Universitat de Valéncia

Frontera Plaça Patriarca, La Nau

Claustre de l'Universitat de Valéncia

L'Universitat de Valéncia fon fundada en l'any 1499 baix el nom d’Estudi General, és una de les universitats més importants i antigues tant de la província de Valéncia, del Regne de Valéncia com d'Espanya.

Se dividix en tres campus principals (campus de Blasco Ibáñez, campus dels Tarongers i campus de Burjassot) i numeroses extensions, delegacions, centres adscrits i emplaçaments eixemplars, com l'Edifici de "La Nau" o el Jardí Botànic. És coneguda en Valéncia com la lliterària, per a distinguir-la de l'Universitat Politècnica de Valéncia, a pesar de que una part molt important de la docència i investigació de l'Universitat de Valéncia siga en camps no lliteraris.

En l’actualitat conta en aproximadament 57.000 alumnes entre totes les seues titulacions (segons estimació per al curs 2007-2008), sent aixina la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la Comunitat Valenciana (contant també les 2 universitats privades de l’autonomia) i la sèptima a nivell nacional. Conta en prop de 1.700 empleats d’Administració i Servicis i més de 3.300 docents i investigadors.

El seu rector és Esteban Morcillo Sánchez.

Història de l'UniversitatEditar

Logo de l'Universitat de Valéncia

A pesar que ya des del sigle XIII existia en la Ciutat de Valéncia la possibilitat de cursar certes ensenyances superiors, estes eren impartides per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de Valéncia varen treballar per a reunir tots els estudis dependents de la ciutat i de l’iglésia en un únic Estudi General, i fruït del seu treball varen ser els estatuts publicats en l'any 1412 i aprovats pel govern municipal i el bisbe Hugo de Llupià. Inicialment se varen establir en uns locals sitis junt en la Iglésia de Sant Llorenç, encara que la llibertat d’educació otorgada pels furs de Valéncia va permetre que s’establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins a 1416, encara que va servir de base per a la futura creació de l'Universitat.

Anys despuix, la rica societat valenciana del sigle XV, el Sigle d’Or Valencià, desijava que els estudis impartits en la seua ciutat conseguiren el ranc d’estudis universitaris, espentant al Consell municipal a reprendre la tasca d’unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l’adquisició de cases i finques que serviren d'instalacions de l’Estudi General, mentres que des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de Valéncia que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari. El resultat del primer va ser la compra a Isabel Saranyó, l’1 d’abril de 1493, d’una casa en hortes i patis que es convertiria en la primera sèu de l'Universitat: l'Edifici de la Nau. El resultat de la segona cosa va ser la redacció de les Constitucions de l’Estudi General el 30 d’abril de 1499.

En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, a soles faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes varen arribar primer de la mà del Papa Alexandre VI, qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de 1501 reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i despuix pel rei Ferran el Catòlic, qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu privilegi real de 2 de febrer de 1502. Aixina, l’Estudi General se va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de 1502 en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida.

TitulacionsEditar

L'Universitat de Valéncia oferix 63 titulacions oficials distribuïdes de la manera següent:

Titulacions de 1er cicle

Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació
Diplomatura en Ciències Empresarials
Diplomatura en Educació Social
Diplomatura en Fisioteràpia
Diplomatura en Enfermeria
Diplomatura en Logopèdia
Diplomatura en Nutrició i Dietètica
Diplomatura en Òptica i Optometria
Diplomatura en Podologia
Diplomatura en Turisme
Diplomatura en Treball Social
Diplomatura en Relacions Laborals
Ingenieria Tècnica en Telecomunicació, esp. Sistemes Electrònics
Ingenieria Tècnica en Telecomunicació, esp. Telemàtica
Mestre, esp. Audició i Llenguage
Mestre, esp. Educació Especial
Mestre, esp. Educació Infantil
Mestre, esp. Educació Musical
Mestre, esp. Educació Primària
Mestre, esp. Educació Física
Mestre, esp. Llengua Estrangera

