Cruz Martínez Esteruelas

Cruz Martínez Esteruelas


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Advocat i polític.
Naiximent:	4 de febrer de 1932
Lloc de naiximent:	Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció:	17 de setembre de 2000
Lloc de defunció:	Madrit, Espanya

Cruz Martínez Esteruelas (Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 4 de febrer de 1932 - † Madrit, 17 de setembre de 2000) fon advocat i polític espanyol. Fon ministre d'Educació entre els anys 1974 i 1975.

Biografia[editar | editar còdic]

Estudià Dret en l'Universitat de Deusto i en l'Universitat de Madrit, a on es va llicenciar en l'any 1953. Ingressà per oposició en el cos d'advocats de l'Estat (1957) i posteriorment en el cos de lletrats de les Corts (1960). En 1962 fon nomenat director general del Patrimoni de l'Estat i en 1965 delegat nacional-cap de l'assessoria jurídica de la Secretaria General del Moviment, passant a ocupar en 1958 el càrrec de delegat nacional d'Associacions del Moviment. Fon director de la fundació Juan March entre 1970 i 1973, i secretari primer del Consell Nacional del Moviment des de 1971.

Ocupà el Ministeri de Planificació del Desenroll en el 13º Govern de la dictadura de l'11 de juny de 1973 al 3 de giner de 1974, sent posteriorment ministre d'Educació i Ciència en el 14º Govern de la dictadura del 3 de giner de 1974 a l'11 de decembre de 1975. En el Ministeri d'Educació impulsà l'examen de selectivitat.

En les eleccions generals de 15 de juny de 1977, fon candidat per Aliança Popular (AP) al Congrés dels Diputats per la província de Terol, sense eixir elegit. Posteriorment es va dedicar a l'advocacia i fon president d'Indústries Químiques Procolor SA.

En les eleccions generals de l'any 1979 anà en les llistes de Coalición Democrática (Coalició Democràtica) (CD), a on es va enquadrar Aliança Popular, per la província de Valéncia, pero no conseguí fer-se en l'escan.

Se casà en Encarnación Oliveras Gajo, en qui tingué tres fills.

Fallí el 17 de setembre de l'any 2000 en Madrit, als setantahuit anys d'edat. Està soterrat en la localitat madrilenya de Villaviciosa de Odón.

Cites[editar | editar còdic]

1975. El 6 de febrer de 1975, el general Francisco Franco firmà el Decret 499/75 (BOE nº 69, de 21 de març de 1975, pag. 5.828) pel qual es creava el Departament de Llingüistica Valenciana de l'Universitat Valenciana, a proposta del Rectorat de la mateixa. El ministre d'Educacio i Ciencia, Cruz Martínez Esteruelas, fon el cofirmant del decret. Este Departament de Llingüistica Valenciana fon practicament pres, a l'assalt, pel sector més dur del catalanisme universitari i , des d'ell, es dissenyà la mecanica de suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l'infam i infecte dialecte barceloni. Des d'alli es programà, dissenyà, i impulsà tota classe de cursos, cursets, cursets d´habilitacio del futur professorat d'ensenyança secundaria i primaria, entregat a impartir i ensenyar el dialecte barceloni (actual catala).

¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX, per Mª Teresa Puerto Ferre (Valencia, 2005)