Tundra
La tundra (del rus тундра, que significa ‘planura sense arbres’ i del lapón tūndâr que significa ‘terra infèrtil’) descriu la regió biogeogràfica polar, la vegetació de la qual és de baix creiximent més allà del llímit nort de la zona arbolada. És un bioma que es caracterisa pel seu subsol gelat, falta de vegetació arbòrea o, en tot cas, d'arbres naturals, lo que es deu a la poca heliofanía i a l'estrés de la fredor glacial; els sols, que estan coberts de verdet i liquens, són pantanosos, en turberes en molts llocs. S'estén principalment pel hemisferi nort: en Siberia,[1] Alaska, norte de Canadà, sur de Groenlandia i la costa ártica de Europa.[1].En el hemisferi sur es manifesta en temperatures molt més parelles durant l'any i en llocs com l'extrem sur de Chile i Argentina, illes subantártiques com Geòrgia del Sur i Kerguelen, i en chicotetes zones del nort de la Antàrtida[2] propenques al nivell de la mar.
cita requerida Pujant les latituts en direcció a abdós pols del planeta comencen (entre els 60º i 90°, tant nort com a sur) les zones de tundra. Baixant estes latituts se solen trobar boscs de conífera (la taiga) en algunes betulàceas nanes en l'hemisferi nort, boscs i selva humida freda de fagàcees seguits de conífera australs en l'hemisferi sur.
També existixen biomes semblants als de la tundra per efecte d'altura, com en el Tíbet i en diversos nivells de les montanyes al voltant del món, com ocorre en zones tropicals.
Es poden distinguir tres tipos de tundra: alpina, àrtica i antàrtica; l'alpina es troba en zones montanyoses, mentres que l'àrtica es troba en zones més baixes a on es formen tolls, i és en esta on hi ha major presència de vegetació; i, per últim, l'antàrtica, que conta en molt manco biodiversitat que les dos anteriors.
Clima
Són zones propenques, entorn als círculs polars, on els hiverns són extremadament frets i els estius curts i fresca, en pluges llaugeres en estiu i nevades el restant de l'any. El seu clima polar propicia que durant els llarcs hiverns la temperatura permaneixca en promig a −28&°C, i que el terreny estiga cobert per gèl i neu.
En canvi, durant els curts estius, la temperatura pot variar de 0 a 10°C, per lo que grans extensions es convertixen en pantans (*turberas) en esta época; açò succeïx pel desgel, i perque els sols no permeten que es filtre l'aigua, pel permafrost, que favorix la solifluxió.
Carbono
cal resaltar que més d'un terç del carbono atrapat en el sol es troba en les àrees de taiga i tundra. Quan el permafrost es fon una miqueta, llibera carbono en forma de diòxit de carbono, efecte que s'ha observat en Alaska. En els anys 70, la tundra era un depòsit de carbono, pero en l'actualitat se li considera més com una font de carbono gaseós.
Fauna
La fauna, en les tundres, té la necessitat de protegir-se de la fredor: els distints organismes posseïxen diferents formes per a fer açò, depenent de la seua regulació de la temperatura. Aixina, alguns animals desenrollen un dens pelage i acumulen una gran cantitat de greix subcutàneu: la seua relació superfície-volum és lo més chicoteta possible per a aïllar-se de la fredor. Uns atres construïxen galeries en la neu quan no hi ha en el sol; i, per últim, alguns migran en époques molt fredes, com el caribú (o ren).
Els poiquilotermo, per la seua banda, contemplen estats de resistència a la fredor, en cicles de desenrolls curts en époques càlides. Abunden els insectes àpters i aquàtics, escassegen els reptils i amfibis.
Els nivells tròfics són molt curts en invern, en poques espècies no migratòries; aumenta la cadena tròfica en l'arribada dels animals migratoris. En ecosistemes llitorals, les aus i els mamífers llitorals, com foques i llops de mar (Otaria flavescens), també són un important component migratori. Dau lo anterior i la poca diversitat d'assuts, els canvis d'un afecten al conjunt, i d'ahí les grans fluctuacions poblacionals periòdiques de les tundres, major de lo que és general.
Existixen herbívors, com el caribú (o ren), el bou almizcler, la llebre àrtica, la cabra nival i el lemming, i carnívor, com el orso blanc (en l'extrem nort), el llop, el falcó gerifalte, el gose kodiak i el muçol nival. Els salmons són, en gran mesura, la base de la ret tròfica per a la fauna d'este bioma.[3]
Flora
La vida vegetal es veu exposta a baixes temperatures, lo que dificulta la seua supervivència, ademés de la seua dificultat per a conseguir aigua, puix esta es troba congelada durant la major part de l'any. Ademés, la matèria inorgànica mineralisada és molt pobra, per la baixa taxa de descomposició de la matèria orgànica. En les tundres, on les temperatures són inferiors a 10°C en el més més càlit, i els periodos sense gèls tenen una duració inferior a 3 mesos a l'any, s'impossibilita el creiximent arbòreu, per lo que les plantes comunes són els verdet i els liquens, que no passen els 10 cm d'altura, ya que els forts vents els impedixen alcançar un major desenroll.
Característiques per a la vida vegetal
- Sols poc fèrtils, formats per materials residuals de l'alteració mecànica i química incompleta de la roca originària.
- La vegetació depén de periodos d'activitat vegetativa i de condicions hídriques del sol.
- Vegetació oberta i domini de liquens.
