Quatre Carreres

Revisió de 11:39 6 set 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Carrer del Riu

Quatre Carreres és el districte número 10 de la ciutat de Valéncia (Comunitat Valenciana). Llimita en el Pla del Real, l'Eixample i Camins al Grau pel nort, en Poblats Marítims a l'est, en Jesús a l'oest i en Poblats del Sur pel sur.

DemografiaEditar

 
Horta en el barri de La Punta

El districte tenia una població de 75.850 habitants en l'any 2009 segons l'ajuntament de Valéncia. Està compost per set barris:

ToponímiaEditar

El topònim Quatre Carreres prové de les quatre vies principals (carreres) que es dirigien, des de Russafa, a les diferents partides del seu terme.

HistòriaEditar

 
Alqueria de Pou
 
Barri de Na Rovella

Quatre Carreres ha estat, i continua sent en part, una zona d'horta, en una població molt escassa i poc densa. Fins al sigle XIX en tot el districte no hi havia més que unes quantes alqueries i barraques i un parell de masos. Per tant, est extens territori es va denominar en virtut de les quatre grans vies que partint de Russafa, travessaven el seu territori. Estes eren la Carrera del Riu, per Montolivet cap a Nazaret, la Carrera d'En Corts, per la font d'En Corts i la Punta fins a Pinedo, la Carrera de Sant Lluís, per la Font de Sant Lluís cap a Castellar-Oliveral, i la Carrera de Malilla, cap al Forn d'Alcedo.

Tot este territori, juntament en l'actual districte dels Poblats del Sur va passar a formar part del municipi de Russafa quan est es va crear en l'any 1836. Va ser llavors quan el recentment nomenat ajuntament va crear un règim d'administració local i de Policia Urbana per a estructurar els servicis municipals (higiene, educació, padró, serenos, llicències, etc.) que van començar a implantar-se. Esta divisió en carreres es va arribar a oficialisar, com per eixemple en el cens que l'ajuntament russafí va dur a terme en l'any 1860, en el qual, per tal de facilitar el reconte es decidix:

« [...] dividir en seis secciones, a saber: 1ª el casco de la población; 2ª la Carrera del Río; 3ª la Carrera de la Fuente de En Corts; 4ª la Carrera de la Fuente de San Luis; 5ª la Carrera de Malilla y 6ª Saler y Palmar » — Acta de la Junta Municipal de Russafa

En l'any 1877 el districte, igual que el restant del terme de Russafa, es va anexionar a la ciutat de Valéncia.

TransportsEditar

El districte està travessat per la CV-500 de nort a sur i la V-30 d'est a oest. El travessa també la via del ferrocarril Valéncia-Barcelona, situant-se entre els barris de la Punta i la Fonteta de Sant Lluís les infraestructures de l'Estació de la Font de Sant Lluís.

PatrimoniEditar

 
Iglésia de la Concepció

Entre el patrimoni del districte, cal destacar:

  • Iglésia de la Concepció de la Punta: Es va començar a construir en l'any 1908 segons els plans de Francesc Mora Berenguer. Destaca l'esveltea de la seua cúpula i del seu campanar, obra esta última de Mauro Lleó. Va ser declarada parròquia en l'any 1942 per decret del llavors arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo, i existix en el seu jardí des de l'any 1963 un chicotet monument al seu primer rector, Ranulfo Roig Pascual.
  • Iglésia de Sant Lluís Bertran de la Fonteta de Sant Lluís: El temple actual data de l'any 1902, quan va ser elevat a parròquia. És d'estil barroc, en una portada de llinda en la part superior a on s'obri una fornícula en una image de Lluís Bertran. En l'interior s'òbrin dotze capelles. Del conjunt destaca el campanar, que es va construir seguint les llínies de les típiques torres valencianes del sigle XVII.
  • Iglésia de la Mare de Déu de Mont-Olivet: Es va edificar entre els anys 1767 i 1771 en estil neoclàssic. Consta d'una nau en planta de creu llatina, en la frontera flanquejada per dos torres bessones de base quadrada. En el seu interior destaca l'icona de Mare de Deu de Mont-Olivet, que presidix l'altar major sobre una chicoteta olivera que li servix de peana. En l'any 1826 es varen instalar en l'ermita els monges de la Congregació de Sant Vicent de Paül, que varen haver d'abandonar en l'any 1835 degut a les lleis de desamortisació. Finalment, el 15 de juliol de 1941 es va erigir en parròquia independent, per decret de l'arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo.

Vore tambéEditar

Enllaços externsEditar

Commons

ReferènciesEditar

  • Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: La Punta». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. Valencia: Federico Domenech, 1995, p. 61. ISBN 84-85402-88-X.
  • Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: La Fonteta de Sant Lluís». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. Valencia: Federico Domenech, 1995, p. 69-71. ISBN 84-85402-88-X.
  • Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: Monteolivete o Mont Olivet». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. Valencia: Federico Domenech, 1995, p. 36-40; 57-59. ISBN 84-85402-88-X.