Zinnia
Zinnia és un gènero de plantes anuals i perennes, en flor de la família Asteraceae. Originalment de praderies seques d'un àrea que s'estén del suroest nortamericà fins a Amèrica del sur, pero sobretot Mèxic, a on se li coneix en el nom de Guadalajara; notable per les seues flors solitàries que vénen en una varietat de colors lluents. També és habitual en Costa Rica a on se li coneix com a flor de Sant Rafael.
En l'any 2016, es va cultivar i va florir en l'Estació Espacial Internacional i es publicità com la primera planta florida en l'espai, si ben décades abans (en l'any 1982) els astronautes russos ya havien fet florir un eixemplar de Arabidopsis.
TaxonomiaEditar
El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1189, 1221, 1377. 1759. L'espècie tipo és Chrysogonum peruvianum L. = Zinnia peruviana (L.) L.
El nom del gènero prové del botànic alemà Johann Gottfried Zinn (1727–1759).
CaracterístiquesEditar
Són plantes anuals i perennes originàries d'Amèrica Central i del sur. Hi ha unes 70 espècies descrites i d'estes, solament 22 acceptades. Són molt apreciades com a plantes de jardí i de test.
Es de fulls oposts, sésils, ovalades i sanceres. Capítuls terminals, solitaris de color dorat, taronja o violáceo. Molt apreciada en floricultura perque la flor es conserva casi un més despuix de ser tallada.
Les flors són solitàries, generalment de colors vius i variats, i atrauen molt a les palometes.
PlantacióEditar
Es planten directament per llavor en el seu lloc definitiu. Es poden sembrar llavors de Zinnia en la superfície i despuix agregar solament una chicoteta capa de terra per a que les llavors no estiguen directament expostes a la llum solar. És important un bo allumenament solar i bona aireació per a previndre l'aparició del mildiu. L'excés d'humitat o de rec la danyen.
És una flor molt vistosa que agrada tant als plantadors com al públic. Esta flor atrau a palometes (papilionáceas) i molts jardiners les planten per a atraure a estes palometes. Són plantes en atractiu econòmic per als vivers pel seu fàcil cultiu que ademés es pot portar a terme en qualsevol época de l'any. Destaquen, pel seu potencial, Zinnia elegans (Jacq) i Zinnia violacea, per la diversitat de colors, pétals i el tamany de les flors. Una propietat important de la zinnia és el seu llarc periodo de floració, i al fet de que una volta tallada, els ulls de la base tornen a tirar flor i a formar nous rams.
Galeria fotogràficaEditar
Diferents tipos de zinnies:
ReferènciesEditar
BibliografiaEditar
- Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. 21: i–xxii + 1–616. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil
- Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: i–iii
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catálogo de las Plantas Vasculares, vol. * Listado de las Plantas Vasculares del Departamento de Antioquia. Pp. 1-939.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zinnia.
Wikispecies té un artícul sobre Zinnia.
«Zinnia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).