Titulacions d’1 i 2n cicle

Ingenieria Informàtica
Ingenieria Química
Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses
Llicenciatura en Biologia
Llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i el Deport
Llicenciatura en Ciències Ambientals
Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració
Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
Llicenciatura en Dret
Llicenciatura en Economia
Llicenciatura en Farmàcia
Llicenciatura en Filologia Clàssica
Llicenciatura en Filologia Hispànica
Llicenciatura en Filologia Francesa
Llicenciatura en Filologia Catalana
Llicenciatura en Filologia Anglesa
Llicenciatura en Filologia Alemanya
Llicenciatura en Filosofia
Llicenciatura en Geografia
Llicenciatura en Història
Llicenciatura en Història de l’Art
Llicenciatura en Matemàtiques
Llicenciatura en Física
Llicenciatura en Medicina
Llicenciatura en Odontologia
Llicenciatura en Pedagogia
Llicenciatura en Periodisme
Llicenciatura en Sicologia
Llicenciatura en Química
Llicenciatura en Sociologia

Titulacions a soles de 2n cicle

Ingenieria Electrònica
Llicenciatura en Bioquímica
Llicenciatura en Ciències Actuarials i Financeres
Llicenciatura en Ciències del Treball
Llicenciatura en Ciència i Tecnologia d’Aliments
Llicenciatura en Criminologia
Llicenciatura en Filologia Italiana
Llicenciatura en Humanitats
Llicenciatura en Ciències i Tècniques Estadístiques
Llicenciatura en Investigació i Tècniques de Mercat
Llicenciatura en Sicopedagogia
Llicenciatura en Traducció i Interpretació

Programes de doble titulació

ADIU + Dret
Sociologia + Ciències Polítiques
Dret + Ciències Polítiques
Economia + GEE (Graduat Europeu en Economia)
ADIU + GEDE (Graduat Europeu en Direcció d’Empreses)
Ingenieria Informàtica + Ing. Tec. en Telecomunicació, esp. Telemàtica.

AssociacionsEditar

CitesEditar

1975. El 6 de febrer de 1975, el general Francisco Franco firmà el Decret 499/75 (BOE nº 69, de 21 de març de 1975, pag. 5.828) pel qual es creava el Departament de Llingüistica Valenciana de l'Universitat Valenciana, a proposta del Rectorat de la mateixa. El ministre d'Educacio i Ciencia, Cruz Martínez Esteruelas, fon el cofirmant del decret. Este Departament de Llingüistica Valenciana fon practicament pres, a l'assalt, pel sector més dur del catalanisme universitari i , des d'ell, es dissenyà la mecanica de suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l'infam i infecte dialecte barceloni. Des d'alli es programà, dissenyà, i impulsà tota classe de cursos, cursets, cursets d´habilitacio del futur professorat d'ensenyança secundaria i primaria, entregat a impartir i ensenyar el dialecte barceloni (actual catala).

¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX, per Mª Teresa Puerto Ferre (Valencia, 2005)

Hace unos días, pasando por la calle de La Nave de Valencia, desde el portón de la Universidad vi en el claustro unos corrillos —«corrococos», en valenciano de mi pueblo— de gentes con ese escapulario que llevan colgando cada cual con su nombre, con indicación de la reunión o del congreso al que asisten. Entré. Me acerqué al Aula Magna, donde se celebraba la inauguración de uno de romanistas. Allí pude comprobar que en lo alto, presidiendo el aula, figura todavía una pintura de la Virgen de la Sapiencia, la misma que un grupo de talibanes con birrete retiraron del escudo de la Universidad y lo sustituyeron por una bandera. Para entonces ya había dicho Joan Fuster —¿recuerdan a aquel oráculo de Sueca que definió la Filosofía como «l'art d'agafar la vaca pels collons?— que una bandera es un «ingredient irracional». Ciertamente, con notoria irracionalidad se comportó aquella Junta de Gobierno, sectaria y roma, calificando la Audiencia de Valencia aquel trueque desde la sapiencia a la ignorancia como hecho «sin regla ni criterio». Pero ¿puede un nacionalista hacer algo que no sea un desbarro?

