José Martinez Aloy
| José Martinez Aloy | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Retrat de José Martínez Aloy | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador, advocat i polític. | ||
| Naiximent: | 4 de juny de 1855 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 3 d'abril de 1924 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José Martinez Aloy (Valéncia, 4 de juny de 1855 - † 3 d'abril de 1924), fon un historiador, advocat, fotógraf i polític valencià. Croniste i colaborador en la prensa local. Fon una persona molt rellevant de la vida cultural valenciana i gran amic de personages com Teodor Llorente o Roc Chabás.
Fon membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carles de Valéncia; Director del Museu de Belles Arts en 1920; Delegat Regi en l'Institut de Segona Ensenyança de Valéncia; Croniste Oficial de la Província de Valéncia des de l'any 1892 i Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) des de la seua creació fins a l'any 1924.
Biografia
Josep Martínez Aloy estudià en l'institut de Valéncia nomenat despuix Lluís Vives. Allí l'historiador Vicent Boix el va aficionar a l'història, l'art i a la lliteratura valenciana.
En l'any 1877 va acabar la seua llicenciatura de Dret en l'Universitat de Valéncia. Publicà diversos treballs d'investigació històrica i fon croniste de la Província de Valéncia. També dirigí el Museu de Belles Arts de Valéncia o Museu Sant Pio V i fon membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat.
Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, Lo Rat Penat, l'Ateneu Científic, el Liceu Lliterari i la Joventut Catòlica.
Es declarava discípul de Teodor Llorente i presidí la festa de la coronació del poeta que organisà l'Ajuntament de Valéncia. Des de la Diputació fon un dels promotors de la creació del Centre de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Des de l'any 1881 va publicar artículs en la Revista de Valéncia, “Los Barones del Reino de Valencia”, “Los Blasones de la Catedral”, entre uns atres.
En l'any 1884 va aparéixer el seu llibre De la Alcurnia de San José a los sentimientos nobiliarios i un any despuix en 1885 publicà un estudi monogràfic al voltant de l'aparició del cristianisme en Valéncia, esta obra fon complementada als poc anys en una atra nomenada Los Prelados Valentinos, 1887, totes de temàtica religiosa.
Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com La Casa de la Generalitat (1893), La Casa de la Diputación (1910), entre unes atres.
Va colaborar en el periòdic Las Provincias i en el seu Almanaque.
Martinez Aloy fon el primer decà del nou Centre de Cultura Valenciana fins 1924. En eixe temps va treballar en la Geografia histórica de la provincia de Valéncia i la publicà en l'obra que va dirigir Francesc Carreras Candi Geografia General del Reino de Valencia entre 1923 i 1925.
A partir de l'estudi La Casa de la Generalidad, sobre el Palau de la Generalitat Valenciana, premiat en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de l'any 1893, s'elaborà i s'edità l'any 1910 una monografia ilustrada i prologada per Teodor Llorente en el títul La Casa de la Diputación que despuix sería traduïda al valencià.
Josep Martínez Aloy també colaborà en la Geografía del Reino de Valencia (1924) dirigida per Francesc Carreras Candi. A la seua mort deixà inacabat un proyecte d'Enciclopèdia Valenciana. No va poder acabar l'Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dates i la gran cantitat de material reunit han segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.
Política
A principi de sigle s'incorporà al Partit Conservador de Teodor Llorente, i se va vincular al nomenat "silverismo regeneracionista" i participà activament en la política local, sent diverses voltes regidor, alcalde en l'any 1907 i president de la Diputació de Valéncia durant els anys 1914–1915.
Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de Valéncia en dos moments de molta activitat, entre febrer i juny de 1907 i entre juny i decembre de 1917.
Ademés fon Diputat Provincial en diverses ocasions, en 1914 fon elegit president de l'institució i en eixe moment impulsà la creació del Centre de Cultura Valenciana en l'any 1915.
El llegat fotogràfic
La fotografia fon la seua gran afició. Martinez Aloy ha deixat a tots els valencians un gran llegat fotogràfic, un llegat d'un dels grans intelectuals i polítics de la ciutat de Valéncia.
Obra
- 1881 Formación de los apellidos lemosines
- 1884 De la alcurnia de San José a los sentimientos nobiliarios
- 1885 La aparición del Cristianismo en Valencia
- 1887 Los prelados valentinos
- 1890 Blasones de los linajes viejos y nuevos de la ciudad de Alicante y de varios Reyes, Títulos, Villas y Ciudades de España, recopilados por Jaime Bendicho
- 1893 La Casa de la Generalidad
- 1910 La Casa de la Diputación
Vore també
Bibliografia
- Martínez Roda, Federico. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranta aniversari (2006, Valéncia, Arts gràfiques Soler). ISBN: 84-96068-81-1.
- Catalá Gorgues, Miguel Ángel i Vega Barbena, Susana. Valencia 1900. El legado fotográfico de J. Martínez Aloy (2007, Valéncia, Ajuntament de Valéncia, T.G.Ripoll). ISBN: 978-84-8484-216-3.
Enllaços externs
- José Martínez Aloy y el Centro de Cultura Valenciana
- José Martínez Aloy, alcalde de Valencia y veraneante en Burjassot
| Predecessor: José Sanchis Bergón |
 Alcalde de Valéncia 1907 – 1907 |
Successor: José Maestre Laborde-Boix |