L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Nacionalismes de la Comunitat Valenciana

Revisió de 00:56 14 jul 2022 per Valencian (Discussió | contribucions) (→‎Corrents principals)

El nacionalisme és l'ideologia que atribuïx una identitat colectiva pròpia i diferenciada a una societat o un territori, en la que es fonen aspiracions molt diverses, en base a que la llegitimitat política i cultural d'una colectivitat, poble o nació, deriva de la pròpia societat.

Ademés, sol tindre associat un fort component sentimental, relacionat en el sentiment de "mare pàtria".

Entre la societat valenciana, no ha pogut generalisar-se un nacionalisme autoctoniste fort, per la penetració social (a voltes interessada) de nacionalismes alienants o d'orige foràneu, que han dividit al poble valencià en diferents tendències, contrapostes per definició i objectius.


Corrents principals

IDENTIFICACIÓ GENERAL
Ideologia Reivindicacions culturals Marc geopolític defés Símbols adoptats
VALENCIANISME Llengua i cultura valenciana Regne de Valéncia Real Senyera Valenciana i Estrelada valenciana
REGIONALISME Llengua i cultura valenciana i Llengua i cultura espanyola Regne de Valéncia i Espanya Real Senyera Valenciana i Bandera Espanyola
PANCATALANISME Llengua i cultura catalana Països Catalans Quatribarrada catalana i Estelada catalana
TERCERA VIA PANCATALANISTA Llengua i cultura catalana Comunitat Valenciana en una possible integració o federació en els Països Catalans Quatribarrada catalana, Penó de la conquista, Estelada catalana, Real Senyera, Estrelada valenciana i atres versions d'estes.
ESPANYOLISME Llengua i cultura espanyola (normalment, baix un punt de vista centraliste, uniformisant i pancastellaniste) Espanya Bandera Espanyola


Actualment, en la Comunitat Valenciana existixen cinc nacionalismes: l'espanyolisme, el pancatalanisme o nacionalisme pancatalaniste, la tercera via pancatalanista, el nacionalisme valencianiste o valencianisme i el regionalisme valencià.

Valencianisme

Artícul principal → Valencianisme.

El valencianisme és l'ideologia nacionalista que defén al poble valencià, la seua identitat, la seua llengua, la seua cultura i més quotes d'autogovern. Defén la bandera històrica i oficial Real Senyera valenciana i les seues versions. En general, a nivell cultural està representat per entitats com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana o Lo Rat Penat, a nivell social pel GAV i atres associacions, i a nivell polític per Som Valencians, Poble Democràtic, Acció Nacionalista Valenciana, Avant, Renovacio Politica i antigament per les extintes Unió Valenciana i Coalició Valenciana.

Regionalisme

Artícul principal → Regió.

El regionalisme és una doctrina política que defén la distinció d'una regió dins d'un Estat no federal, sense reclamar l'independència. Esta tendència fon per eixemple defesa pel partit Unió Valenciana en els seus inicis o per Coalició Valenciana. Defén el valencià com a llengua pròpia dels valencians i diferent del català i en llínees generals promou la potenciació de la llengua i la cultura valenciana. Fon el primer tipo de valencianisme que va conseguir representació en les Corts Valencianes en els 6 escans d'Unió Valenciana.

Algunes formacions en concret, d'este espectre ideològic, utilisen el valencià d'una manera tíbia i poc ferma, de forma únicament estètica, priorisant al cap i a la fi l'us del castellà en les seues comunicacions.

Pancatalanisme o nacionalisme catalaniste

Artícul principal → Pancatalanisme.

És una ideologia transoberanista que postula que la Comunitat Valenciana és un territori de llengua catalana que forma part dels Països Catalans. Per això, els pancatalanistes busquen fomentar i reforçar els llaços culturals i polítics dels suposts territoris de "cultura catalana" (segons ells Catalunya i Illes Balears). Açò, en última instància, conduiria a l'independència de la Comunitat Valenciana respecte a Espanya, en la creació política i cultural dels Països Catalans. En este marc irreal s'emmarquen actualment partits residuals com Esquerra Republicana del País Valencià. El fracàs d'esta ideologia en la Comunitat Valenciana ha provocat moltes crisis i divergències entre els pancatalanistes valencians, i fon l'orige de la tercera via pancatalanista.

De fet, partits molt pròxims al pancatalanisme en la seua política cultural, com el Partit Socialista del País Valencià i el Bloc Nacionalista Valencià (BNV), no són pancatalanistes estrictes; puix, en general, s'emmarquen més en les terceres víes.

En gran mida, el pancatalanisme valencià depén totalment de les grans cantitats de diners que periòdicament aporten la Generalitat Catalana i atres organismes catalans a entitats com Acció Cultural del País Valencià.

Tercera via pancatalanista

Artícul principal → Tercera via del nacionalisme valencià.

Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escassa repercussió política i social que obtenia el pancatalanisme en terres valencianes. Alguns pancatalanistes se donaren conte de que tenien que canviar de discurs o de formes si volien quallar entre els valencians, aixina com de que lo més pràctic era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot a una doctrina pancatalanista o fusteriana. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig entre estos), se basa, puix, en una incongruència doctrinal (per l'antagonia dels conceptes que aglutina), i es podria definir com un pancatalanisme maquillat de valencianisme, que mescla tant símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) com símbols valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions).

Pertanyen ad este grup partits com el Bloc Nacionalista Valencià i República Valenciana, entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la Comunitat Valenciana organisar-se en una "República Valenciana" (federable en Catalunya i Mallorca), i la normativisació i normalisació del valencià, supeditat al català. Un atre partit que podria ser considerat tercerviiste és Opció Nacionalista Valenciana, puix diu estar en contra dels països catalans, diu reivindicar la independència del valencià respecte al català, i l'us les Normes del Puig de la RACV; pero usa les Normes de Castelló i accepta l'AVL.

El nomenat Estatut de Benicàssim pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviiste.

Espanyolisme

Artícul principal → Espanyolisme.

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defén l'unitat política y cultural d'Espanya.

El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre Espanya. Històricament, l'acceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el centralisme polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'absolutisme dels Àustries i els Borbons, i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament (carlisme, federalisme, etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologies d'ultraesquerra com d'ultradreta, passant per totes les ideologies intermiges. De fet, hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i territoris espanyols.

En la Comunitat Valenciana l'espanyolisme és una ideologia majoritària. L'espanyolisme moderat està representat en el Partit Popular, en el PSOE i en UPyD i l'espanyolisme radical (o panespanyolisme) lo representen Falange Espanyola, España 2000 i Democracia Nacional

Per electoralisme, i a nivell valencià, alguns d'estos partits practiquen una forma d'intrusisme polític consistent en adoptar aparentment els conceptes del valencianisme (vore tàctica del camalleó), i es poden considerar part de les nomenades terceres víes.

Vore també

Referències

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nacionalismes_de_la_Comunitat_Valenciana&oldid=220560»