Corrococos -Muchos romanistas, muchos per Obduli Jovaní Puig (ABC/Comunitat Valenciana, 2010) sobre el canvi en l'escut o logotip de l'Universitat de Valéncia (UV)

Pero sus disputas llegaron hasta con la Universitat. Pues sí, pero es que la Universitat tenía momentos realmente peculiares. ¿O es que tampoco nos acordamos que en aquella universidad se abría la puerta a personajes como Pepe Rei? O cuando se negaron a utilizar el nombre de Comunidad Valenciana. O en su empeño por el catalán. Es que vivían en un mundo que no existía. Buena diferencia de la universidad de la época de Joaquín Colomer o el rector Báguena, el bueno. Esos sí que daban la cara por la sociedad real.

Entrevista a María Consuelo Reyna (Levante-EMV, 10.10.2010)

L'invasio de l'Universitat Lliteraria de Valencia. Tingue que transcorrer tota la llamentable creuada del 36, per a que se donara un atre fet que encara afonara més a la Llengua Valenciana i obrira una nova brecha en el valencianisme. Estem parlant de l'invasio premeditada i alevosa de l'Universitat, per catedratics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que arqueologia n'havien ensenyat poca, "pero hem fet pais". Ad estos els seguirien més tart els natius, com ara Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sanchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisacio de l'Universitat. Mentres tant nos seguiem preguntant els valencians, qué s'ha fet de la primera catedra de Llengua Valenciana, regentada pel pare Fullana qui, ademes, va ser Academic de la Real Academia Espanyola en representacio, precisament de la Llengua Valenciana. En 1964 algunes veus s'alçaren contra esta invasio destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que "l'enemic el tenim dins de casa i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians". Mes tart, esta mateixa Universitat dirigida pel rector Lapiedra, hui membre del Consell de Cultura, tingue la gosadia de fer desapareixer l'image de la mare de Deu de la Sapiencia de l'escut centenari d'eixa institucio, per a humiliar a tant d'antic alumne que vea en la Mare de Deu un simbol universitari insustituible. Els pleits en contra del poble representat per Alternativa Universitaria, han segut renombrats. Al final han pogut conseguir de la justicia i de la politica, que dins dels murs, dins del campus on se reclouen alumnes i professorat, se puga denominar a la llengua dells, que no dels valencians, llengua catalana, per a major oprobi d'un poble que no se mereix que els seus fills tinguen que educar-se baix de la direccio d'un professorat que renuncia a les seues arrels i al propi estigma que la terra dona. Son els que tot ho avalen en la "ciencia" i, en canvi, se callen que la normativa que ells estan utilisant no va necessitar de cap cientific per a pautar-la. L'inventor no fon atre que Pompeu Fabra, un quimic aficionat a la filologia. Son evidents els desgavells que en la norma brollen. Tan es aixina que els propis catalans, i algun catalaniste en moments de sinceritat, com ara Pitarch membre de l'IEC o, natius com Pericai, Toutain o Ivan Tubau, ho reconeixen palmariament. Es este, el classic cas en el que nomes veuen la palla en l'ull dels atres i no se veuen la viga en el d'ells; quan acodixen a la "ciencia" per a denostar a la Llengua Valenciana, no se donen conter de que eixa ciencia com excusa, no passaria un riguros examen més que en un suspens grandissim. En estos mimbres: ¿pensa el CVC, que estes institucions poderoses, totalment politisades, poden marcar la pauta del idioma valencià?

Pedro Fuentes Caballero, president de l'Associacio Cultural Roc Chabas-La Marina, 20.7.2021

Vore tambéEditar

Centre Cultural La Nau

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Erasmus of Rotterdam Society. Erasmus of Rotterdam Society yearbook (Vol. 27), 2007, p. 27
Orti y Figuerola, Francisco (1730). Memorias históricas de la fundación y progresos de la universidad de Valencia. Madrid
Palanca, Abelardo (1968). «La Universidad de Valencia en el primer decenio del siglo XVI». Saitabi (18): 85-106. ISSN 0210-9980
Roddis, Miles. Valencia de cerca. 1ª. (en castella). Barcelona: GeoPlaneta, 2010, p. 71

Enllaços externsEditar

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Universitat de Valéncia.