bendicio de coches), festa a Sant Isidre Labrador (en bendicio d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, feries d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'orchata, desfiles de moros i cristians, exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els noviazgos del barri mariner de Port Saplaya a Nostra Senyora del Monte Carmelo i la devocio al Cristo de la Providencia el 6 de agost tanca el cicle estiuer.
L'ultim dumenge d'Octubre se celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parroquia i repartiment d'orchata, des de 2006 eixe ultim fi de semana d'Octubre l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (medieval), actes de carrer i culturals.
Les festes de l'autumne, com les del barri plager de La Patacona, "quints" en Sant Miquel, Santa Cecilia, La Milagrosa, entre atres, reaobrixen el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenya i el canvi d'any.
Gastronomía
Alboraya: "La cuna de la horchata", "Manantial de horchata"
thumb|Campo de chufa en la huerta de Alboraya.
Alboraya es conocida en cualquier parte del mundo por ser la población dónde se elabora la mejor horchata de chufas del mundo.
Cyperus esculentus, llamada comúnmente juncia avellanada, es una planta herbácea que produce el tubérculo comestible conocido como chufa, del cual, tras ser triturado y expimido se obtiene el liquido blanco conocido como Horchata.
Accesos
Esta localidad está prácticamente unida a Valencia. Se acceda a la misma a través de la calle Emilio Baró continuando por la Avenida de la Horchata. También cuenta con dos estaciones de ferrocarril (Línea 3 de Metro) de F.G.V..
Deportes
Fútbol
Alboraya cuenta con una escuela de fútbol. Actualmente la escuela cuenta con un total de 30 equipos estando hasta la categoría cadete en el máximo nivel.
El Alboraya U.D. suele aportar jugadores a la Selección Valenciana todos los años e incluso algunos de ellos han tenido la oportunidad de fichar por equipos de 1ª división como el R.C.D. Espanyol de Barcelona, Villarreal C.F. y Valencia C.F.
Por otra parte, cuenta con unas instalaciones de calidad con un campo de fútbol 11 y otros dos de fútbol 7, todos ellos de césped artificial.
El primer equipo disputa sus encuentros en la Regional Preferente Grupo II de la Comunidad Valenciana. Este equipo está entrenado por Carlos Román y tiene como objetivo superar el octavo puesto que alcanzó la pasada temporada. El equipo juvenil, entrenado por Pepe Hurtado, ha logrado recientemente el campeonato y el ascenso a Liga Nacional Juvenil.
Escacs
L'Escola Deportiva Municipal d'Escacs d'Alboraya (regida pel Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya) és una de les més prestigiosaes a nivell autonòmic.
Futbol Sala
El Club Futbol Sala Alboraya és ú dels clubs deportius del poble en major seguiment. Els majors éxits se centren en la temporada 2004, a on el primer equip quedà subcampeó de Nacional A, a una sola posició de conseguir l'ascens a la divisió de Plata. L'entrenador era Jose Escrich.
Per atra part, eixe mateix any, el juvenil dirigit per Ricardo Iñiguez Calabuig quedà tercer clasificat en lliga Nacional Juvenil. Logrà ser el millor equip Valencià de l'any.
L'any siguient, les dificultats econòmiques motivades per l'escaso apoyo de l'ajuntament a este deport, varen fer que desaparegueren els dos equips més representatius: el primer equip descendí a Provincial B i el Juvenil a primera Provincial.
