L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Francisco Franco

Revisió de 09:41 17 jun 2009 per Vinatea (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Univer...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde[1] (Ferrol, La Corunya, 4 de decembre de 1892 – Madrit, 20 de novembre de 1975), conegut com Francisco Franco o simplement Franco, fon un militar i dictador espanyol, i u dels líders del pronunciament militar de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola.

Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de 1936, eixercint com Cap d'Estat d'Espanya des del terme del conflicte, fins al seu defunció en 1975. Líder del partit únic Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS, fon inspirador del moviment ideològic totalitari en els seus inicis, dictatorial després, conegut com franquisme. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del conservadurisme, del nacionalisme i del catolicisme opostes a la esquerra política i al desenroll de formes democràtiques de govern.

L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la Guerra del Riff en El Marroc, conseguint la graduació de general en 1926. Durant la Segona República Espanyola, després de dirigir la Acadèmia Militar de Saragossa, li fon encomanada a la primavera d'hivern de 1934 la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el moviment obrer armat que havia declarat la revolució social en Astúries en 1934. Després del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de colp d'Estat de diversos generals, i existint només sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les Illes Canàries.[2]

En juliol de 1936, després de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel general Sanjurjo i el general Mola contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercite de Àfrica. El colp va fracassar i va donar lloc a una guerra civil. Després de la mort de Sanjurjo en accident aereu pocs dies després del colp, ajudat pel prestigi que va collir en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació del Alcasser de Toledo, Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de 1936, s'autoproclama Cap d'Estat.

Després de la victòria en la Guerra Civil del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la Segona Guerra Mundial, Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de Mussolini; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la Unió Soviètica, la denominada Divisió Blava. En anterioritat, Franco i Hitler s'havien reunit en Hendaya el 23 d'octubre de 1940 a on franco es negà a laparticipació de Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a Gibraltar.

Després de la caiguda d'Alemanya i Itàlia, el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides per el seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.[3] Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i Portugal (el règim de Salazar). En 1945, Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.[4] En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials.

Durant la Guerra Freda, els Estats Units, interessats a incloure a Espanya en la seua llínea defensiva, van maniobrar per a procurar l'entrada d'Espanya en l'OTAN. L'oposició d'atres països, especialment Anglaterra, va obligar a EE. UU. A reconduir el seu iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure la instalació de basses militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents Eisenhower i Richard Nixon van viajar a Espanya explicant aixina el seu soport a Franco.

En el social, Franco va intentar establir un règim inspirat en el corporativisme, el nacionalisme i la insistència en els valors tradicionals (religió, família, propietat, autoritat, etc.), aixina mateix va impulsar eldesenroll d'una forta classe mija.

Va governar com un dictador a través de la repressió de les opinions dissidents, institucionalisant la tortura, els camps de concentració (com Els Merinales en Sevilla, Sant Marcos en León, Castuera en Extremadura, i el campo de Miranda d'Ebre), pesades penes de presó, i l'aplicació de la pena de mort contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys després de la guerra. Des de 1947 i fins a la seua mort fon de fet regent de Espanya. Després de la seua mort, Espanya va iniciar una transició cap a la democràcia.

Referencies

  1. ↑ Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles: Francisco Franco
  2. ↑ Juliol Gil Pecharromán. José Antonio. Retrat d'un visionari, Edicions Temes de Hui, Madrid 1996. Pg. 470.
  3. ↑ Preston, 2004, p. 581.
  4. ↑ Preston, 2004, p. 586.

Bibliografia

  • Ashford Hodges, Gabrielle, Franco. Retrato psicilógico de un dictador, Editorial Taurus, Madrid 2001. ISBN 84-306-0444-8
  • Bachoud, Andrée, Franco, Editorial Crítica, Barcelona 2000. ISBN 84-8432-123-1
  • Fernández, Carlos, El general Franco, Editorial Argos Vergara, Barcelona 1983. ISBN 84-7178-575-7
  • Fusi, Juan Pablo, Franco, Ediciones El País, Madrid 1985. ISBN 84-86459-01-X
  • Payne, Stanley G., El régimen de Franco. 1936-1975, Alianza Editorial Madrid 1987. ISBN 84-206-9553-X
  • Payne, Stanley G., Franco. El perfil de la Historia, Editorial Espasa Calpe, Madrid 1992. ISBN 84-239-2264-2
  • Stanley G. Payne, Franco y José Antonio. El extraño caso del fascismo español. Editorial Planeta, Barcelona 1997. ISBN 84-08-02286-5
  • Preston, Paul, Franco "Caudillo de España", Editorial Grijalbo, Barcelona, 1994. ISBN 84-253-2498-X
  • Reig Tapia, Alberto, Franco "Caudillo": mito o realidad, Editorial Tecnos Madrid 1996. ISBN 84-309-2852-9
  • Tusell, Javier, La dictadura de Franco, Ediciones Altaya, Barcelona 1996. ISBN 84-0637-4
  • Tusell, Javier Historia de España del siglo XX (II). La crisis de los años treinta: República y Guerra Civil, Editorial Taurus, Madrid 1999
  • Tusell, Javier Historia de España del siglo XX (III). La Dictadura de Franco, Editorial Taurus, Madrid 1999
  • Tusell, Javier, Dictadura franquista y democrácia. 1939-2004, Editorial Crítica, Barcelona 2005. ISBN 84-8432-622-5

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Francisco_Franco&oldid=20790»