- Substrats inestables per al creiximent arbòreu (solifluxió).
- Vegetació zonificada segons periodo d'activitat.
- Séries xeròfiles. Estepes de liquens en sauces, etc.
- Sols poc fèrtils i ben drenats fins al permafrost.
- Tundra mesòfila (15-30°C) en domini de ciperáceas i desgelats fins a 1m.
Classes de tundra
A continuació es presenten els sistemes de tundra en el món segons la seua ubicació geogràfica.
Tundra àrtica
La tundra àrtica es troba ubicada en l'hemisferi nort; comprén les regions d'Amèrica del Nort i Eurasia.
Amèrica del Nort
Ubicada en el #bort nort d'Alaska i Canadà, i en les zones costeres de Groenlandia, la tundra d'Amèrica del Nort ocupa un àrea, en conjunt, de 530.0000 km2, a on la temperatura va des dels −24°C als −60°C. En estiu, la major part de la neu es derretix, donant pas al creiximent de verdet i flors àrtiques. Pel clima sever, poques espècies sobreviuen en este ambient.
El Parc Nacional Denali, nomenat aixina per la paraula atapasca en la que es denomina al Mont Mckinley, és una enorme reserva al sur d'Alaska, que conserva tundra alpina i glaciars.
Eurasia
Ubicada des de l'est d'Islàndia, travessant la regió nort escandinava, l'illa de Nova Zembla i Siberia, fins a la mar de Bering, la tundra euroasiàtica ocupa un àrea, en conjunt, de 300.000 km2, a on la temperatura va des dels −8°C fins als −60°C; el més cru hivern ho rep Siberia, mentres que la tundra en Escandinavia és de −8°C. De la mateixa manera que en la tundra nortamericana, estos ecosistemes atrauen gran cantitat d'animals migratoris en estiu, per l'increment de la biodiversitat.
Tundra antàrtica
Este tipo de tundra es troba en les regions antàrtiques i illes subantàrtiques, incloent les illes Gòrgies del Sur, les illes Sandwich del Sur i les illes Kerguelen. A pesar de que gran part de la Antártida és massa freda i seca per a la vida vegetal, i la major part del continent està pràcticament congelat, algunes porcions de continent, especialment la Península Antàrtica, tenen àrees de sol rocós que complixen les condicions propícies per a la proliferació de *líquenes i plantes hepàtiques que viuen en la roca exposta i les plages.
En contrast en la tundra àrtica, la tundra antàrtica carix d'una gran fauna *mamífera, degut principalment a que es troba prou alluntada dels demés continents; no obstant, es pot observar que en el lloc habiten comunitats de pingüins i foques.
Tundra alpina
La tundra alpina està situada en les montanyes en tot lo món, a altes altituts, on els arbres no poden créixer per la temperatura, que en la nit es troba generalment per baix dels 0°C. Este clima és causat per la baixa pressió de l'aire, i és prou semblat al clima polar. La tundra alpina es diferencia de la tundra àrtica pels seus sols ben drenats, encara que les comunitats de plantes són similars en estes dos regions.
Clima de la tundra alpina
- Pressió atmosfèrica: reduïda; afecta als homeotermos.
- Temperatura: baixa fins a 1°C a 140 m en els Alps, a 165 m en el Caucas i a 200 m en els Andes equatorials.
- Humitat relativa: molt variable.
- Vents: concentra núvols i obliga a buscar abric.
- Neu: provoca periodicitat en activitat biològica.
Relleu
El relleu varia depenent de les cadenes montanyoses que tinguen present, pot haver montanyes, i grans extensions de terreny sense tipo de pendent, ademés el sol com es manté la major part del temps congelat, se li crida permafrost, i generalment forma en això, un relleu montanyós.
Mapa dels tipos de tundra segons la seua ubicació i formació vegetal
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «The Tundra Biome». The World's Biomes. Consultat el 5 de marzo de 2006.
- ↑ «Terrestrial Plants». British Antarctic Survey: About Antarctica. Archivat des d'el original, el 23 de noviembre de 2015. Consultat el 5 de marzo de 2006.
- ↑ «Tundra». Blue Planet Biomes. Consultat el 5 de marzo de 2006.
Bibliografia
- Brancaleoni, Lisa; Jorge Strelin, Renato Gerdol (2003). «Relationships between geomorphology and vegetation in subantarctic Andean tundra of Tierra del Fuego». Polar biology 26 (6): 404-410. doi:10.1007/s00300-003-0499-7
- Higuera, Philip E.; Chipman, Melissa L.; Barnes, Jennifer L.; Urban, Michael A.; Hu, Feng Sheng (1 de diciembre de 2011). «Variability of tundra fire regimes in Arctic Alaska: millennial-scale patterns and ecological implications». Ecological Applications (en anglés) 21 (8): 3211-3226. ISSN 1939-5582
- Oechel, Walter C.; et al. (1993). «Recent change of Arctic tundra ecosystems from a net carbon dioxide sink to a source». Nature 361 (6412): 520-523. doi:10.1038/361520a0
- Oerlemans, J. (29 de abril de 2005). «Extracting a Climate Signal from 169 Glacier Records». Science (en inglés) 308 (5722): 675-677. ISSN 0036-8075. PMID 15746388. doi:10.1126/science.1107046
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tundra.
- The tundra biome. (anglés)
- El bioma àrtic, en Classroom of the Future. (anglés)