Convergència Democràtica de Catalunya

Revisió de 16:57 7 set 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Logo de CDC

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC o Convergència), és un partit polític de Catalunya, Espanya, d'ideologia nacionalista catalana, tendència lliberal i de centre-dreta creat entorn de la figura de Jordi Pujol. Té una presència testimonial en el Roselló francés, a on el Bloc Català es va transformar en l'any 2006 en una federació autònoma de CDC. Algunes fonts parlen de la vinculació en partits valencians com el Bloc (Bloc Nacionalista Valencià) i de les Illes Balears, i fa poc de temps han presentat llistes en Aragó, en l'objectiu polític de formar un partit pancatalaniste en representació en tot allò que ells denominen "Gran Catalunya", Països Catalans o simplement Catalunya.

La seua organisació jovenil és la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC).

Convergència participa des de les eleccions autonòmiques catalanes de 1980 junt en Unió Democràtica de Catalunya, en la federació nacionalista Convergència i Unió (CiU). La formació va governar Catalunya des d'eixes eleccions fins a l'any 2003, que la Generalitat de Catalunya fon a parar a les mans de l'aliança entre tres partits d'esquerres PSC-PSOE-ERC-ICV (nomenat informalment com el tripartit).

A pesar de la seua proyecció catalanista té presència estatal, a l'haver colaborat tant en els governs socialistes (PSOE) com en les etapes en que va governar el Partit Popular (PP), donant el seu soport a l'un i a l'atre per a poder formar govern. En el govern socialiste de Felipe González es va desenrollar l'estat autonòmic i es varen iniciar les bases de finançament autonòmic. També cal destacar el seu soport a les mesures lliberalisadores i de control presupostari en el Govern Aznar, que varen permetre l'incorporació d'Espanya en la primera fase d'adopció de l'euro. Aixina mateix, segons s'arreplega en els pactes del Hotel Majestic entre CiU i PP, es va acordar, entre atres el desenroll del finançament autonòmic ya iniciat en l'etapa socialista, la supressió del servici militar obligatori, el traspàs de competències, a nivell de Catalunya destaca la eixida de Alejo Vidal-Quadras de la presidència del PP català, i en Valéncia els pactes que portaren a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Des de la retirada política de Jordi Pujol en l'any 2003, el seu president fon Artur Mas, qui havia segut mà dreta de Pujol i ademés encapçalà la llista en les eleccions autonòmiques per la coalició Convergència i Unió.

Enllaços externsEditar